En un lugar de la Mancha...

Després de més de set hores de carretera hem tornat de terres castellanes, de bous al costat de la carretera, de pa sense sucar en tomaca (tot i que l'estan descobrint i l'anomenen "pan con tumaca", em pregunto qui els devia dir que se'n deia així i quina varietat geogràfica del català parlava) i de lloances a Rouco Varela (i això és veritat, a Salamanca mateix, en boca de la guia del Col·legi Pontifici (on va estudiar i es veu que té el nom a la paret pintat, en un d'aquells víctors fets amb sang de bou, suposo).

I és que aquests dies he anat amb la meua família a visitar Toledo (allà a la Manxa, on em vaig fotografiar amb uns quants Sancho Panza, tot i que no vam veure els molins), la ciutat emmurallada d'Àvila (el Diumenge de Rams, hi havia gent mirant la processó des de dalt de la muralla) i Salamanca (ciutat universitària per excel·lència, on no només vam visitar el Col·legi Pontifici, sinó també les catedrals, els convents -vam comprar magdalenes a les mongetes del convent de "las Dueñas", dominicanes-, la plaça major, l'hort dels enamorats de La Celestina,  el Tormes, les facultats de la universitat i la granota de la façana barroquíssima de davant de la plaça dels Estudis). Avui, dia de pluja, ja em tornat a casa, farts de torrijas de Setmana Santa i de pernilet de Salamanca!