Maternitat i mare treballadora

No em pensava poder assumir fins al final els compromisos d'aquest quadrimestre. A la feina habitual, s'hi sumaven classes en què m'havien demanat que substituís altres professors o que s'afegien a la meua jornada laboral perquè havia acceptat càrrecs més enllà de la meua posició habitual. No és que m'hagués plantejat, ja al juliol, haver d'agafar la famosa baixa laboral, però sí que vaig pensar que hi hauria algun dia en què no podria aguantar el ritme i hauria de trucar per suspendre una classe o es quedaria per gestionar més endavant alguna qüestió del curs que coordino. A l'estiu vaig deixar clar on podria arribar, vaig procurar negociar què podia i què no podia fer i, malgrat tot, en una negociació pots acabar comprometent-te a més del que et sembla prudent. I ja som al desembre, una setmana abans de les festes de Nadal i si miro enrere em sento orgullosa de no haver deixat res penjat, ni congressos ni classes. El darrer mes i mig no he assistit a activitats acadèmiques com a oient (congressos, seminaris) perquè he prioritzat els deures laborals que ja tenia. A l'embaràs ets menys conscient que gestar requereix energia, que hi ha tardes en què el cos s'adorm per molts llibres que intentis llegir, que cada dia presencial a la universitat aquestes darreres dues setmanes em demana dos dies tranquils a casa de feina des de l'ordinador. I fins que la panxa no ha fet molt d'embalum, a J. també li ha costat ser-ne conscient, tot i que a poc a poc ha passat a tenir cura de mi i a ser el meu suport imprescindible per poder complir amb tot. N'ets menys conscient que quan penses en els primers mesos de maternitat. Em penso que ja us vaig explicar que el director em va preguntar si havia fet plans per als mesos de permís, que els agafaré els quatre. I li vaig dir que com que no hi havia passat abans, per això, l'únic que tenia en ment era cuidar L. Amb l'embaràs no vaig fer d'entrada cap espai físic per recuperar-me, fer el curset, les visites als metges o fer gimnàstica (que primer volia fer ioga i es va quedar al calaix, juntament amb molts llibres que volia llegir sobre embaràs, maternitat, creació i maternitat).

Ara que queda un mes, aproximadament, per tenir L. en braços em faig la reflexió sobre la informació que tenia i que he tingut. Fa unes setmanes comentava amb ma iaia que el fet que tinguem accés a tot tipus d'informació a la xarxa sobre embaràs, part, maternitat no fa que en tinguem cap guia i que hi ha coses que si ni tan sols et planteges (recuperació postpart, quan fer la bossa de la clínica) no les buscaràs. Potser abans s'estava menys informat i no es necessitava, no ho sé. Ara estem avesats a estar-ho i les visites mèdiques (i els cursos prenatals) et donen molt, molt poqueta informació del procés i del que ve i això que nosaltres anem preguntant. Fins i tot pel que fa a l'alimentació: que no puc menjar carn crua per la toxoplasmosi, em van dir, però que si els formatges pasteuritzats, que si el peix cru o fumat,..., determinades cremes de cara que no puc usar... tot això ho vaig trobar a la xarxa, en llibres que vaig comprar per fascicles, en llibres en paper. I no me'n vaig assabentar fins al tercer mes, més o menys. Hem hagut de fer feina nosaltres, en aquest sentit. També va ser buscant, buscant, que em vaig assabentar que la Generalitat té documents per al pla de part i que he preguntat què significa cada terme o ho he buscat. No pretenc saber el que saben els metges ni prendre decisions que ells poden prendre millor en cada circumstància, però sempre vull saber què em fan i per a què. Des de menuda, abans que el dentista m'arranqués cap queixal li feia ensenyar-me els estris i per a què servien. La meua obstetra m'agrada molt i em dona confiança, però això no treu que, de forma general, em pregunti com és que la major part de informació l'he tret de fora. 

