Cap al 2018

Un 2017 difícil d'imaginar i ple d'esdeveniments en majúscules. El casament i la lluna de mel, l'experiència a Secundària, Sant Jordi com a autora, tornar a treballar a la Universitat de Barcelona i la proclamació de la República Catalana (hagi durat o no, per consolidar i amb tots els peròs que hi vulgueu posar, però el moment no ens el treu ningú). 

Sé que aquesta vegada m'avanço molt, però se'm fa molt estrany el Nadal que estem a punt d'emprendre i no sé quan serem a casa nostra ni si estarem ocupats, així que m'estimo més avançar-me perquè les darreres setmanes prou que ens ha costat trobar temps per continuar, fins i tot, la tradició que vam començar amb tanta il·lusió l'any passat: anar a la Fira de Santa Llúcia i anar fent, a poc a poc, el pessebre (en tenim dos, un al rebedor, que ens va pintar la iaia P., figuretes de fusta i un damunt de la TV, a la lleixa que ella ens va regalar, el que anem ampliant). L'any passat vam comprar el conjunt del naixement (ens vam passar hores mirant i comparant figuretes, mides, cares, bressols, detalls) i enguany vam anar per feina, perquè teníem anotada la parada, la mida (deu) i la col·lecció que havíem triat. Volíem la coveta i alguna altra figureta (J. deia que el caganer, tot i que a mi, aquest de la col·lecció que ensenya la caca, no m'acaba de fer el pes; sempre n'havíem tingut un amb el cul a l'aire i prou, sense que hagués fet la feina, encara). Vam acabar comprant dos pastorets. J. diu que sons pares tenen unes figures de pessebre de la mateixa mida i estil i que en podrem triar unes quantes per al nostre perquè ja no el fan. Ahir vam fer-lo, tot i que l'altre ja el teníem des de la Puríssima.   

Deia que serà un Nadal estrany perquè és el primer que no passaré amb la família. Les festes sí, però ni la nit ni el dia de Nadal ni tampoc Sant Esteve. Els iaios m'ho diuen cada vegada que hi parlo. L'any passat va ser el primer que J. i jo vivíem junts i vam haver d'arribar a un acord pel que fa a les tradicions. Si sons pares es quedessin a Barcelona, no seria tan difícil de solucionar, però fa anys i panys que pugen a Andorra amb els amics. L'últim any que vaig viure als EUA, J. va venir amb la meua família per Sant Esteve (al poble) des d'Andorra. L'any passat vam quedar que faríem un any a cada lloc, així que ell va venir al poble per Nadal i Sant Esteve (amb tota la família, les dues branques) i jo vaig anar amb sons pares i els amics dels sogres el dia 1 de gener i per Reis. Enguany ho farem a l'inrevés, però com que la segona meitat de festes mons pares la celebren a Sant Cugat, anirem amunt i avall per visitar la família, encara que no sigui tota, tota. L'important és que, després de deu anys junts (al gener), serà el segon Nadal que celebrem plegats i el primer com a matrimoni. I l'any que ve ja veurem si trobem una solució millor o continuem un any a cada lloc, però tinc por que els empatxos augmentin i que acabem exhaustos de carretera. 

L'any passat al blog hi vaig escriure uns quants propòsits d'any nou en aquesta entrada, més completa i envalentonada per l'any en què vaig proposar-me publicar un llibre i ho tenia fet al cap de tres dies. Ara, però, solen quedar cosetes pendents:

1. El casament! (i lluna de mel). FET. JULIOL I OCTUBRE. No sé si era ben bé un propòsit, però segur que era una fita.

2. Començar la feina nova (i no només la que he trobat, que no arriba a pagar factures, sinó també trobar-ne una altra i començar-la; a veure si em toca el número a llistes aviat, però, abans, necessito tenir un número definitiu). FET. GENER i la feina a la UB al setembre. M'han concedit una segona postdoc; llàstima que se solapin i hi perdi diners, però dona tranquil·litat.  

