dilluns, 27 d’abril de 2015

Sóc a Toronto!

I
(Des del mòbil):

A Toronto hi he vingut per un congrés que comença dijous i m'hi quedaré fins al divendres al vespre, després de la meua intervenció, però vull aprofitar el viatge per fer una mica de turisme.

Toronto és una ciutat per passejar i deixar-te sorprendre. Aquest cop, a diferència del que és habitual en mi, ni he comprat cap guia de viatge (la dels EUA va ser la meua inversió i encara no l'he utilitzada més enllà de Boston!) ni l'havia preparat gaire. De fet el nom de Toronto em deia ben poca cosa. El somni de la verdor i el fred canadenc ja se'm feien mentalment més nítids, però fa unes setmanes em vaig descarregar l'aplicació del temps a Toronto i ha anat fent el mateix que a Somerville! De totes maneres m'he endut l'abric gruixut per als 8 graus de Toronto.

Deia que si no fos pel congrés no l'hauria visitada (tot i que és la ciutat important del Canadà que és més a prop de Boston) i m'ha passat, de moment, com a Torino, que això m'ha fet gaudir-la més. Que em sorprengui. La manca de referents, de fotografies icòniques repetides mil cops a la pantalla, han fet que per a mi tot fos nou, un regal per als sentits.

Un dels dubtes que es repeteixen més al fòrum d'ibèrics del MIT és si un espanyol pot anar a Toronto amb l'Esta o el visat que tingui americà. En realitat, s'hi pot anar directament amb el passaport espanyol (signes la declaració a la duana i contestes les preguntes) sempre que sigui per turisme. De totes maneres necessites la resta per tornar a entrar als EUA. Per si de cas canvia o si sóc poc acurada: consulteu les webs de les ambaixades abans de fer el viatge, que jo no me'n faig responsable!


Jo hi he arribat aquesta tarda.
Primera impressió. "El Canadà" (és a dir, Toronto) s'assembla molt als EUA!!! Fins i tot els busos escolars són idèntics! I els bitllets de bus són de paper amb un foradet per indicar l'hora en què caduca, com a la costa oest! Però amb un metro (dues línies) més modern i els carrers més amples i més galeries.

Segona impressió. Hi ha encara més captaires que als EUA, més que a la costa oest, al centre de la ciutat. I, si bé a Cambridge n'hi ha, sobretot al voltant dels CVSs i bancs de Harvard Square i del metro (i més ara que s'acaba el fred, esperem), a Toronto interactuen amb els vianants, molt insistentment. Et demanen diners pel carrer, tant si vas a peu com en cotxe, diverses vegades dins dels restaurants encara que els facin fora. I són molt joves, joveníssims. I també hi ha moltes estudiants al terra, assegudes llegint al costat d'aquest panorama.


Tercerca impressió. Multiculturalitat (llegiu: moltes races, juntes, convivint). 

També m'ha paregut que en alguns aspectes s'emmiralla en Nova York. El meu hotel (de la tria del qual estic molt satisfeta, fins ara; em permet anar a peu a tot arreu com aquesta tarda) està a prop de Dundas Square, que us deurà recordar Times Square en menut.

De la mateixa manera, la CN Tower ofereix vistes de la ciutat com si fos un Empire State (i pel mateix preu, tret d'un dòlar, però parlant en dòlars canadencs). Si vols pujar fins a la punta de tot (que  mi m'hauria agradat perquè les vistes d'amunt m'encisen) eren 19 dòlars més més impostos (sumat als 37 de la general). M'ha paregut un abús (com les fotos que et fan, tot i que no sé si ho truquen però sempre quedo molt bé i en fa rabieta, així que avui m'he fet autoretrats amb el mòbil) i he agafat la general, però tot i que en realitat la CN és una torre de telecomunicacions més alta que l'Empire State, són més impressionants les vistes de Nova York.
I el llac Ontàrio!!!!!

