Nova York que no coneixia

Segueixo des del mòbil.

Com sabeu, fa quatre o cinc anys vaig passar 18-19 dies a Nova York i vaig poder-la explorar tal com volia, malgrat que era gener i hi va haver grans tempestes de neu. Aquest cop, ensenyant-la a la família, m'he adonat que ho tenia tot molt fresc i que, tot i que el viatge Boston-Nova York és barat, no m'hi caldrà tornar durant una bona temporada (la ciutat és espectacular, característica, no es pot confondre amb una ciutat europea, però també t'arrossega en un ritme frenètic i té la cara decadent, salvatge i mofeta). 

Ara també m'adono d'aspectes que per a mi aleshores no tenien sentit, com el fet que la gent m'indiqués pel carrer que s'acostava una tempesta de neu forta, que havia de proveir al supermercat i quedar-me tancada l'endemà. No cal ni dir que aleshores no els vaig fer cas; ara sé com se sobreviu aquí una tempesta de neu rere una altra (i sí, el dissabte ens va nevar a Boston i encara esperem neu dilluns i dimarts: ni tan sols el riu Charles no s'ha acabat de desglaçar).

Però avui no us volia parlar de rutes, que al capdavall són fàcils de planejar per a una ciutat de la qual tenim tantes referències cinematogràfiques (i de sèries), sinó de les petites descobertes arquitectòniques que hi he fet: de la primera ja us en vaig parlar, es tracta del Memorial 119, que també es veu en aquesta fotografia feta des de dalt de l'Empire State Building (ah, i trieu l'opció que no inclou la pel·lícula prèvia en 4D, tot i que jo me'n vaig riure molt amb la bestiesa dels forats negres).

La High Line, el parc "verd" (l'època no era la que més s'adeia amb la verdor) és una zona verda creada tot seguint el recorregut de l'antiga via de tren i hi ha escultures contemporànies pel voltant. És com una via verda elevada. Vaig fer les fotografies per recordar-me de parlar-ne, però qui va extreure'n bones imatges ca ser M.

Al voltant hi feien obres. El Palau de Congressos també està allà a la vora i és un dels edificis destacats quant a arquitectura (ep! I el Carpenter Buildong de Harvard; a Cambridge, és clar!).

Estàvem ben cansats, aquell dia, atès que a les tres de la matinada va saltar l'alarma d'incendi de l'hotel on érem, vaig baixar empijamats i no va deixar de sonar en tota la nit. L'hotel no es va ni excusar. 

Una altra anècdota. Féiem coa en un Starbucks per anar al lavabo (per a homes i dones). 20 minuts de coa. Arriba una americana amb poques ganes d'esperar-se. Avança fins al primer de la fila. Li paga 5 dòlars a canvi de deixar-la passar (i no, ell no es posa al lloc d'ella, sinó que s'embutxaca els diners i hi va darrere i els altres no cobrem). Als EUA tot té un preu. Tot es pot comprar.

I, finalment, aquest és l'edifici de ciències de Columbia University:

que jo coneixia millor per aquest edifici:

I vosaltres, coneixíeu aquests racons? Us han estranyat les anècdotes?

P.S. Demà a la tarda tornaré a casa (de moment el mòbil no em deixa contestar-vos els comentaris, amb la il·lusió que em  fan!). Us penjo les fotos de la High Line de M.: