Un banquet tradicional japonès

Encara ara les amistats se sorprenen que m'agradés tant el menjar japonès perquè suposen que tot són verdures i peix cru i que només devia menjar arròs. A mi també em feia por, però la varietat de la cuina japonesa no s'assembla gens a la idea que encara se'n té per aquí. (Avui he anat a un restaurant vietnamita de Barcelona amb una colla i el panorama ha estat molt diferent). Així que encara tinc més ganes de compartir amb vosaltres el banquet que ens van preparar, tots vestits amb yukata i els cambrers (les cambreres) amb quimono.

Em fascinen els plats i platerets i recipients de fusta de la taula japonesa parada. Aquí hi veieu els entrants. Teníem dos foquets, on els que vam voler també hi vam cuinar el peix cru del plat de la dreta. Eren per a la carn, però. També és zona d'una carn excel·lent amb denominació d'origen, tot i que la que vam menjar a dinar era de la més preuada, juntament amb la de Kobe, i es notava.

El sopar va tenir lloc al primer hotel amb onsen, el dia que vam fer la ruta dels samurais. Van parar la taula tant amb coberts com amb palets (de fet, sempre pots demanar una forquilla, si no te'n surts, al restaurant, però és difícil que t'entenguin). Vam fer molts àpats consistents, que no em vaig poder acabar, però en aquest no paraven de portar-nos plats i més plats i farten bastant. Així és com ens vam trobar la taula.  

El menú.

Tot i que, com sabeu, era zona de bon sake i en vam beure, el J. va demanar una cervesa a part.

Arròs amb verdures. Em vaig afeccionar als bols d'arròs per acompanyar els plats i en demanava a tot arreu.

Aquest recipient és bàsic: conté la sopa de miso. A mi m'agrada el recipient, però la sopa no té gaire gust; és poc consistent, tot el contrari del ramen. M'hi vaig acostumar a la tercera, que va ser aquella nit, tot i que no la demanaria.

La sopa de miso.

Aquesta sopa de mandonguilles dins del pa (mil fulls) em va encantar. Són gustos que reconeixem.

Em penso que també va ser de les descobertes preferides del sopar per a J.

Te, és clar.

De postre hi havia macedònia. Els havíem explicat que J. és al·lèrgic al préssec, al meló, a les pomes i a totes les fruites de la família (em penso que en diu "rosàcies"). El cas és que li van portar el mateix, però com que al Japó no estan acostumats a fer menjars especials per a al·lèrgics, l'hi van dur tot sense salses i, en lloc de macedònia, raïm (?).