dimecres, 13 d’abril de 2011

Recordo... (especial Roma)

AVÍS: S'HA DESCOL·LOCAT TOT. NO EM FUNCIONEN ELS PARÀGRAFS!

Recordo que encara anàvem tots a la universitat i va ser el nostre primer viatge junts a l'estranger.

Recordo que un any després em venien a veure a Torino.

Recordo que vam arribar a Roma en un tren atrotinat i que vam haver de traginar les maletes carrer rere carrer fins a l'hostal dels afores, regentat per monges.

Recordo que era gener i que deixàvem les finestres obertes perquè la calefacció de la nostra habitació estava espatllada i hi feia una xafogor insuportable. Recordo que quan ens vam queixar les mongetes ens van dir que això era que nosaltres dos estàvem acalorats i que elles portaven posada una jaqueteta fina.

Recordo que la primera impressió de Roma va ser la Piazza Vittorio Emmanuele des de l'autocar i que jo vaig córrer a pujar-ne les escales, que no s'acabaven mai.

Recordo que el primer dia vam intentar fer-nos una fotografia juntes, però que sempre hi havia qui s'hi posava enmig.

Recordo que portava una bufanda llarga i taronja que m'havia deixat ma mare.

Recordo que el primer dia a algú se li va acabar la bateria de la càmera i que no sabia que es necessitaven uns carregadors perquè seguís funcionant. Recordo que es va comprar una maquineta menuda de cartró pedra i dos carrets, malgrat que era d'usar i llençar. Quan li van dir, els va canviar al venedor per una pila de postals esgrogueïdes.

Recordo que caminàvem fins ben entrada la nit i que recorríem tot Roma per trobar un restaurant que havia de ser més barat que l'anterior.

Recordo que hi havia un cambrer que atabalava C. perquè fes la "scarpetta" i suqués el plat. Recordo que a ella no li feia gens de gràcia.

Recordo com D. s'adormia dalt de tot de les escales de Piazza Spagna.

Recordo com J. R. B. ens perseguia per fer-nos una fotografia amb la bandera de fons. Recordo que la meua no la té.

Recordo com M. entrava a totes les botigues de records.

Recordo el gelat que ens vam menjar d'esquena al Panteó.

Recordo el moment en què vam veure El nen de l'espina i l'emoció de la R.

Recordo que créiem que R. i J. R. B. acabarien junts perquè eren els únics que sabien llegir un mapa i encapçalaven el grup.

Recordo que A. sempre tenia gana i que no sé si ens deu haver perdonat que no el portéssim a les catacumbes. Recordo que de seguida va passar a formar part del grup. Recordo que mesos després va venir amb la Cris al meu dinar de comiat i que els ho vaig agrair molt.

Recordo que F. ens feia esperar a la sortida dels museus i que, com sempre, li preníem el pèl.

Recordo i no perdono fàcilment que no veiéssim els museus vaticans.

Recordo que hi havia toc de queda a les onze i que si no havíem d'anar a buscar una clau.

Recordo que l'última nit vam perdre el tren i que un conductor d'autobús ens va portar a l'aeroport per una suma de diners. Recordo que ell vivia als afores i que havíem de circular amb els llums apagats perquè ja no estava de servei. Recordo els riures i una mica de por.

Recordo que vam passar la nit a l'aeoroport i que, ja dalt de l'avió, cantava cançons a C. (sempre la mateixa, de Sau) perquè li feia por volar. Recordo que F. seia darrere nostre amb MP., tremolant.

Recordo que vam arribar a Girona, però he oblidat com vam tornar.

2 comentaris:

  1. Jo tampoc vaig anar a les catacumbes la primera vegada que vaig estar a Roma... Alguns dels teus records els recordo, encara que hagi de canviar inicials.
    Els musseus del Vatica', els hem vist sempre que hi hem anat.
    Recordo que em vaig estirar al terra en un racó de la Capella Sixtina, amb risc que em trepitgessin, per poder contemplar la meravella de les pintures de Miguel Àngel. Un dels vigilants ho va espatllar tot i vaig haver de patir de nou el mal al coll en haver de torçar-lo...Com a NY, amb els gratacels.

    ResponElimina
  2. hahahah, vaig llegir a L'Avenç el mes passat una anècdota sobre un vigilant de museu que també espatlla el plaer dels visitants... sé que tard o d'hora hi aniré, a la Capella Sixtina, però em reca que hagi de ser més tard que d'hora!

    ResponElimina