Segon dia a Toronto

I

Avui he arribat més aviat a l'hotel perquè ja estava cansada, però feia un solet (ara mateix fa més bo aquí que a Boston i m'he hagut de treure l'abric)! 

He començat la visita pel barri gai, Wellesley i no només els passos de zebra són dels colors de sant Martí i hi ha banderes a tots els fanals, sinó que el barri destaca pels murals de les parets, com el que veieu a la fotografia (continua la restricció de fotos). En determinats moments, pel color viu de les casetes i pel barri més hippy (el de Kensington Market, on he acabat la visita) em recorda un mini-Sant Francisco. Avui m'he mogut a peu perquè tot estava nolt a prop.

A continuació, he recorregut la zona de botigues cares a Bloor Yorkville, a la part alta de la ciutat. En aquest cas, una mini-Cinquena Avinguda amb Tiffany's, Cartier i tota la resta, Sephora inclosa. No té l'encant de barris vius com el que us he ensenyat abans.



Tot seguit, l'edifici del ROM (Royal Ontario Museum) ja val la pena encara que només sigui arquitectònicament (estic segura que M. hi hauria fet fotografies des de totes les perspectives, així que ara te les enviaré per Whatsapp). L'entrada és cara, no tan com un museu a Boston però sí per al preu europeu. Ara bé, val moltíssim la pena!! Jo hi he estat 4h i 2/4!!! I això que em solc cansar, però si visqués aquí i tornaria per dedicar més temps a la col·lecció clàssica i egípcia (menudes, en realitat, però molt ben explicades i a la part més tranquil·la del museu) i per explorar el quart pis i els descobriments europeus. La concepció del museu m'ha sorprès: em preguntava si devia ser d'art o de ciència... El museu és de tot! 

El primer pis m'ha captivat de seguida, sobretot la part dedicada a l'art i l'arquitectura xineses, que mai no m'havien cridat gaire l'atenció. Trobo, això sí, i el plantejament es repeteix al segon pis, que haurien de preparar explicacions d'introducció a la matèria, no limitar-se a identificar objectes i a contextualitzar-los de forma mínima. Al costat, la col·lecció japonesa.

Al mateix pis hi tenen una àrea dedicada als nadius canadencs, que es diferencien clarament dels americans per la roba d'estil esquimal que duien i les pales per caminar per damunt de la neu. Un cop més, se centren en l'objecte i no en la presentació general o en generar una història amb un fil conductor. Al començament es presenten els objectes seleccionats per curadors nadius i te'ls expliquen, per exemple. Tot i que a la part xinesa m'he deixat absorbir per les peces d'art, sense referents costa seguir el fil.

 En canvi, el segon i el tercer pis són més didàctics: vídeos breus, panells explicatius generals i, a la part de ciència, toca-toques (exposicions interactives). I, tot i així, la part amb menys presentació és la dels fòssils de dinosaure, de manera que espero que el visitant hagi estat abans a altres museus d'història natural, perquè recordo que el de Londres va ser el primer que jo vaig veure i em va impressionar molt, pero el context ajuda a entendre-ho! La meua part preferida del segon pis (perquè la guanyadora és la de l'art xinès), la cova dels ratpenats (que sí, que la vista els funciona i el sorollet el fan per volar de nit). I la que sempre em costa és la de geologia, amb minerals, pedres precioses i meteorits. La secció sobre biodiversitat també estsva molt bé.



Després de dinar a la cafeteria i de visitar el tercer pis, he sortit del museu per anar al parc del costat, on s'hi troben, entre d'altres, els edificis de la Universitat de Toronto. Feia bo i els estudiants eren a la gespa. A mi m'han aturat uns joves per preguntar-se si anava a Harvard, perquè en duia la dessuadora (també feia massa calor per a això). I he anat baixant fins al barri xinès, a la vora de Kensignton Market.


M'ha impresssionat Chinatown perquè el més famós, el de Sant Francisco, amb els fanalets, els santuaris en blocs de pisos i les botigues ben organitzades és ben diferent dels centenars de cartells en xinès escrits els uns damunt dels altres, alguns cancel·lats, parades al carrer per tot arreu, gent de races diferents pel carrer. I, tot i que en el sentit d'atapeïment i desordre s'assembla més al de Nova York, jo un moviment així no l'havia vist i tanta informació escrita per tot arreu als cartellets (en xinès) tampoc!

Ah! Allà mateix hi ha un museu d'art que també és famós per l'aquitectura, però aquestes no valdrà la pena que te les envïi, M., de fotos, perquè són a contrallum.




Comentaris

  1. A mí me encantaría visitar ese museo pero me da que por votación mayoritaria me quedo sin verlo en mi próxima visita.

    ¿¿Y en qué quedó la conversación sobre Harvard??

    ResponElimina
  2. Mayoritaria? :D bueno, ventajas de viajar sola :D vale mucho la pena y hay para todos los gustos pero bueno, supongo que cuando visitas un museo en una ciudad nueva no puedes evitar preguntarte si esto también es parte de la ciudad, si el mismo museo tal y como es podría existir en Berlín, por ejemplo.
    La chica me dijo que su sueño era estudiar derecho en Harvard. :) la avisé de que tendría que estudiar mucho (para derecho tienen que hacer una carrera previa, en Harvard, diría que es como en medicina).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosotros iremos 4, todo tiene ventajas y desventajas ;)

      Elimina
    2. ¿Cuándo vais? :) a mí me ha gustado mucho!

      Elimina
    3. Hacía mucho más buen tiempo que aquí :)

      Elimina
  3. No sé si m'hi hauria claval al museu amb tan bona hora... :)

    ResponElimina
  4. :D vaig poder fer una visteta bastant completa de la ciutat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada