Jet lag

Ahir estava tan cansada del viatge (feia un dia que no dormia, tret de mitja horeta a l'avió) que encabat de dinar em vaig gitar fins a l'hora de sopar i cap a les 11 vaig tornar al llit, però a les 2.30 m'ha despertat M. que se n'anava a dormir, he engegat el mòbil per mirar l'hora, he provat de contactar amb J. (que també és fora) i... ja no m'he pogut adormir. Fins a les 7 del matí regirant-me pel llit. Ho he deixat córrer i he decidit explicar-vos el segon dia de viatge mentre m'entra la son (el primer ja sabeu com va transcórrer: BCN-NY, NY-SF).

Com que a San Francisco ja hi havia estat (té una etiqueta especial al blog, podeu llegir-ne les entrades de 5 dies de viatge a l'hivern de 2011) no em va costar gaire improvisar una ruta d'un dia per a M. i l'AAL i no em queda cap dubte que acompanyat és més divertit. Aquesta vegada no estàvem a prop del centre, així que vam agafar el BART (ja no recordava que has d'anar baixant l'import que et marca la màquina a través de botonets de -5 cèntims, -1 dòlar (o el contrari) fins que arribes a la tarifa que et toca segons la destinació (i sí, també hi ha vagabunds demanant a les maquinetes...). Vam baixar a Powell i el primer que vam veure va ser el famós tramvia antic (6 dòlars el viatge, val la pena). Jo l'altra vegada vaig pensar que era una estafa perquè només vaig fer una parada, però aquest cop vam sortir des de l'estació inicial: veieu la plataforma giratòria? I vam baixar davant del Lombard St., que estava florit. 

Una de les coses que impressiona més del tramvia són les vistes dels carrers que pugen i baixen i tornen a pujar (no, no es tracta de només un carrer isolat) i fins i tot pots veure el mar. L'altra són els viatgers que hi van penjats i el sistema de demanar parada (el mateix que per als busos): estirar un cable solt, ja us ho vaig explicar l'altra vegada, una mica rudimentari, tat?

Aquest és el Lombard Street, no us el puc ensenyar des de l'altra banda perquè... hi sortim nosaltres!

Allò que veieu al fons és la Coit Tower, on vam pujar caminant l'altra vegada. Com que, per a variar, a SF hi havia boira, vam optar per anar directament al port, poc segurs de veure res des del turó de la torre.

I ja ens teniu al famós port de SF. Primer vam visitar el Pier 39, aquell que han reconvertit en un lloc d'entreteniment, botigues mooolt americanes i bons restaurants de peix i després vam fer cap al Fisherman's Wharf, a les paradetes de crancs, però com que encara no era hora de dinar ho vam deixar per al sopar de tres dies encabat.

Els famosos lleons marins de SF, alguns dels quals s'hi troben tan bé que s'hi estan tot l'any.

I què veieu al fons?

.

La presó d'Alcatraz! A les botiguetes de records hi podies comprar "pijames" de presoners i tot, una mica macabre... És que les botiguetes les vam veure gairebé totes, M. i l'AAL es van quedar parats dels grans aparadors que són cada botiga per als americans.

Una mostra:

No hi vaig trobar caramels de Willy Wonka, d'aquells que m'havien agradat tant a NY, però a Las Vegas sí que n'hi havia.

Una visisió general de l'ambient del port plujós (a la nit hi ha encara més ambient):

 

Després del Wisherman's Wharf vam passar pel barri italià (llàstima que encara no tinguéssim gana), invaït pel xinès i vam passejar pel districte financer, on estan els edificis alts (el darrer dia vam descobrir que des de la costa, abans del Pier 39, als primers piers i a propet de l'estadi dels Giants hi ha unes vistes increïbles dels edificis moderns, alts, tan diferents de la resta de la ciutat.  Vam entrar en un restaurant d'executius, ens vam asseure al carrer (sort de l'estufeta) i vam fer la millor hamburguesa amb formatge Chedar i les millors pataques del viatge. Ai, com m'agrada la carn americana!

CONTINUARÀ