Taller de creació literària

Diu el professor d'anglès que aquests darrers dos anys no han estat els millors per als colors de les fulles a la tardor. La pluja hi ajuda. Això d'avui semblava el diluvi universal i no pararà de ploure els propers dies, fins i tot anuncien que s'ajornen moltes activitats (aquestes setmanes hi havia molts actes culturals programats, però tinc molta feina) per una tempesta tropical anomenada Joaquín. Un cop més, aquesta naturalesa salvatge en estat pur. I les botes ja han tornat a sortir del sabater (sí, aquí tinc sabater i tot).

Aquest cop, els catalans a Boston ens vam organitzar per veure les eleccions. Va ser un dia de celebracions, que va culminar amb l'eclipsi, que ens va regalar unes imatges espectaculars. Jo que ja m'imaginava una altra vegada darrere de la pantalla, intentant que se'm carregués TV3 internacional per seguir els resultats electorals tot sola mentre els comentava per whatsapp, em vaig trobar amb 72 catalans, la major part dels quals no coneixia, en una zona comuna del bloc de pisos on viu una parella de la llista per compartir un moment tan important. L'ambient i la generositat de la gent van ser espectaculars. (Feia com a mínim dos mesos que no menjava croquetes casolanes). Vam quedar a la una per dinar. Era un potluck , és a dir que cadascú portava uns plats. Hi va haver de tot, fins i tot pollastre a l'ast. La gent va anar arribant a partir de les dues i ens hi vam quedar fins al final. Fins i tot algú havia pensat a dur el cava, previsor, per a la celebració fin

Prudential Center Volia escriure-us anit, però haurà de ser ara en un momentet esgarrapat. Ahir va ser un dia molt pàcid, força relaxat. Però al final em vaig posar a llegir poemes de Dickinson amb el diccionari al costat (el de l'app.) fins que em va trucar J., que tornava de festa, i vam estar parlant hora i mitja sobre la vida. Volia explicar-vos com tot allò que pareixia provisonal, encara que durant dos anys, ha anat desapareixent com a sensació i que, malgrat que em considero una persona austera i necessito molt poc per fer-me meu un lloc nou, cada vegada hi he posat més de mi i he deixat de pensar que és temporal. I tot això per dir-vos que ahir vaig aprofitar que anava a la vora del Prudential Center de Boston per anar-m'hi a comprar un perfum, després d'un any de no dur cap mena de colònia, que es van quedar a casa i prescindia d'olors accessòries. I per ensenyar-vos un trosset de com he anat decorant el suro de damunt de l'escriptori, aquell q

Us poso al dia dels darrers actes que es couen al voltant de Glopades de riu , perquè com va dir E. a la carta que em va arribar despusahir, gaudeixo moltíssim amb els esdeveniments al voltant del llibre i em reca no poder participar a molts d'ells pel fet de viure aquí, tot i que evidentment l'experiència americana ho compensa amb escreix. El llibre va ser a dos parades a la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, a la de l'editorial Voliana i a la dels llibres ebrencs. Tot i que no hi vaig poder fer cap presentació ni signatura de llibres (em queda pendent fer-ho a cap acte que no siguin les meues presentacions), Glopades de riu va ser la publicació més venuda de Voliana a la fira. Núvol se'n va fer ressò aquí . La biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta organitza cada any a l'octubre unes jornades de lletres ebrenques, en les quals m'han convidat a participar de manera que sigui factible malgrat la distància. Així, el 24 d'octubre el meu

I (Mòbil) Avui sóc a Amherst (Massachusetts), perquè demà parlo en un congrés a la University of Massachusetts-Amherst. Així que aquest matí a les deu (i després d'una altra nit amb problemes amb l'alarma) he sortit en bus (Peter Pan) de South Boston fins a Sprinfield, la gran terminal de busos on he agafat el que em duria aquí. Unes tres hores en total (mooolt menys en cotxe). El que menys m'agrada dels EUA, a part que estigui tot mal comunicat en general en transport públic (i hi vagi gent molt deixada) és que tot tanqui tan aviat; sobretot fastigueja quan arribes a la 1.30 pm a l'hotel (hauria d'haver baixat al centre, però no hi he pensat i he perdut una hora) i tots els museus tanquen a les 4 (!!!!!). Es veu que a l'agost en alguns deixaven fins a les cinc. Així que a les sis ja tornava a ser a l'hotel (sopada) i m'han saludat els de l'organització del congrés. Per sort, ja sabia que tancaven en aquesta hora i com que demà parlo jo i encaba

Fotografia d'avui. I a la coa de correus hi he trobat un altre català que votava. Gairebé 16 dòlars, però se suposa que te'ls han de tornar (no sé com ni qui). P.S. Entrada breu i dia llarg, acadèmic i ple de nous aprenentatges! Al darrer seminari ja no hi he arribat (era a les sis, hora de sopar, i m'he vist menjant formatges, maduixes... al seminari com a soparet lleuger i encara havia de passar pel supermercat. Nova col·lecció d'adhesius que et regalen per cada deu dòlars: aquest cop pots aconseguir ganivets; l'any passat vaig guanyar una paelleta, d'instrument, no d'arrosset, però és menuda, mida d'ou ferrat). ACTUALITZO. NO ENS FEM IL·LUSIONS. Un català a Massachusetts preguntava quan es compten els nostres vots, si a correus li han dit que trigaria 2-3 setmanes a arribar. Una altra ho ha buscat al BOE:  http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2007-21501  i ha transcrit el text següent: "El Servicio de Correos conservará hasta

Les paperetes (per fi) són aquí!!!! Una rere l'altra.

