divendres, 6 de febrer de 2015

Museum of Science

Segurament us deveu haver adonat que, des que vaig tornar, no he visitat gaires llocs turístics i que l'activitat social també havia minvat. El clima hi té molt a veure, però també la consciència que després d'uns mesos d'adaptació i d'arrencada d'un projecte nou, el que calia era centrar-me a treballar. Entremig, han passat coses, sobretot activitats acadèmiques, aficions ("d'hivern", que es puguin fer dins de casa) i he viscut el fred hivern de Massachusetts, Boston. El professor d'anglès diu que ara fins i tot fa més fred que l'any passat a la mateixa època. I el vent... diu que fa més vent que fins i tot a Chicago, The Windy City. No ho sé, però les activitats tenen les dates: la prevista i la de per si de cas neva molt o fa molt mal temps i s'ha de cancel·lar i ja t'envien tota la informació junta. Harvard em segueix trucant quan ha de venir mal temps (i no, dilluns no em van trobar amb el mòbil connectat, per què a qui se li acudeix telefonar a les sis del matí per avisar-te que podràs anar a treballar?). 

Però aquesta setmana, que també deu ser la setmana que me n'he anat a dormir més aviat cada nit (de dilluns a dimecres, per por de covar un constipat o perquè hivernava), també m'he tornat a moure extracadèmicament. I avui, en concret, que feia prou bo (-7) en teoria, però que a la pràctica feia un fred horrorós (el mòbil m'indicava que la sensació era de -18), he anat a una de les excursions que organitza el meu professor d'anglès. De fet, ja m'hi havia apuntat un altre cop, però al final no hi havia anat. Tres estudiants hi hem entrat convidats. Encara rai, perquè val 25 dòlars i J. m'havia comentat que no valia la pena (ell hi va anar fa anys). Hi hem anat en divendres a la nit (de 6.30-9) perquè encara hi ha pocs xiquets i el museu tanca més tard, a les nou. De totes maneres m'he quedat amb ganes de tocar i remenar més per l'exposició sobre el cos humà (a part de l'orella reconstruïda amb cèl·lules que hem vist i que he trobat molt interessant) i d'entrar en altres (ens han tancat la dels monos). 
Potser heu sentit que aquesta setmana hem batut rècords històrics de neu a Massachusetts, no nevava tant des del segle passat, no en recordo la data, però fa moltes dècades. I dilluns em van cancel·lar la classe de l'assignatura nova que estic fent (de fet, l'han recuperada avui, però m'he quedat a treballar a casa). Mentre nevava, el paisatge era el de les dunes nevades, els veïns traient palades de neu (em va explicar Amelia dilluns, que vam quedar per xerrar i fer un xocolate cuit, que si algú caigués per culpa que no han llevat la neu, se'l pot denunciar, i... el que veieu al meu balcó, que us recordo que està a recer (la part més nevada no es veu a les fotografies: és a la dreta). Fins i tot jo vaig haver d'acabar agafant la pala perquè quan vaig sortir a llençar la brossa (l'orgànica) perquè ensendemà passava el camió de les escombreries, no trobava el contenidor, de tanta neu que hi havia al pati. Així que vaig agafar la pala, vaig buscar on era i el vaig desenterrar (i m'havia deixat dalt els guants!) per poder llençar la brossa. L'endemà, un obstacle més, perquè als caminents entre els turons de neu, els caminets per on se suposa que passem els vianants, era el lloc on havien acabat posant els contenidors al meu barri. I sí, també hi va haver problemes amb el tren, tot i que dimarts vaig tornar a casa caminant.
Evidentment, una visita d'aquest tipus en grup és molt diferent de com la faries totsol i n'aprens molt menys, de ciència, però també és veritat que l'experiència és molt positiva en un altre sentit. Aquest museu de la ciència està ben muntat i les persones que t'atenen estan molt ben informades, però el contingut és el mateix que en altres museus, almenys el de l'exposició permanent (tenien una exposició temporal sobre Maia, que s'ha de pagar a part, 25 de l'entrada + 5 d'aquesta i en faran una sobre Pixar, no sé si relacionada amb la que han organitzat al març a Barcelona). El museu és enorme i paga pel