El primer aixovar de L.

Feia dies que us ho volia ensenyar, però al final ho he acabat mostrant abans a la resta de xarxes socials. Cus que cus, ma iaia P. ens ha fet aquesta meravella per al menut. Em fa pensar com podem arribar a ser tan estimats abans de nàixer. Les rebesiaies de L. formen part de l'espera, de l'embaràs, com les meues devien formar-ne part fa trenta-dos anys.

Ja ho veieu a la fotografia. Tot personalitzat i ple de detalls. Ens encanta. J. també ha muntat el cotxet, la banyera, la cadireta, l'hamaca i hem posat totes les seues capses i regals a la que serà la seua habitació.

Aquesta és la setmana 33 de l'embaràs, de manera que, aproximadament, del 7 de gener al 7 de febrer el naixement és ben viable. L'esperem la segona quinzena de gener, però. Ara tinc una rinitis de l'embaràs que com a mínim deu estar barrejada amb un constipat. Fa més d'un mes que l'arrossego, però la metgessa del CAP em va fer aquest diagnòstic i em va dir que no em puc prendre res: caramelets (de mel ja en menjo, ja). Mocs, congestió, falta de veu, tos seca,... tot. Hi ha dies que em penso que em recupero, però pareix que no faig net. En pateixen entre el 20 i el 30% d'embarassades i suposo que l'estació hi contribueix, però aguantar així les classes de tres hores de màster dels dilluns es fa difícil. Els alumnes em miren espantats. M'he d'hidratar, això sí. Per la resta no em puc queixar de res i resisteixo les temptacions d'agafar la baixa laboral sobre la qual m'interroguen tot tipus de metges. Precisament aquesta setmana que ve començo a fer classes a un postgrau (curs d'expert) que coordino aquest curs. Se sumen a l'assignatura del màster de la UB, a la del grau de la UOC i a les substitucions de màster que he fet per a altres professors. Ja vaig dir que tindria molta docència. 

També em van preguntar al departament què tenia pensat fer amb els quatre mesos de permís maternal. Els agafaré tots i seran per a L. Ni cursets ni correus electrònics de feina. Encara no ho he viscut mai, per tant no sé ni com em sentiré ni què podré i voldré fer, però per si de cas, el meu temps serà tot per a nostre barrufet. Avui torna J. de treballar tota la setmana a Hamburg: segur que quan el senti es mourà content. Li reconeix la veu i, com que no és la que sent tot el dia, hi reacciona. 

Aquesta setmana hi ha hagut un festiu, però hem avançat una mica: dilluns ha de venir el tècnic de l'aire condicionat i també el tècnic dels vidres (aquest, "a mirar", mare meua, ja deu ser el quinzè que s'ho mira i el vidre no es poleix totsol); el fuster va venir dimarts per prendre mides dels armaris i fer els calaixos o prestatges (avui n'espero el pressupost); ens van instal·lar la mampara dimecres. I també han arribat paquets d'Amazon, uns vuit: la paella d'inducció que ens faltava, un recipient per posar els bolquers de L., protectors perquè les rodes de les cadires de l'estudi no guixin més el parquet, adhesius per a la banyera... Demà farem l'arbre de Nadal (ara ens hi tornarà a cabre) i els pessebres i començarem a pensar en aquestes festes tan especials, enguany encara més i el que ve sospitem que més... 

La setmana que ve tenim la primera reunió de propietaris (de veïns, vaja).