L'altre dia rellegia al blog totes les sortides que he fet amb només dos mesos d'estiu (sense comptar el juliol) i ho comparava amb les de la resta de l'any i, tot i que vaig tenir en compte el període d'adaptació inicial i els mesos llarguíssims d'hivern, no sé si acabava d'entendre d'on em venia la sensació d'haver fet tantes activitats a l'hivern. Bé, ja ho tinc clar. Ara fa tres setmanes que vam començar el curs a Harvard i aquesta ha estat la primera que no hi ha hagut cap dilluns festiu, de manera que la immersió universitària ja ha estat total. A més de les classes a les quals assisteixo com a oient (dues assignatures, aquest cop!), aquesta setmana he anat al primer dinar d'estudiants i facultat del meu departament d'aquest curs (s'organitza mensualment al Faculty Club i l'assistència és gratuïta per a professors i alumnes del departament), on vaig tastar per primera vegada el pastís de plàtan, dimarts vam tenir el còctel de

Ja us he parlat diverses vegades de les festes de barri (ahir mateix n'hi havia una a una part de Somerville, però hi havia activitats sobretot familiars i focs artificials a la nit, que vaig sentir des del balcó, però que no vaig arribar a veure). Normalment, s'identifiquen amb un grup amb uns orígens determinats (els seus ancestres), com les festes de San Antonio i altres del barri italià de North End a Boston o les festes irlandeses per Sant Patrici a South Boston. Aquí hi ha 'barri portuguès', 'barri italià', 'xinès', un cop em van preguntar si vivia al barri llatí...  La festa no requereix gaire infraestructura, a primer cop d'ull. Arriben tres o quatre motos de policia i un cotxe, tallen un parell de carrers i ja s'hi pot desfilar. Hi ha una part amb botigues de menjar i la festa. Són més aviat modestes i no hi ha grans cartells que les anunciïn. Doncs bé, aquest migdia ha estat el Carnaval caribeny de Cambridge (concretament, del carr

Avui volia escriure-us tranquil·lament des de l'ordinador perquè ha estat el primer dia que he anat d'oient, aquest curs, a dues assignatures que ja prometen. La d'història americana a través de pel·lícules, titulada American Dreams, m'ha captivat. I també he fet per fi la visita guiada per Harvard (inclosa la biblioteca Widener i el museu d'art) a S. L., company d'anglès. Però avui m'ha contactat a través de les xarxes un antic company de carrera i ens hem allargat explicant batalletes, així que, com que la setmana és atrafegada, us penjo una actualització des del mòbil perquè per fi he menjat hamburguesa a Bartley, davant de Harvard Old Yard!  http://www.mrbartley.com Aquesta hamburgueseria és considerada una de les millors o la millor de Boston i sempre apareix recomanada pels estudiants de Harvard. Hi han penjat personatges famosos (a la nostra taula Al Pacino) i les hamburgueses tenen noms molt divertits i poden ser de combinacions estranyes (bombes de

No sé d'on ho han tret, però les paperetes havien de començar a arribar aquesta setmana i llegeixo a les xarxes socials que ho han endarrerit fins al 15!!! L'enviament! Però com pot arribar a temps? Anit vaig consultar el web i, efectivament, no me l'havien enviat encara. Amoïna. ACTUALITZACIÓ: És molt pitjor del que em pensava:  http://www.vilaweb.cat/noticies/el-vot-a-lestranger-el-27-s-perilla-per-la-impugnacio-de-candidatures/ . Actualització Diada: ahir, dia 10, van enviar la meua papereta per correus. Les van alliberar el dia 9, les primeres, em penso. A veure si arriba. Damunt a Somerville darrerament no va gaire bé el correu... Actualització 17 de setembre: Hi ha persones a les quals ja ha arribat la documetació per votar a Boston (poquetes). Tinc fins al 23 per votar i sé que ara mateix tota la documentació és a correus de Boston, que ha sortit aquest matí, però a Somerville sembla que va lent el correu. Tinc les instruccions dels webs i la que va publicar Vil

Teatre Ford, on van assassinar Lincoln Aquest matí encara el tenia per voltar per D.C. He decidit fer una volta abans d'anar al darrer dels llocs que em feia més il·lusió i que, amb encert, vaig deixar per al darrer dia per evitar la temptació de tornar-hi o de quedar-m'hi un dia sencer: la National Gallery. Abans que l'obrissin, he passejat per la zona on van assassinar Lincoln, plena de turistes (potser perquè ara sí que és el cap de setmana del Dia del Treballador, que aquí no se celebra l'1 de maig perquè això és 'socialista', 'comunista') i amb museu amb coa. Hi ha també botigues de records davant, de manera que per fi he comprat més postals, però no n'espereu rebre tots, que les he de repartir. Les he escrites i enviat abans de marxar. La casa on va morir Lincoln, i és que abans de Kennedy, tres presidents dels EUA ja havien mort assassinats, de manera que el vicepresident tenia molts números d'acabar governant sense