USS Constitution Museum

El dia del Museu de la Ciència vaig conèixer una noia turca de, si fa no fa, la meua edat, que es va quedar a viure aquí el dia que va venir a visitar sa germana amb sons pares. Ara viuen juntes. Vam dir que quedaríem i vaig passar a l'acció després de tornar-nos a veure al tastet d'olis. Com que viu en un dels poblets de les rodalies connectats amb bus amb Somerville i Cambridge, em va dir anit que no podríem quedar fins passades les dotze del migdia, és a dir, just després de dinar, per tant m'he fet un bon brunch improvisat abans de sortir de casa, cosa que no ha evitat que tornés a dinar a les 3.40 p.m. (m'he comprat un plat al supermercat de llagosta gratinada i era molt bo). [Pausa Skype].

Tot i que tenim dues concepcions molt diferents del que ens agrada trobar en un museu (botonets vs. panells informatius), la conversa ha estat agradable, avui feia solet encara que l'aire fos fred, estàvem a -7 en sortir de casa (això és calor comparat amb els altres dies) i al museu s'hi entra 'gratis, amb donació recomanada d'entre 5 i 10 dòlars per adult'. Anàvem al USS Constitution Museum, que malgrat el nom és el museu d'un vaixell que es va convertir en un símbol per al país. El vaixell (en femení, s'hi refereixen a la USS Consitution) va ser el gran protagonista de la guerra de 1812, una més contra els britànics. Tot i que els americans ja eren independents, les disputes amb els britànics continuaven: els motius que ens han explicat, a grans trets, que van portar els EUA a declarar la guerra contra els britànics (que sembla ser que va trigar molt a arribar-los la notícia i que, justament amb la guerra contra els francesos pel mig l'últim que volien era una guerra amb els americans) eren les restriccions comercials, el repartiment d'armes per part dels britànics als indis (o americans nadius) perquè s'enfrontessin als americans (descendents dels coloms) i l'apropiació de mariners/navegants americans per part dels vaixells britànics.

L'enfrotament, igual que el de Bunker Hill, desigual: el gran exèrcit naval britànic, amb una flota impressionant, contra els pocs vaixells americans (que comptaven amb un dissenyador de vaixells innovador. que va fer que tinguessin avantatge a la batalla, em penso que eren més alts els americans i per atacar un vaixell d'aquests es necessitaven tres vaixells britànics; a més la USS Constitution, que no va patir mai cap forat i que encara avui està de servei (al port de Boston; s'hi pot pujar amb passaport i gratuïtament, però quin desencant que avui fos tancada pel temps i no hi digués al web del museu ni ho sabessin allí) s'anomenava Old Ironsides perquè, tot i que està feta de fusta, l'artilleria hi rebotava. La resistència del vaixell va ser el que el va convertir en un símbol, i les batalles guanyades.

Les primeres sales del museu tenen poc per oferir, són més aviat sales de jocs i pistes, però després arribes a la sala de les maquetes de vaixells:

que podria no semblar res de l'altre món si no n'ets aficionat i just davant de la maqueta de la USS Constitution:

hi havia dos senyors, suposo que voluntaris, no sé si jubilats de la marina, que estaven molt interessats a saber què féiem dues estrangeres a Boston en una època tan freda, en un dia 'tan gelat' (???) en aquell museu (no és dels meus famosos, a la meua guia si hi és ni el vaig veure) i com ens havíem conegut i a què ens dedicàvem... i m'he afanyat a reconduir el tema a la guerra del 1812, perquè en aquell moment encara no havíem vist cap introducció al tema i jo ja començava a pensar que, tot i que no és de les guerres que coneixem més dels nord-americans, potser com que ells ho deue estudiar a l'escola no hi hauria explicacions. M'equivocava, perquè a les sales següents hi havia un munt de panells amb la cronologia i les explicacions corresponents (que han avorrit moltíssim la meua acompanyant, que es decanta pels museus interactius: m'hauria agradat veure-la amb Eva!), però m'ha agradat molt que ens en fes cinc cèntims i poder-li fer les preguntes que m'interessaven més sobre el tema. Ha estat molt amable i s'ho passava bé explicant-nos-ho, tot i que em penso que s'esperava més preguntes sobre el vaixell.

Hi ha diferents nivells d'explicacions al museu, no te les acabes, com a la majoria, però he comprovat com allò que a uns ens sobra és el que crida l'atenció als altres i valoro que es tingui en compte. La meua amiga per exemple s'interessava pels objectes quotidians, per la forja, per les tasses amb què es bevia als vaixells i jo buscava la història i els documents que hi estaven relacionats, per exemple. El pis de dalt em penso que ha estat més del gust de les dues (bé, jo em quedo amb el de davall, però hem tornat a coincidir més i a tenir més conversa sobre el museu): experimentaves la vida en un vaixell, miraves si complies els requisits per entrar a l'exèrcit marítim, l'equilibri al pal del vaixell, la dieta, on dormien... 

I hi havia un documental breu (redundant si t'has llegit les explicacions, però breu, vaja, que no hi perds res per estar-hi vuit minuts ;P).

De la darrera parada del museu se'n poden extreure dues conclusions: que, de tan patriotes, la majoria s'allistarien a la marina o que els que no ho farien són més avars i per això no voten (no té sentit, tenint en compte que el sou era un bon motiu per entrar-hi).

La part més esperada era pujar al vaixell (al web hi diu: sí, és obert) , però a causa del temps hi han penjat un cartellet i l'han tancat (tenint en compte que no hi ha hagut cap gran tempesta de neu aquesta darrera setmana, em pregunto si fa dos mesos que és tancat i els del museu no ho sabien. En tot cas, hi havia gent treballant a la coberta -hi fan reparacions de tant en tant-, així que potser la neu hi havia fet mal).

USS Constitution