Bon dia de Sant Jordi!

          Omana és filla d'immigrants indis, però ha viscut sempre a Londres. Treballa com a personal de neteja d'un restaurant del centre de la ciutat i viu al seu pis de l'East End amb sa filla, Aamaal, que es va quedar òrfena de pare abans de nàixer per culpa d'un accident al metro. Ara Aamaal té 30 anys, una feina i està embarassada de tres mesos. Omana no sap qui n'és el pare. Una nit, Omana té una caiguda domèstica quan intenta agafar un llibre de receptes vell d'una lleixa. Aamaal acut a ajudar-la de seguida. Això provoca un conflicte inicial en Omana, que està acostumada a fer la seua i li molesta que sa filla l'ajudi i que pugui ser-li una nosa. Se sent inútil i cansada i té por de quedar-se sola una altra vegada, sobretot ara que pensa que Aamaal voldrà formar la seua pròpia família. Hi ha modificacions en la descripció d'Aamaal i se suavitza la relació mare i filla. Omana no està enrabiada, més aviat mostra símptomes de depressió.

                                                                 ***

            Aquella nit, durant el sopar, Aamaal l'interroga sobre el mal que s'ha fet i proposa acompanyar-la al metge per quedar-se tranquil·la. Omana accedeix, però amb la condició d'anar-hi totsola i que ella reposi. Després de sopar surt de casa, però en lloc d'anar a l'hospital fa una llarga passejada fins a l'estació de Stepney Green, on va morir el seu marit. Hi entra i es queda mirant fixament les vies. Recorda com li van dir que hi havia mort aixafat després de caure-hi una nit de borratxera. Els primers mesos Omana retallava notícies sobre els cossos destrossats pel metro.... La majoria, suïcidis. El mòbil no para de sonar i els passatgers se la miren encuriosits, però ella no l'agafa. De sobte se sent molt cansada. S'asseu a l'andana, amb els peus penjant-li per damunt de la via. Ràpidament, un home l'aparta d'allí i ella s'aixeca. Omana mira la paret del davant. Hi ha un anunci immens: quatre xiquets rossos al voltant d'un pastís. Sense esma per donar les gràcies, Omana torna a casa. El mòbil sona una altra vegada.

De moment l'esquema, demà (bé... demà és Sant Jordi, potser despusdemà) us en penjo una nova escena que passaria just després d'aquest resumet i que és molt important per a la trama d'aquesta la història. ^ ^