terreny només 1 dòlar a l'any a l'estat de Massachusetts, a canvis d'oferir programes culturals gratuïts a entitats de la zona. Hi ha cinema 4D i tot tipus d'exposicions. El professor ens havia dit que faríem una visita guiada per a adults (certament està molt enfocat per als menuts) de dues hores, però em pensava que seria amb personal del museu (un dia us hauria de parlar sobre qui són aquestes persones, molts d'ells voluntaris)! Volia dir que ens la faria ell mateix (és a dir, que passejaríem, sobretot). Ha estat distret, tot i que al final em moria de gana. He arribat a les 10 a casa, acostumada com estic a sopar a les sis.
Dos cotxes enterrats, colgats de neu.
 Hi havia 19 persones inscrites a l'activitat i ens hi hem presentat quatre persones, a més del professor. A mi ja m'agraden els grups menuts, perquè pots conèixer bé els altres i xerrar, el que no m'agrada és esperar-me 15 minuts per si ve algú més. Primer se m'ha presentat un japonès que va a totes les activitats del professor i que es veu que, com que s'hi apunta ràpid, les ha aconseguit totes gratis: aquari (que també era caríssim, i això que jo hi vaig entrar amb l'oceanògrafa que tenia descompte) i dos vegades al museu de la ciència, a més del sopar d'Acció de Gràcies. L'altre era un japonès més granadet que havia viscut una eternitat a Londres i una altra aquí però que no hi havia anat mai. Una turca i jo, la catalana. El japonès jove se m'ha presentat de seguida i després he pogut xerrar amb la resta.
Bon dia! És dimarts i encara fa més fred. El balcó no el puc obrir per ventilar res... Qualsevol ho intenta. Jo tenia unareunió, així que vaig sortir.
 El primer que hem fet, un cop dins, ha estat anar a l'espectacle d'electricitat de les set. T'expliquen què no has de fer i què sí en una tempesta i per què, però tothom hi va perquè els efectes són espectaculars. La imatge que teniu més avall mostra algunes de les màquines que fan servir per mostrar com es propaga l'electricitat, a més d'una gàbia on hi tanquen la presentadora de l'espectacle perquè provi que allò és segur. Experimenten amb el so que fa l'eletricitat per la fricció amb l'aire; l'efecte que fa en el cos humà... És espectacular. De so i llum, sí.
I dimecres... no estava inspirada. Així que us penjo només un parell de dibuixos. La tècnica d'escalfament no hi va ajudar: dibuix a cegues, sense mirar el full: un desastre.
 Encabat ja ens hem dirigit a l'exposició sobre el cos humà (és una llàstima que el japonès jove no parlés més durant la visita, perquè és investigador a Harvard sobre malalties de la vista), hem passat per una exposició temporal de fotografies sobre cuina moderna (que el professor ha aprofitat per ensenyar-nos vocabulari i diferències culturals), una sobre fotografies de sal (?? jo no li he vist la gràcia) i una d'efectes òptics, amb la típica senyora que és jove i vella alhora, que no hi podia faltar.
 M'ha caigut molt bé la noia turca i hem dit de quedar algun dia. A veure si és veritat. Va venir a l'estiu amb sons pares a veure sa germana. Tenia el bitllet de tornada, però li va agradar tant que s'hi va quedar. Estudia anglès en una altra acadèmia, tot i que ara vol entrar a la nostra, és de la meua edat (un any menys) i vol fer la sol·licitud per cursar un màster al setembre. S'està preparant també per als exàmens d'ingrés. Ho he trobat una història bonica. Es veu que és la primera vegada que viu a l'estranger i que, tot i que viu amb sa germana, els primers mesos s'enyorava tant i tant de la família. Ara està millor.
Dijous per fi vaig poder entreobrir la porta de la terrassa. 

Divendres. A l'entrada del museu de la ciència. En realitat, jo el que volia fotografiar eren els boyscouts, perquè no m'acabava de creure que fossin de bo de bo, però existeixen, no és només a Jaimito, Jorgito y Juanito... De girlscouts ja n'havia vist: es dediquen a vendre galetes a la sortida del tren per cobrir les despeses dels voluntaris que se n'encarreguen, però l'uniforme d'ells és de pel·lícula (Up). I passen la nit al museu. Dormen en terra.

