Llibres de puericultura, lectures de 2018!

Afortunadament, enguany no ha estat un any de només lectures de puericultura, però n'hi ha hagut unes quantes (i les de puericultura estricta no són gaire originals, sinó les que trobareu a la major part de llistats dels blogaires especialitzats en maternitat). El darrer semestre he tingut la sort de fer de professora d'una assignatura d'un màster de literatura amb un programa molt obert, que m'ha permès llegir literatura (i fer de crítica) que encara no havia tingut ocasió de degustar. Em passava els caps de setmana llegint per acabar les classes de tres hores dels dilluns a la tarda. Així que, tot i que les lectures de 2018 no havien estat gaire estimulants (amb un Permagel que vaig trobar molt decebedor pel mig), vaig acabar el semestre amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que J. m'havia regalat per Sant Jordi. I encara tinc pendent acabar l'antologia Passió pel conte, en la qual he participat amb un article en defensa del conte.

Els primers llibres que vaig llegir durant l'embaràs van ser sobre la formació del nadó dins de la panxa. Ma mare em va comprar els dos llibres que es veuen a la dreta de la imatge i que ella coneixia per una sessió que els van fer a l'escola on treballa: Baby Pop, amb dibuixos que surten del llibre per veure com va creixent el menut. J. i jo el fullegem sovint i me'l poso damunt de la panxa per veure com L. es va fer gran. Impressiona, visual, divertit, tendre i senzill. L'altre llibre és El misterio de la vida, de Tsiaras, que requereix una inversió econòmica, però que val molt la pena. T'explica la formació del nadó, a l'inici gairebé diàriament i encabat per setmanes, fins arribar a la formació dels òrgans més complexos. El que impressiona més són les imatges fetes en 3D, un accés privilegiat al ventre matern i a l'embrió/el fetus. Va bé anar-lo llegint a mesura que es forma, tot i que quan ja arribava al final del segon semestre jo ja no em vaig aguantar més. 

Sabia tot el que vivia ell, però no els canvis que experimentava el meu cos i, com ja he dit altres vegades, més enllà de blogs, aplicacions i altres fonts d'informació de la xarxa, tenia dubtes, preguntes i necessitava informació ordenada. Vam descartar el famós (americà) Què esperar quan estàs esperant perquè no em va semblar un llibre per anar llegint sinó una mena d'enciclopèdia de consulta, ordenada per entrades, en què hi és tot, tot. Com una guia de viatge. No era el que buscava. Aleshores era estiu i volia saber com aniria tot el procés. Vaig començar pel blog de la mare ginecòloga Laura Rodellar. Està escrivint (a poc a poc) un llibre que es titula 9 llunes i mitja: El camí cap a la maternitat. A mesura que el va escrivint penja els capítols al blog. Per llegir-los, pagues per cada capítol. Jo ho vaig fer i vaig començar a sentir-me informada (amb el llistat sobre què pots menjar i què no passaria res) a Formentera. El primer és gratuït. Després d'això vaig carregar a l'Alibri. Finalment, com que Un regal per a tota la vida, de Carlos González (famosíssim) trigava molt en català i me'l volia endur de vacances, el vaig comprar en castellà. N'he acabat tenint quatre exemplars, la resta regalats. És un llibre molt recomanable sobre la lactància materna. Jo d'entrada m'inclinava més aviat per la llet artificial, ateses les males experiències que havia llegit a la xarxa i que coneixia de familiars. Ara, tot i que em fa més por que el part, vull intentar-ho. El llibre és didàctic i clar. Dels millors de puericultura. També és molt didàctic (amb dibuixets, com un manual, facilet), Embarazo y parto, d'Emilio Santos Leal, que a mi em va tranquil·litzar (almenys d'entrada) de cara al part, tot i que jo no trio un part natural no medicalitzat (jo vull epidural).  

L'inici del primer semestre de curs em va fer fer una bona aturada i no els he reprès fins ara, si fa no fa. També vaig comprar (fantàstic per a mestres i professors) Neurociència per a educadors, de David Bueno. No és tant que expliqui novetats pedagògiques sinó que aclareix per què funcionen des del punt de vista de la neurociència. El tinc signat perquè justament comprava llibres a l'Alibri i, quan va veure que el demanava, es va presentar. Ara l'he deixat a ma mare. Sobre els nadons, aprendreu com aprenen, les connexions neuronals que fan, com funciona el cervell des que naixem, però el llibre està pensat sobretot per a docents. Jo el tenia apuntat des que vaig treballar als instituts. Aquest Nadal m'he polit aquest, he acabat Se me hace bola, de Julio Basulto i Omple'm de petons, de Carlos González (el contrari del mètode Estivill o Ferber per a dormir i educar) i n'he començat un sobre el son, tot i que és un tema que J. diu que ja se n'ocupa ell. Reconec que quan vaig encarregar el de Basulto estava entre aquest i Mi niño no me come, però vaig pensar que si només comprava els de Carlos González (que tenen molt d'èxit) no tindria més punts de vista. Basulto és de la mateixa corda (i González li escriu el pròleg), per tant, les lectures són coherents, però repeteix molts dels temes que ja cobria Un regal per a tota la vida. A més, és estricte amb els "aliments" que no hauríem de tenir a casa (Petit suís, xocolatines, galetes, sucs....), de manera que, mentre que el missatge queda clar (i a mi m'ha estat útil llegir-lo), molts punts els veus inassolibles. D'Omple'm de petons me n'han agradat especialment els dos primers capítols, dedicats a explicar a partir de la teoria de l'evolució com és que els nadons es comporten d'una determinada manera i no té sentit que actuem en contra de la natura. Se m'ha fet més feixuc quan cita les teories que no comparteix per evitar confusions. Ja m'havia quedat clar i perd pistonada. En aquest ja esmenta la qüestió d'adormir el nadó, però ara he començat un llibre que tracta el tema amb més profunditat (Tu hijo dormirá... y tú también, de William Sears i Martha Sears, amb vuit fills. És llarguet). També me l'han donat, però amb tan poc temps (un mes) perquè L. surti, no sé si l'acabaré. També m'han deixat Amar sin miedo a malcriar i en tenia un en ment sobre el concepte de la tribu. Però estic satisfeta amb la matèria coberta fins ara. La pràctica, ja veurem com va!

A més, per Reis he demanat el llibre de la hiperpaternitat (Hiperpaternidad, d'Eva Millet) i, a J., un de creativitat i maternitat que em va recomanar una amiga (Maternidad y creación: Lecturas esenciales, ed. Moyra Davey). Sobre aquest tema, fa no-res van fer una taula redona al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison que podeu escoltar i mirar aquí: http://labonne.org/blog/2018/12/14/en-streaming-la-via-lactia/. L'assignatura que he impartit aquest curs al màster CRIC, "El cànon de bellesa femení en la literatura: tradició i modernitat" també m'ha permès explorar aquests temes: dona-cos-mare.

Fins ara no, però avui hem comentat els dos que ens sentim "a l'espera", que a vegades simplement no sabem ni què fer, com si ja estiguéssim a l'expectativa, encara que la visita d'avui, a les 36 setmanes, ens ha tranquil·litzat perquè pareix que L. no té intenció d'avançar-se i que serà un nadó nascut l'any 2019!