Les darreres troballes que hem fet

The Avenue, restaurant de Barcelona (vaig entendre que hi fan festes també, de les que duus una etiqueta on hi diu "single", "it's complicated", "compromès").

Ja sabeu que abans no havia viscut mai a Barcelona (jo que sóc tan urbanista i no és ironia) i que l'any passat, des del gener, com que no m'agrada conduir, em passava dos hores d'anada i dos de tornada per arribar i tornar de la feina a Terrasssa. A vegades tinc la sensació que el meu cos compensa que durant sis mesos m'aixequés a les cinc del matí, jo que no he estat mai de matí. Un dels grans canvis amb la feina nova va ser adonar-me que amb menys de dos quarts hi seria, de porta a porta. Però nosaltres som casolans i a vegades ens preguntem si ja aprofitem prou que paguem el preu d'un lloguer a Barcelona, nosaltres que som persones d'una cosa rere l'altra, de pair molt i, bé, poc sortidors, en comparació amb molta gent del nostre voltant. Quan vius fora, sobretot durant poc temps, sempre tens l'estímul extra de voler experimentar-ho tot, però a casa sempre hi ha llocs que es van acumulant a la llista mental d'indrets on tornar o pendents d'una visita (i els caps de setmana despertar-nos abans de l'hora de dinar és una missió impossible).

Vam demanar els ous benedict, J. damunt d'un gofre.

Però  aquestes són algunes de les troballes que hem fet darrerament:

1. Microteatre al carrer Bailén. A prop de casa. Hi vaig anar amb ma germana. Són obres de teatre que valen uns quatre euros. Quinze minuts de representació. Petit format. A l'obra que vaig veure amb M. només érem tres espectadors (i ens compto a les dos). Molt creatiu. Màxim quinze persones, menys de quinze metres quadrats. Em vaig quedar amb ganes de fer un tastet i d'anar entrant d'una sala a l'altra, però aquell dia M. tenia feina i quan vaig tornar a casa, J. i el seu amic es pensaven que era la pizza que havien demanat (no entenien que ja hagués tingut temps d'anar al teatre). Això sí, vaig trobar que hi havia molta més oferta d'obres en castellà que en català.

E.T. a The Avenue.

2. Un altre cap de setmana vam anar a veure Cold Skin, l'adaptació cinematogràfica de La pell freda de Sánchez Piñol, que jo havia llegit fa temps. Al cinema Verdi, que també ens queda a prop de casa, la feien en versió original amb subtítols en català, l'única versió que volíem veure, tot i que només la feien a les 16h i ens havia costat molt combinar-ho (sobretot per les manifestacions dels darrers temps o perquè ens llevàvem amb poc marge). Aquell dia volíem anar a un restaurant de brunch que feia temps que teníem anotat, però tampoc no hi havia temps d'anar i tornar, així que vam fer una descoberta (i fotos per a A.) perquè tenenen brunch americà de debò (tot i que els pancakes que també volíem demanar s'havien acabat) i llimonada. És acollidor, amb rètols divertits, bon ambient i una decoració que no deixa indiferent. Es diu The Avenue, està a la voreta del cinema i us el recomano. Nosaltres repetirem.

La Fageda d'en Jordà.

3. J. va treballar el cap de setmana passat a causa de la suma del Black Friday i el Cyber Monday, així que jo m'hi vaig solidarizar, vaig fer el mateix i ahir vam aprofitar per compensar-ho i anar a veure el fotògraf (feia una setmana que ho teníem pendent, però entre la festa sorpresa d'un amic pels trenta anys -també a Gràcia- i la feina, no havíem pogut), que ens va ensenyar com queda l'àlbum (el tindrem per Nadal). Vam estar-hi tres hores perquè també tenia una feinada a la botiga i vam triar els acabats. Després vam dinar a la Garriga (el Racó, una braseria) i vam fer una excursió de tardor a la Fageda d'en Jordà, on vam estrenar la càmera nova de J. Havia baixat la temperatura i estàvem completavem sols. A la nit, després de passar a buscar paquets a la seua feina, vam treure el cap a la Shopping Night de Barcelona. Hi havia ambient i una selecció de food trucks a la catalana (coquetons i menudets) que comencem a reconèixer de diferents festivals i celebracions. Ja havien encès les llumetes de Nadal. La troballa, però, va ser l'excursioneta.

4. I, tot i que no és a Barcelona, no me'n puc estar. La setmana passada vaig ser a Siena per un congrés i vaig veure una exposició meravellosa a Santa Maria della Scala dedicada a A. Lorenzetti, el pintor del bon i el mal govern, una al·legoria molt adequada per al context polític actual; repressiu. Bellíssima. Després vaig entrar a la catedral i a la libreria Piccolomini, però ja no vaig tenir temps de res més. Les especialitats gastronòmiques toscanes també van ser bones troballes (per exemple, a mi la polenta no m'agrada, però fregida és excel·lent. Vam sopar a la Compagnia dei Vinattieri (els spaguetti al cinghiale van ser el meu plat preferit).

Duomo di Siena.

P.S. Gairebé oblido les imatges de la Shopping Night (només vam estar a l'inici del Pg. de Gràcia des de Plaça Catalunya perquè J. es va constipar). Hi havia DJs, orquestretes i, malgrat el fred, gent ballant al carrer, tallers de maquillatge per promocionar una aplicació nova i altres mini esdeveniments per als quals t'havies d'inscriure en una llista. També vam veure Carme Ruscalleda a la festa de l'hotel Mandarin (exclusiva, suposo; no ens hi vam poder posar a la coa). Em vaig quedar amb ganes de veure l'exposició d'arbres de Nadal de l'Hotel Majestic. Les botigues estaven obertes i oferien descomptes del deu i del vint per cent (més, després de la setmana Black Friday -jo ja havia anat de compres abans de tot això i la vam fer grossa-). Dels còctels i de les ampolles gratuïtes no en sabem res, però la zona dels food truck estava atapeïda.

La zona dels food trucks, on venien sobretot hamburgueses. També n'hi havia un de dolç, amb creps de Nutella. La zona estava tan vigilada com els carrers decorats de les festes de Gràcia. Només hi havia accés des d'una direcció (i sortida per l'altra punta), amb policies a cada accés.

Ja no em quedava bateria i J. va fer les fotografies.

La zona de menjar.

Actualitzo amb una cafeteria on hi serveixen sucs, batuts, esmorzar-dinar i pastissos, molt hipster. Oma Bistró:

Pastís de carrota per a A. i pastís de formatge amb dulce de leche per a mi. Ho vam acompanyar amb uns sucs de cítrics.