El lloc on s'ha fet l'espectacle elèctric.

Vaig a veure si fan res a la TV. Demà de matí vaig tot el matí a un taller. A. també hi anirà. Així que continua l'activitat.

Bon cap de setmana!

16 comentaris:

  1. Quantes coses en un apunt! :D
    Jo vaig coincidir amb uns boyscouts de veritat fent el camí de Sant Jaume. Em vam semblar molt curiosos (jo també els ho devia semblar, probablement).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahah per què els ho devies semblar?! A més, avui dia que separin excursions entre xiquets i xiquetes...

      Elimina
    2. Jo tampoc no entenc els pares que hi estan d'acord :(
      Aquests boyscouts de 16-17 anys anaven prou roents, ha ha!

      Elimina
    3. hahah els que vaig veure jo en devien tenir sis anys, no m'esperava que arribessin a ser-ho tan grans! Però és clar, als CAUs també hi van a la mateixa edat.

      Elimina
  2. Este museo es de los pocos que me quedan por visitar porque todos suelen decir que es más para niños, aunque quizás este verano lo visite cuando hagan lo de los museos gratis los viernes.

    Este fin de semana viene más nieve, preparada?? Yo creo que nos vamos a quedar descansando en casa tranquilos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He ido esta mañana a un taller y durante la clase ha empezado a nevar. Salgo y todos íbamos en la misma dirección. Lo sospechaba. Al supermercado! Qué horror. Con los carros hasta arriba (claro, yo solo puedo comprar lo que pueda transportar andando hasta casa... y no sé si cada día puedo con menos, porque entre la nieve y la ropa y todo.
      En verano los museos son gratis todos los viernes? para todo el mundo? Realmente está enfocado a los niños, por esto nosotros hicimos un tour 'panorámico'. Yo tenía curiosidad por entretenerme a mirar más cosas, pero desde luego que no pagaría 25 dólares para hacerlo.

      Elimina
    2. Yo iba a quedar con unos amigos, pero viendo el tiempo hemos decidido dejarlo para más adelante. Dicen que es un enero especialmente frío y nevado... pero yo sé que el año pasado hizo muy mal tiempo, verdad?

      Elimina
    3. Nosotros solemos hacer una compra grande en coche una vez al mes más o menos y lo demás lo voy comprando yo poco a poco. Fran odia hacer la compra.

      En el verano hay una actividad en la que unos 6 viernes consecutivos ofrecen unos cuantos museos de toda Massachusetts gratis, cada viernes hay unas cuatro opciones para elegir. Es para todo el mundo aunque algunos tienen un cupo para los primeros en llegar.

      Los dos años anteriores también fueron muy fríos, creo que el año pasado nevó más veces pero el otro hizo mucho más viento fuerte y quizás más frío también. Recuerda que hubo un huracán, Sandy y una super tormenta, Nemo. Este invierno es que había sido muy templado y se ha metido el invierno muy tarde y está nevando muy seguido. Eso sí que lo veo diferente, mucha nieve en dos semanas casi sin descanso.

      Elimina
    4. Tendremos que hacernos nuestras propias estadísticas, porque por la TV llegan informaciones que desconciertan cuando lo contrastas con lo que dice la gente.

      Elimina
    5. ¿Si? No tengo tele así que ni idea pero vamos que como voy escribiendo las entradas y hablando bastante del tiempo, sobretodo los dos primeros inviernos, pues por ahora me acuerdo bastante. Además del facebook, al principio casi que sólo ponía estados con las temperaturas del día xd

      Elimina
    6. :D qué bueno! Puedo imaginármelo!

      Elimina
  3. Molt interessant.
    Tens molt de mèrit de sortir amb el fred que deu fer.
    Imagina't la calor del poble a l'estiu i pensaràs que no pot ser aquesta diferència
    de temperatura.
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que si penso en la calor del poble a l'estiu el resultat tampoc no consola! He hagut de mirar l'hora perquè no sabia si havies escrit abans de parlar o després!

      Elimina
  4. No m'han sortit els números de comprovar que no sóc un robot.

    ResponElimina