dissabte, 11 d’agost de 2012

Benvinguts a Las Vegas!!

Que com saps que has arribat a Las Vegas? Perquè només sortir de l'avio, a la porta mateix d'embarcament, hi ha màquines escurabutxaques, perquè mentre vas a buscar la maleta no pares de passar-ne i mires embadalit els anuncis d'espectacles de màgia, d'hiponisme, musicals i estriptis (ah, i limusines a 38 dòlars, no sé si l'hora) i al costat de la cinta transportadora de maletes... més maquinetes per fer la primera partida.

Després vas directe a la gran coa (pareixen les coes per pujar a les atraccions d'Eurodisney) on distribueixen els taxis (el taxista, després de preguntar-nos si era el primer cop que veníem a Las Vegas, ens va engalipar: gairebé 60 dòlars un viatge que a la tornada i de nit ens en va costar uns 20, però no ens enganyem, a Las Vegas tot està pensat perquè hagis d'agafar el taxi per a qualsevol cosa, soltar propines per poc esforç i pagar molt per tot -tret, potser, del superbufet de l'hotel Montecarlo, recomanable i amb begudes incloses -més llimonades, sí!-) i... poseu l'aire que ja som a l'hotel. Nosaltres vam dormir a l'hotel més alt, el Trump, un dels pocs hotels sense casino, on realment pots descansar. Ens moríem de ganes de ficar-nos de cap a la piscina, tot i que ens vam haver d'esperar uns dies, perquè els primers dies va ploure i perquè no vam parar fins a la nit. Encabat ens vam adonar que 5 dies a Las Vegas (comptant el dia de l'excursió del Gran Canyon era massa, tot i que el darrer ens va anar bé per recupera els 90 dòlars que per error l'agent que ens va contractar l'excursió ens havia carregat de més) era molt, així que vam poder dedicar-ne un a la piscina.

Des de l'hotel pots agafar un autobús (gratuït, tret de la propina) que et porta (només) a dos hotels amb casino, de manera que gairebé sempre vam fer servir el taxi. Les distàncies i la xafogor són massa per fer-ho caminant. La primera tarda ja érem al Caesar's Palace. Cada hotel d'aquests en realitat és un gran complex amb molts restaurants (si té un tema determinat solen ser del país que inspira la decoració de l'hotel), un centre comercial complet amb botigues de grans marques (les mateixes a tot arreu, molt de luxe i preus altíssims, tret de les botigues de records, és clar), casinos grandiosos, la recepció, la part de la piscina (per als clients de l'hotel), teatres i sales d'exposicions (en feien una de Da Vinci al Palazzo i la de Bodies al Luxor, juntament amb una reconstrucció del Titànic, totes caretes). I el tema del Caesar's és precisament Roma: hi trobareu la idea americana de la Fontana di Trevi, el Colosseu, el Fòrum i fins i tot un carrer anomenat Cleopatra (?). També hi ha galeries de pintura i de fotografia. Nosaltres en vam entrar a una de fotografia i la dona em va veure tan entusiasmada que ens les va explicar totes, ens va fer passar a una sala on anaven graduant la llum que il·luminava el quadre... per sort, J. em va trucar i ens vam excusar per sortir. Quan et volen vendre les fotografies com sigui, ho agraeixes.

Així que després de dinar a la italiana en una plaça que tenia al mig la famosa fontana, vam voltar per totes les botigues (l'Aficionat Als Lakers es delia per les d'esports, la de Nike tenia de tot i M. per les de tecbologia (?)) i galeries i vam acabar al casino, on només començar a preguntar com es jugava a la ruleta a M. i a mi ens van demanar el passaport, no hi havia manera que es creguessin que les dos en tenim més de 21... Al final, després d'haver-lo recorregut un parell de vegades, vam jugar-hi. Va ser la primera de quatre tandes diferents de partides durant els dies que vam estar allí. Només hi vam perdre i això mateix els vam dir a taxistes i conductors diversos que volien estar al cas. Gent de conversa, però quan més coneixes gent és en divendres, quan comencen a arribar grups de joves per agafar una bona borratxera de cap de setmana (sí, se'ls enduen en cadires de rodes i tot, per favor, que Eurovegas no sigui aquí, nosaltres ens el mirarem de lluny).










Aquell dia vam caminar molt, sort de les cintes mecàniques, només dins d'un hotel ja acabes destrossat. Però vam visitar tots els del voltant fins a l'hotel de Hollywood i fins que ens vam perdre. Un consell: no sortiu mai per les portes de darrera de l'hotel, però ja us aviso que serà difícil fer-ho perquè als hotels de Las Vegas és molt fàcil entrar-hi, però no en trobes mai la sortida i quan et sembla que veus un EXIT en realitat et porta al casino de l'hotel del costat. Un bon embolic. A més del Caesar's i el del costat, és d'algú famós, però ara no el recordo), les decoracions de Nova York, Excalibur, Luxor, Venetian, la Torre Eiffel i Wynn deuen ser les que em van agradar més. No us perdeu, tampoc, la botiga de Coca-cola i la dels M&M's, tot i que em va agradar més la que tenen a Londres. Ara duc una mica de pressa (i m'ofego de calor), us penjo unes quantes fotografies i... pregunteu tant com volgueu! Ah, la nit que vam veure l'espectacle divertit i màgic de David Copperfield en un teatre amb tauletes on anaves demanant còctels, no l'oblidaré mai, tampoc!






5 comentaris:

  1. jajajaja m'havien dit que els iphones als eua serien super barats comparat amb aquí.. i volia comprovar-ho per veure si amb 4 duros em podia desfer de la bb... però no!
    no és que de cop m'haigue tornat tecnològicA..
    M

    ResponElimina
  2. I haguessis hagut de fer servir un adaptador i un transformador! Coneixements de teconologia bàsica!

    ResponElimina
  3. No sóc molt fan dels M&M, però a la botiga de Londres (recordo les fotos que vas penjar!) no sé si m'hauria pogut resistir...

    Avui he llegit un article curiós: "¿Sabías que existen los M&M´s albinos?". Potser sí que ho sabies. Si no, el pots trobar al bloc www.cookingideas.es (l'enllaç directe no funciona, per alguna estranya raó. L'article és d'ahir, 13 d'agost). S'hi podria fer un conte...

    ResponElimina
  4. Hahah, primera notícia sobre els M&M albins, però això només podria passar als EUA! :DDD m'ha fet riure molt l'article. Si escrius el conte envia-me'l.

    ResponElimina
  5. No,no,no...No m'agrada Las Vegas de les màquines escurabutxaques. Les que vaig descobrir des de l'aire sí. ^0^

    ResponElimina