Tast d'oli: crònica d'un divendres al vespre

I quan aquí llegiu vespre, vol dir a partir de les sis de la tarda, quan la gent ha plegat de la feina.

Aquesta tarda havia quedat amb B. Y. per questions de feina. L'esperava a l'aula d'estudi i de recepció (lounge) de l'edifici on és el meu departament, però no ha acudit. M'ha dit que havia tingut un accident de cotxe i no tenia el meu mòbil. Damunt, jo havia arribat dos quarts abans de l'hora perquè amb la neu no se sap mai (el transport públic, inclosa la línia que agafo jo en la direcció que necessito per anar a la universitat, ni tan sols té l'horari posat perquè no se sap quan passarà). El fet és que feia tant de fred que he reduït moltíssim el temps que em costa anar de casa a l'estació normalment (hi ha ajudat que els camions nevaneu han fet els deures i els caminets estaven molt nets, tot i que això implica gel i s'ha d'anar amb compte amb les relliscades -m'enganxaré xiclets a les botes, al final, perquè guanyin adhesió).

Així que he decidit fer una cosa que no feia des que vaig arribar: anar al Happy Hour del departament, que sabeu que comença a 2/4 de 5! Quan hi he arribat ja feia una hora i mitja que anava, estaven tots asseguts, xerraven o simplement estaven allà en silenci menjant mandarines i... NO HI QUEDAVA CAP GOS! M'han dit que ha anat de cap a caiguda aquests mesos i que està poc animat (no hi havia professors, només els doctorands i un senyor gran que potser ho era), m'han preguntat com és que feia mesos que no anava al Happy Hour (aquí he contestat: una bona raó és perquè hi ha gossos i no se n'han estranyat), he vist a la noia que anava d'oient a la mateixa assignatura que jo el quadrimestre passat i he estat xerrant amb la canadenca (a la qual m'he presentat en arribar, però que m'ha dit de seguida que ja ens coneixíem: vaja! ara que havia agafat el truc a presentar-me directament a la gent). Avui l'anglès no acabava de fluir gaire genuí, però m'hi he estat fins que ha sonat l'alarma que tenia posada per anar al veritable esdeveniment d'un divendres a la nit: EL TAST D'OLIS aquí, una botiga que va pocs mesos que ha obert a la vora de Harvard Square (hi has estat, Amelia? Ho tens a mà)!
 És la típica activitat que no hauria fet mai a Catalunya; simplement no m'hauria cridat l'atenció. En aquest cas, el professor d'anglès em va convèncer, com a mediterrània, a anar-hi. Hi hem anat uns quants alumnes de l'acadèmia i ens han fet tot un tast: hem començat amb quatre olis diferents, t'expliquen com s'olora (primer has d'escalfar l'oli amb les mans fent cassoleta i amb una mà el cobreixes perquè no entri encara en contacte amb l'aire), després com es degusta (jo allò que representa que t'ha d'arribar al nas no acabo de trobar-ho, tot i que un cop em penso que ho he aconseguit o gairebé) i te'l beus en un gotet. Com si res. Entre glop i glop una mica d'aigua. Encabat tastes els mateixos olis, però hi suques una fulla d'enciam i canvia, canvia molt! I finalment hi suques, als quatre olis, tomaquetes
cherry.

Ja veieu que la botiga és molt bonica, hi tenen receptes també, escrites a mà en paper de carta (em pregunto si són per decorar o les pots comprar) i el personal és amabilíssim. Ens han explicat la història de l'oli, els països productors i exportadors d'oli, com fer-ne el tast, com és el millor oli i després d'això ens han deixat anar per tota la botiga amb gotets per tastar els olis que volguéssim (aleshores he agafat les llesquetes de pa per sucar, tot i que l'oli ha fet que les tomaquetes no em desagradessin tant). Els meus preferits, després de tastar-ne de picantíssims i de gustos estranys, han estat el d'oli amb all (és clar, all i oli!!!) i el d'oli amb bolets (cap de convencional!), Així que n'he comprat una ampolleta del de bolets per regalar demà a C. i A., que m'han convidat a un esmorzar tradicional (pancakes!!!) a ca seua a les 9.30 (!!!!). Després miraré si arribo a temps de sortir amb uns amics que m'ho van dir fa dies (entre els quals L., per celebrar l'any nou xinès em penso), però que no han acabat de concretar l'hora... i com que no tinc internet al mòbil, no sé com anirà.

