Work in progress: més Omana i Aamaal

S'accepten comentaris i suggerències, mai no havia pensat en l'esquema d'una novel·la i, de fet, tampoc no duc la intnció d'acabar escrivint aquesta sencera. Això és el que acabo d'abocar (i els capítols, com tot, són modificables, subdivisibles...).

CAP. 1. Situació inicial i desencadenant. Presentació rutina d'Omana. Aamaal embarassada de tres mesos. La caiguda que provoca que Omana s'enfronti al fet de fer-se gran i d'haver de dependre cada dia més d'Aamaal. Símptomes de depressió. Foscor absoluta: excursió nocturna a la via.

CAP. 2. Omana visita el lloc on es va matar el seu marit una nit de borratxera, en una estació de metro. Rememora com va ser aquella nit. Sabem que estava embarassada, com el va esperar tota la nit. Evoca els diaris, però no en sabem res. O ni tan sols els evoca. Un home la salva del metro, no es veu que ella intenció real de morir, però passa per un mal moment.

CAP. 3. Escena de retorn a casa. Alguna cosa de Joyce s'hi podria barrejar, en aquesta excursió nocturna i el retorn? Primer punt de gir: la descoberta dels retalls de diari. Els dubtes d'Aamaal acabarien d'arrodonir el cap., però penso que he de donar un respir al diàleg.

CAP. 4. Omana no sap que sa filla busca informació sobre les famílies i vides de les dones suïcides. AIRE FRESC. Ella mentrestant reviu el drama del seu passat, agreujat pel somni truncat del futur de sa filla (això s'ha d'anar veient, com tantes altres coses), que no és com ella s'havia imaginat. La filla cobra una mica de protagonisme (novel·la coral?); sembla més fràgil que sa mare vital i inquieta. S'interessa sobretot per la vida d'aquella Aamaal, que era una mica més jove que ella quan es va llençar a la via, però li barren el pas. Ningú no té ganes de rebre-la i menys quan en saben el nom. (L'acció subordinada al caràcter, a la introspecció). Detalls d'altres dones. S'acaba amb visita metge, és una xiqueta i està sana.

CAP. 5. Mentre Aamaal, que cada dia torna més tard, és fora "tafanejant" altres vides, un home pica a la porta. Omana l'obre. Ell demana per Aamaal. Omana li diu que no hi és, però hi insisteix. De fet, podrien ser dos escenes paral·leles. En una, qui pica a la porta és l'home i Omana obre. A l'altre, una dona jove (la nostra Aamaal) pica a la porta de casa la dona del diari que li va donar el nom. L'obre un home de poc més de trenta anys. En sentir el seu nom crida un altre home, més gran, que deu ser son pare. Omana diu a l'home que busca sa filla que marxi. A Aamaal també la fan fora sense obrir-la. Criden que marxi, que se'n vagi. Omana, davant de la insistència del jove (i del tuf d'alcohol -recorda que marit mort borratxo- també el fa fora (no és indi). [Potser és massa complicat anar-ho alternant, en tinc una visió molt cinematogràfica em penso].

CAP. 6. Potser podríem conèixer la història del noi, el narrador el podria acompanyar durant el viatge de tornada a casa. No està preparat per fer-se càrrec de la xiqueta, se'n desentén, només volia saber si Aamaal estava bé. [Això provocarà dubtes en Omana, sobre si és millor no dir a sa filla que han vingut preguntant per ella. Decidirà que ja és gran i que ha de fer el cor fort, que no sempre la podrà protegir i que ho ha de saber. Evolució en Omana]. L'aparició del noi ha estat un segon, però no darrer, punt de gir de la història?, un punt de gir per a Omana.

CAP 7. Els veïns de la casa on ha trucat Aamaal l'obren. Els encurioseix veure una dona embarassada, índia, amb el mateix nom que la difunta (fa 30 anys que és morta, els mateixos que té ella). Li pregunten si creu en la reencarnació i en què li agradaria reencarnar-se. Aamaal no hi ha pensat mai, (ella que vesteix de forma europea, no com sa mare; de parla anglesa com sa mare i a la qual Omana no ha parlat mai gaire de la religió hindú) ni tan sols ha pensat mai en què es devia haver reencarnat son pare. Sa mare no en parla. Els veïns desgranen la història de la noia del diari, una dona molt diferent de les altres sobre les quals ha seguit la pista. Ni havia patit maltractaments, ni havia estat abandonada, ni havia caigut en la droga ni tenia problemes psicològics... Res no feia pensar que pogués ser infeliç. Tenia un marit que se l'estimava, un fill de tres anys, el matrimoni treballava, ella en una tenda de roba del barri. Mai no es queixava de res ni havien sentit crits a casa seua fins a aquell dia mateix, en què ella s'havia presentat per preguntar sobre la mare del noi que l'havia obert. Ells no l'esmentaven mai. Potser records de com aquests veïns van veure'ls passar els primers temps, potser més val no aprofundir-hi, que no sigui ni massa sentimental ni pesat. Podria ser el punt de gir final, que fa veure a Aamaal que no hi ha una recepta de la felicitat, que aquesta dona que duia el nom d'"esperança" es va rendir sense motius aparents, mentre que Omana va lluitar per ella, per totes, malgrat la por. NO SÉ SI EM CONVENÇ.

¿CAP. 8. Aamaal torna a casa. Omana la rep i li diu qui ha vingut. Aamaal el truca per dir-li que està bé, que ja té tot el que necessita, que no cal que es torni a preocupar per ella ni que li ofereixi res. Tindrà una xiqueta ¿i li posarà Omana?. Se sobreentén un final feliç... Que no sigui massa ensucrat?

Potser és massa culebrot... És el primer intent que faig amb una estructura d'algun escrit més llarg d'unes tres pàgines...Per no confondre a l'Aamaal que es va suïcidar se la podria anomenar nom i cognom seguits...