Ara, però, em referia a un altre tipus d'informació. Les dones treballadores solem tenir-ne com a model d'altres. I aquestes altres solen fer discursos sobre com van treballar mentre dilataven, van anar de la feina a l'hospital i van aguantar fins al darrer dia, tot i que normalment et diuen que no ho recomanen. Si et trobes bé (tret de la rinitis d'embaràs, que aquests dies fa més bondat, no em puc queixar gens) no penses que hi haurà dies que seure fa mal per la posició en què el menut està ficat, que les escales comencen a ser un obstacle considerable, que costa carregar els llibres, que estàs tipa d'haver de fer aixecar tu la gent al tren dels seients reservats (però què hi farem), que no pots agafar certs busos i menys a certes hores i que estar dreta, parlar molt, no fer pauses i tenir molta feina et fa sentir terriblement feixuga quan la panxa ja fa molt d'embalum. Fa dues setmanes la ginecòloga em va preguntar fins quan treballaria i, inconscientment, vaig dir que fins l'últim dia. Em va dir que no ho fes les darreres setmanes, passat festes, però tinc la sort (això no ho vaig dir) que al gener és període d'exàmens a la universitat i que sé que podré treballar des de casa en general. Després la rinitis i un mal al peu em van portar a la metgessa de capçalera, que em volia obligar a agafar la baixa laboral. Tot això em va fer bullir el cap, per les hores presencials i perquè amb la gran càrrega de docència (d'assignatures totes noves) ha volgut dir que la major part de caps de setmana preparo les classes de dilluns i no hi ha temps per planxar, rentar la robeta de L., portar la casa... Així de bàsic. I quan arribi Nadal, àpats familiars, dies al poble, altres activitats. Coneixia molts exemples de dones que ja feia temps que tenien la baixa a aquestes alçades i potser no m'havia plantejat que fos en embarassos en què tot va bé. Hi ha països (Itàlia) en què l'has d'agafar als set mesos i és part del permís. Al curs prepart ens van parlar del permís de maternitat com un canvi des de la baixa i quan vaig preguntar quina baixa, m'ho van haver d'explicar. Segurament hauria fet el mateix que he fet ara, però. El cas és que aquesta setmana vaig topar a la xarxa amb diversos estudis que deien que s'aconsellava que a partir del sisè mes (i per evitar contraccions d'estrès i parts prematurs) agafessis la baixa. Em va sorprendre no haver-ho sabut, perquè a vegades he fet sobreesforços (per exemple, pujar a Vil·la Joana a peu, plovent i fa només tres setmanes per una reunió) que em va fer sentir que no complia (vaig arribar tard i marejada a la reunió). He gaudit de l'embaràs tant com n'he sabut. El despertador fa mesos que sap que no li faig ni cas tret que tingui algun compromís en una hora concreta del matí, per exemple. I n'estic molt contenta, però potser un acompanyament/assessorament sobre aquests temes (per metges o per part de Recursos Humans a l'empresa) no sobraria i molta empatia i comprensió.

Fa unes setmanes em costava tenir veu per fer la classe de tres hores dels dilluns. Aquesta setmana estava millor, però finalment he canviat la darrera classe de dilluns que ve (ja havia enllestit la matèria) per tutories individuals en línia. Encara em queda la de dijous, però això significa un desplaçament menys en una classe que fa que arribi a casa a quarts de deu per a sopar, afamada i molt, molt cansada de tot el dia. Potser sembla exagerat, perquè el dia a dia és fàcil, però jo al cap de setmana hi tinc dret i els alumnes ho han entès de seguida (no agafaré la baixa per un dia, tinc la rinitis d'embaràs i els canvio les classes per unes tutories que tractaran sobre uns temes que els interessen i que ja he proposat). Ja us podeu imaginar com m'ha costat prendre aquesta decisió, que encara em costa de pair, tot i la bona resposta que he rebut per part dels alumnes, a qui sempre vaig donar l'opció de mantenir-la.

L'assignatura dels dilluns es diu "El cànon de bellesa femení: tradició i modernitat" i parlem de descriptio puellae des dels clàssics fins a l'anàlisi de descripcions, cos i identitat a la ficció actual (literatura postmoderna, però també productes portats a les sèries de televisió). Mentre la preparava, he fet moltes lectures noves i he reflexionat sobre qüestions que no m'havia plantejat. Les sessions les solia muntar com un monogràfic perquè tres hores donen per a molt i convidava al debat i a la lectura conjunta dels textos. És una assignatura de màster. Un tema que acabava sortint en moltes sessions era el de la figura de la mare: cos, rol, identitat. Certament, entre l'assignatura, la pel·lícula que encara escrivim a quatre mans (ara ell m'ha pres bastant el relleu, curiosament), les meues lectures (també vaig llegir el diari d'embaràs de Carme Riera), l'scrapbook he anat pensat sobre aquest concepte, per a mi encara abstracte, de la maternitat (almenys des de la perspectiva de la mare). I avui he trobat aquest vídeo sobre artistes i maternitat: https://www.youtube.com/watch?v=3Pp6hWPLdFk a les xarxes socials a través de Lucila Mallart. 

Espero que aquesta setmana ho tinguem tot rentat i planxat. Dimarts anem a la tercera ecografia i voldria passar pel Palacio del Bebé a comprar tres cosetes triades que volem abans del part, almenys els coixins perquè no bolqui i el necesser, per a posar-hi el que vam comprar d'higiene per a l'hospital.