3. Enllestir la part d'escriptura del projecte a quatre mans amb A. Aquesta em sap una mica de greu perquè ho he intentat de totes, totes i hi vaig dedicar tot el mes d'agost i moltíssims caps de setmanes, però almenys avança i penso que anem per bon camí. Serà un objectiu per al 2018, malgrat que tenia moltes ganes de tancar-ho i tenir la llibertat mental de començar projectes nous si m'apetia, aquesta vegada totsola. 

4. Bici, dues vegades a la setmana. Derrota absoluta. No ho he aconseguit ni un dia; no m'ho devia creure ni jo. També vaig estar buscant una acadèmia de ballet per a adults pel barri o a prop de la feina, però al final vaig desistir d'apuntar-me enlloc. Em van encantar les cinc sessions de ball que vaig fer amb J. per al casament i el parell d'assajos ràpids que vam fer (va ser una gran sorpresa per a tothom, mos pares inclosos). La bicicleta estàtica no he gosat vendre-la i la tenim a l'habitació dels mals endreços, que així s'ha quedat. Amb la planxa, que sí que utilitzo de tant en tant. Tornaré a passar aquest propòsit al 2018 perquè sé que és bo per a la salut i que per a mi ho seria molt (almenys als EUA em movia més), però no tinc gaires esperances d'aconseguir-ho, coneixent-me...)

5. Llegir més. FET. L'intent de llegir durant les 4 hores d'anada i tornada de l'institut no va funcionar perquè estava cansada, però he llegit més que els darrers dos anys i he fet descobertes d'autors que han valgut la pena, així que no em queixo gens. He avançat llibres pendents de la biblioteca persona, on sempre hi ha molts més llibres pendents dels que he llegit. No els atenyo i alguns... ja no tinc ganes d'obrir-los, però rarament són llibres que he triat jo i si ho són, són de l'època d'estudiant universitària.

Hi ha un tema que em feia una mica de por de viure amb J. (no és la neteja, que cap dels dos no se'n surt prou bé) i era perdre estones de feina, en el sentit que sóc un ésser nocturn, em costa matinar i solc rendir molt bé encabat de sopar. Em pensava que em penaria perdre aquestes estones i em costaria complir les hores equivalents a jornada completa d'aquesta manera, però no ha estat així. Aquest quadrimestre, a més, ha estat més atrafegat del normal pel que fa a viatges de congressos. Ara en descansaré una temporada, però la setmana passada em van anunciar que impartiré docència universitària una altra vegada, així que, de feina, n'hi haurà de valenta igual i tindré poc o gens de temps de preparació.

Dels propòsits dels 2017 que no vaig publicar, vaig aconseguir coorganitzar el congrés de Bristol (amb un esforç sobrehumà mentre no tenia vinculació universitària i treballava tant a l'institut com a l'Ateneu com a professora) i tenir afiliació a la universitat per continuar la recerca que tenia engegada. No n'he acomplert d'altres. F, si em llegeixes, també tinc pendent la ressenya que em vas encarregar.

El 2018:

1. Em torno a proposar fer bici dos cops a la setmana. No, vaig caminar algun dia en tornar de la feina, però fins ara (setembre) res.

2. Acabar la base de dades de la ficció sentimental (del paper a la xarxa). Escric al setembre, inici de curs: endarrerida. No esperava fer docència a la UB al Q2, suposo, i he tingut molta feina. No negaré que a vegades tens la sensació que t'hi aboques i dones molt més del que reps. A secundària pot parèixer que cau en un sac buit i que el que menys fas és la feina que t'agrada, ensenyar literatura, però reps en forma d'afecte. 

3. Tornar a estudiar francès. FET, però amb resultats gens notables. Abril 2018.

4. Fi del projecte d'escriptura a quatre mans (almenys la meua part). Hi vaig treballar molt fins a l'estiu. Ara només puc esperar que A. s'hi engresqui. Se m'està fent difícil no poder-ho tancar, que no depengui de mi, per poder encetar projectes d'escriptura personals nous. De moment sí que escric a l'scrapbook, a Lluc, cartes llargues.

