dissabte, 11 d’agost de 2012

Laguna Seca, però humida

Corkscrew!!!
L'endemà feia un dia plujós i hi havia tanta boira al circuit que els entrenaments es van endarrerir. En aquest circuit només hi corre la categoria reina, la moto GP, les dos categories inferiors no ho fan, però van amenitzar el dia unes motos elèctriques, les motocross i espectacles de motor. Un dels moments més sorprenents va ser quan va sonar l'himne dels EUA. Es tracta d'un circuit, corres perill de cremar-te, d'agafar una insolació i les gorres són del teu motorista o marca de motos preferit: és dir, portes gorra, doncs tothom se la va traure de cop, es van aixecar, es van posar èrtics, alguns amb la gorra al cor i van escoltar l'himne. Això va passar dos vegades durant tot el matí. El primer cop els vam seguir la veta, però la segona ja estava massa impacient per a la cursa. Estàvem al Corkscrew!!!!! Hi vam pujar amb el taxi del circuit, un vehicle conduït per militars veterans que esperen propina, pel que vam veure, tots troben algun tipus de feina. Em va recordar els militars a l'octubre londinenc, venent roselles al metro per al Poppy Day, del qual us vaig parlar fa mesos.

video
L'AAL va fer moltes amistats al circuit.
A la tarda vam tornar a SF, dilluns havíem d'agafar el vol que ens duria a Las Vegas. Vam tornar per la famosa carretera de la costa, que entre Santa Cruz i San Francisco ens va oferir les vistes de penyasegats, platges plenes de gent fent kite surf (plenetes d'estels), molt diferents dels paratges als quals estem avesats. Vam anar a sopar al famós restaurant de SF especialitzat en crancs, el Fisherman's Grotto, que és grandiós i no hi paraven d'entrar grups nombrosíssims de xinesos (no és un restaurant xinès, però a SF hi ha molts xinesos i un Chinatown immens). Bo i una llimonada boníssima, unes vistes molt boniques del port i un personal atent, però ens seguim estimant més el peixet del Mediterrani. Hi havia molt d'ambient i no vam acabar d'entendre com funcionava allò del pàrquing gratuït, així que el vam pagar igual, però va ser una bona manera d'acabar celebrant l'aniversari de l'AAL, a més del menjar "ràpid" del dia abans (ni hi ha res ràpid per a la seua calmositat ni hi ha res de poca qualitat).

Una panoràmica del circuit des del nostre turonet. El resultat de la cursa: Vale va caure just al Corkscrew. Res a afegir-hi. Tristor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada