El Museu de la Xocolata de Barcelona

Mona tradicional, com veieu clavadeta a la que vaig penjar fa uns mesos, la que mengem al poble.

Més xocolate!

Astèrix i Obèlix de xocolate

Encara no havia anat mai al Museu de la Xocolata de Barcelona i ara que ja feia temps que no exploràvem cap indret nou de Barcelona (em penso que us vaig comentar que des que havia tornat de Londres se m'havien acabat les piles per a més visites culturals i m'estimava més passar una bona tarda a casa) hem decidit traure-hi el cap.

I el drac Güell també.

Anuncis de xocolate (primer era cuit, sòlid, en tauletes).

M'ha sorprès molt perquè és molt diferent del que havia visitat a Colònia (ara ja fa quatre anys i mig): molt més menut i assequible, dedica molt poc espai a les explicacions sobre la producció de cacau, se centra més en la història d'Europa (tot i que les explicacions són molt curtetes, és entretingut, però no s'hi ha d'anar per obtenir-ne molta informació) i fins i tot hi ha un parell d'audiovisuals en diferents llengües (català, castell, annglès i francès que et posen en context) i el que m'ha agradat més, se centra en les tradicions catalanes com la mona i els grans mestres xocolaters catalans (fotografia més panell amb dades sobre les innovacions que va introduir en aquest àmbit: noms que comencen amb Santapau, Sàbat de Sant Cugat...). I moltes mones per tot arreu. Així que avui hem fet el turista i com que n'estava ple i no desentonàvem gens m'he permès fer algunes fotos del barri gòtic...

Això s'ha descol·locat una mica...