Prepareu-vos per a més entrades gastronòmiques perquè suposo que tindreu el meu proper brunch (ja al març) documentat per duplicat, al blog d'Amelia i al meu! I... per Pasqua... la meua primera visita!! Així que sí, pareix que tindré teca per al blog!

Heu fet mai cap tast d'oli?




Aquest l'he fotografiat perquè definitivament ha estat massa picant, tant, que he hagut d'anar corrents a buscar aigua.


Jo el vinagre no l'he volgut tastar, encara que sigui de xocolate o de cafè.





Comentaris

  1. Sí! estuve cuando estaba recién abierta, había quedado con una amiga para almorzar y al pasar de vuelta a mi casa la vimos abierta y entramos.Yo también me compré una botellita, todavía no la he abierto ;)

    Pero yo entré a la tienda normal, no había ningún evento especial ni nada, aunque por mi tierra ya he estado en varias almazaras.

    Te han invitado a las 9:30 de la mañana?? Con el frío que hace ya tienes valor para salir tan temprano xd

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues síiiii!! y eso que me advertían: no quedamos antes para no madrugar :DDD voy a taparme de pies a la cabeza. Y eso que yo soy de madrugar poco. ¿De qué era la botellita que compraste? No conocía la palabra almazara y me ha gustado; he buscado su etimología. :)

      Elimina
    2. Yo madrugo siempre pero eso es una cosa y otra que me apetezca salir a la calle a esa hora con este frío....

      El que yo compré fue el oro de Bailén de Jaén.

      ¿No la conocías?? Mis padres no pero mucha gente hace su propio aceite, como mi tía, así que nosotros la usamos normalmente. Por cierto ese aceite si que era bueno, cuando mi tía me regalaba una garrafa y me la llevaba a Madrid, la guardaba como mi tesoro...

      Elimina
    3. nosotros también tenemos familia que trabaja con el aceite. Me he perdido y me ha costado una hora y cuarto llegar, además yo no voy tan rápida como tú andando :D

      Elimina
    4. y hoy me han explicado cómo hacer tu propio jabón.

      Elimina
    5. Ahh! no, yo no tengo familia que trabaja con el aceite. Sólo que ellos compran las aceitunas o algunas veces se las regalan y con parte preparan garrafas de aceitunas aliñadas y otras las llevan para hacer aceite. Pero sólo para consumo propio.

      ohhh! Una hora y cuarto andando para ir a desayunar como está la ciudad?? Madre mía espero que al menos la comida fuese de cine ;)

      Elimina
  2. Una tenda de disseny per a l'or groc.
    Què faríem nosaltres sense l'oli?
    No sé si ens sortirien tan bons els menjars.
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. La dona de la botiga explicava com una raresa els països que cuinen amb oli d'oliva i les propietats de l'oli d'oliva verge.

      Elimina
  3. Està molt bé anar-te'n a l'altra part de món i que t'expliquen el que fan a ca teua... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahah això és el que vaig pensar jo, però es veu que hi anava com a 'experta'.

      Elimina
    2. Això sí, Eva, no saps com s'agraeix en aquest hivern tan dur que algú et tregui de casa organitzant activitats!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Hahah! Hola! De quin gust t'hauria agradat a tu?

      Elimina
  5. Acaboa de llegar l'explicació del tast de l'oli. T'ho passes bé. les fotos m'han agradat molt. Ara intentare enviar-te el comentari pero no se si en sabre.Ja saps qui sóc no? tampoc recordó el meu seudonim. besets

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada