Sobre Mad Men

Ja ho veieu, estic enganxada a una altra sèrie i ahir em vaig deixar engalipar durant uns minuts. Pensava: sempre ens queixem que anem a pitjor, que les noves generacions sempre són més, més del que sigui que en aquell moment considerem dolent, els medievals ja veien els avantpassats molt més grans (d'estatura) que ells, mireu el Curial, tot i que els emulaven sovint.

I en canvi Mad Men ens parla d'una societat amb problemes que voldria pensar que, almenys, estem superant: amb l'alcohol com a valor social, les cigarretes a la boca dels personatges en tot moment (sobretot de Betty Draper) a locals tancats, entorns familiars, avions, oficines... fins i tot quan durant l'embaràs les dones fumen, un masclisme molt acusat, cap mena de respecte pel medi ambient, obsessionats per l'atac rus (ara ens en preocupen d'altres, d'atac, tat?), discriminadors amb les persones negres...

Bé, almenys avui hi ha una certa consciència social sobre aquests problemes, però de seguida me'n vaig adonar que en tenim de nous: us heu fixat en els cossos de les dones de la sèrie que tenen oficis com el de models, en l'ideal de bellesa femenina de la sèrie?. Les cigarretes han estat substituïdes per wiffi a tots els espais, oberts o tancats i un mòbil o un altre aparell d'aquests a les mans de tothom, el Gran Germà d'avui s'anomena Facebook i el masclisme, més subtil (això no és bo) encara és una assignatura pendent, tot i que seguim fent camí. Ah, i ara l'enemic ha canviat de nom i de situació geogràfica però fa igual de por (vau veure el documental sobre les profecies del 2012 a 30 minuts?).

Em pregunto com ens retraran d'aquí uns anys, en una sèrie d'ambientació històrica. Per què no? Podem ser tan interessants com Don Drapper, família i companys. I això tampoc no és necessàriament bo. De fet, aquesta sèrie ens explica a nosaltres com hem arribat fins aquí, i ens ha costat Déu i ajuda...