El balneari de Cardó

Aquests dies no he actualitzat gaire. Una vegada més no tenia connexió. He estat uns dies al poble amb J., desconnectant de tot (no em puc queixar, aquest estiu, potser una mica de mi per gandulejar tant). Els primers dies vam anar a dinar fora, vam fer sortides a llocs que ja coneixíem, fins i tot a Peníscola, on feia molts anys que no estava! Però dijous passat, just quan acabaven d'obrir la prohibició de passar en cotxe als boscos de la zona, vam anar a Cardó amb el iaio J. i la iaia L.

Volíem veure el balneari on havia treballat mon iaio de pintor ara ja fa uns quants anys i que ja sabíem que estava mig enderrocat. Vam passar pel pas de l'àguila i el conill, pel tunelet, sempre vora el barranc i pel Pi dels Enamorats. Ens hi vam fotografiar i vam arribar al balneari, veureu que hi ha un munt d'ermites pels voltants, una de les quals era la del frare de la llegenda (també vam veure el Salt del Frare, des d'on van aviar el personatge penyasegat avall perquè l'havien enganxat amb una dona a l'ermita. L'home havia oblidat tocar la campana a les dotze, com cada dia i és clar, el van descobrir. Mort, un/s vilata/ns de Tivenys el van agafar el coll i el van portar a l'església del poble. Va estar al cor, embalsamat, fins a la guerra, quan l'església es va omplir de botigues i va desaparèixer).

Mon iaio hi pujava caminant per l'altra banda, tres hores des del poble, però nosaltres hi vam anar en cotxe i vam deixar-nos encisar per les històries que envolten el lloc.


Més sobre el balneari, que era d'uns senyors de Barcelona (ara les obres no continuen, però encara hi ha retolets amb les lletres de la llet i el pantà tampoc no funciona), aquí i aquí (també llegireu els doferents usos que va tenir la construcció). I aquí teniu dos versions diferents de la llegenda del frare, però tenint en compte que els meus ancestres estan molt lligats a aquesta llegenda... em decanto per la que us he explicat. Aquest document està molt bé per conèixer-ne la història, podeu anar directament a la p. 275. En aquest escrit s'identifica el frare amb el fundador del monestir dels miquelets de Reus.