5. Mirar pisos per si en volem comprar un quan s'acabi el contracte que tenim ara. FET! I aquesta és grossa. Agost 2018.

El que no em vaig atrevir a escriure: a l'abril vam començar la cerca d'un menut i ara estic embarassada. :) 

Aquests objectius ja els he anotat a l'agenda del 2018, així com les llistes següents.

Llista de coses que encara ens queden pendents a casa:

- Quadre per al menjador. FET. Formentera, maig 2018.

- Lleixes per a l'estudi (valorem-ho, perquè amb el moble-prestatge del menjador ara ens hi cap tot de sobres). Amb el canvi de pis ha perdut sentit.

- Fruitera. FET.

- Cassola nova de recanvi (que les cassolades han passat factura). FET.

- Capçal per al llit. Pendent, ara no és prioritari.

- Penja-robes per a l'habitació. Ni hi hem pensat.

- Sotagots. Pendent.

- Glaçonera.

Llista de coses per arreglar:

- Armaris d'habitació de la planxa i capses per a la roba bruta (les tenim; però hi han d'encaixar) FET, era del pis vell.

- Els calaixos de l'escriptori gran. J. no ho vol arreglar.

- Penjar el porta-aliances. Ídem.

- Planxar les cortines del menjador. Ara les deurem canviar. 

- Canviar dues bombetes foses del bany. Delegat a J.

Ens han dit que divendres el fotògraf tindrà a punt el reportatge del casament. Ens vam posar el límit mental de Nadal, així que ho esperem de debò perquè estem impacients! Els primers mesos de l'any tenim moltes celebracions: el nostre aniversari al gener i el 30è aniversari de J. al febrer. 

Tinc intenció de seguir publicant entrades sobre el Japó, però us desitjo ara bon Nadal per si de cas. Sóc conscient que el blog va canviant amb la meua trajectòria vital i que ara s'ha fet més íntim, però a mi m'agrada escriure-hi, com sempre. El curs passat volia mantenir en secret molts de detalls del casament i les entrades de després, les de l'agost, han estat les que han tingut més èxit de tota la història del blog. Les xarxes socials de les quals sóc usuària s'han multiplicat i també els retalls, les cartes, les fitxes, àlbums i scrapbooks que he anat fent per a nosaltres, però el blog segueix actiu (amb temporades més baixes) i a veure com ens sorprendrà a tots l'any que ve. Us agraeixo, als que em continueu llegint, que hi sigueu sempre. 

Ara al setembre, quan ho rellegeixo, en un curs en què la major part de propòsits generals es concentren al primer quadrimestre, soc molt conscient dels canvis que han succeït enguany. No és que me n'adoni ara, ja n'era conscient. Van morir els meus dos iaios, allò que tant temia, un d'ells de forma bastant inesperada, en molt poc temps, de càncer. Ara cada festa la veig diferent. Penso en els anys, molts, de placidesa i de salut viscuts amb els que m'estimo, sense amoïnar-nos pel seu benestar. Ja feia temps que el iaio V. no estava bé, però de totes maneres van ser molts anys de córrer, riure i moure'ns. Anys despreocupats en el millor sentit de la paraula. Anys en què Tot Sants eren els avantpassats, els besiaios que vaig conèixer i estimar però amb qui no tenia el mateix lligam. Això canvia la concepció de la vida d'ara. M'imagino que quan neixi Lluc viurem un període semblant, de felicitat sense temors, o això m'agradaria pensar. Que ell no sentirà la pèrdua perquè no l'ha coneguda. Que veurà els rostres somrients reunits per dinar sense pensar en els que no hi són. Que portarà il·lusions renovades també a les iaies, que ja ho ha fet abans de treure el cap. Que aquests anys seran nostres i ens enfortirem com a família. Un any que dona una gran felicitat després de prendre tant. Marca el segon semestre d'aquest 2018 tan marcat per a la família i tenim ganes que gairebé inauguri el proper.