El que més m'ha agradat, a part del llac Ontàrio, és que un pis més avall ho pots veure tot sense vidres (amb ferro. Amb el wifi de l'hotel i des del mòbil no puc penjar-vos gaires fotos i m'estic saltant mitja visita, espero desenvolupar detalls més endavant, que escric des del teclat del mòbil, eh!). I, sobretot, que l'ascensor és de vidre. També tenen una atracció inclosa: tot el terra de vidre i tu hi camines per damunt. Impressiona una mica però ho han fet a molt poc tros, està atapeït i es va embrutant el vidre:

Aquesta és la mascota de la torre:


Miro a veure si es carrega!

Ah, jo el que no faria mai és això:
Pots comprar entrada perquè et pengin a la torre. Bona vista, eh?

13 comentaris:

  1. Són vistes diferents, sobten!
    El taxi, la bústia, la de l'esglèsia envoltada de gratacels de vidre...

    Què bonic!
    Gaudeix-ne
    Olivera

    ResponElimina
  2. Però els canadencs no consideren Toronto gaire canadenca, com sempre passa amb les capitals... Jo no hi he estat mai, però R sí.

    ResponElimina
  3. Sí, Olivera! D'entrada tot em va semblar paregut als EUA i ara en canvi no ho veig una ciutat que pugui relacionar amb cap altra que conegui. No ho sé, perquè la part universitària d'avui m'ha semblat més europea i hi feia solet... Tothom a la gespa prenent-lo.

    ResponElimina
  4. No ho sabia, Eva! Però Toronto no és capital... Li va agradar a R? A tu t'agradaria anar-hi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li va agradar més Quebec, la veritat. No m'importaria anar a Canadà. Viag estar un mes al Quebec, fa anys, de vacances.

      Elimina
  5. Que ganas tengo de ir, pero..... hay más mendigos que en San Francisco???? :(

    ResponElimina
  6. Son más agresivos. Ayer por la noche llegó una amiga mía también por el congreso y nos insultaron por la calle por pasar de largo.

    ResponElimina
  7. Joer no me hubiera imaginado eso de Toronto, menos mal que ya voy avisada porque vaya decepción.

    No entiendo las grandes ciudades como permiten eso porque si puedo intentar entender la postura de los ciudadanos de San Francisco cuando dicen que los mendigos también son de la ciudad y tienen derecho a estar allí como otros, también los demás tienen derecho a desplazarse tranquilos por la ciudad sin que los molesten, los insulten o los persigan y agarren de la ropa.

    Que quieren estar tirados en las calles sin hacer nada todo el día, pues cada uno verá pero que no molesten a los que no eligen sus mismas opciones... Es simplemente un vive y deja vivir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verás que es sobre todo en el centro y calles laterales que quedan hacia church street... Pero es que yo tenía el hotel en esta zona. Incluso entran a los restaurantes a pedir repetidamente aunque los echen... Es muy triste la pobreza y las diferencias que hay. Pensaba que era solo en los EEUU porque no tienen nuestro estado del bienestar, sin asistencia sanitaria gratuita...

      Elimina
    2. Claro que es triste y más porque no sabemos los motivos que los han llevado a estar así, algunos lo han elegido y acabado así por su propia voluntad (drogas, juego...), pero hay otros que no han tenido ayudas en momentos difíciles y no les ha quedado otro camino.... pero aquí también hay en Cambridge y aunque están ahí y piden, normalmente no molestan ni intimidan a nadie.

      El otro día me mandaron una carta de la escuela de inglés pública en la que estaba con los programas, actividades y becas que tenían y entre ellas había algunas orientadas para integrar a los vagabundos en la vida laboral con clases y ayudas gratis, pero no sé si tendrán mucho éxito.

      Elimina
    3. Es una buena iniciativa. Eso le comentaba yo a mi amiga el otro día. Por cierto, Amelia, han empezado a llegarme ya las cartas de bancos etc ofreciéndome tarjetas. ¡Que no!!

      Elimina
    4. Yaaaa, son unos pesados!!! La cantidad de papel que desperdician es enorme.... Además les estoy tomando manía de tanta publicidad que mandan.

      Elimina