Jo sóc emprenedora!! I no tinc cap empresa
Ja m'ha pujat la mosca al nas. Anit vaig mirar Banda Ampla, un bon debat, però no paraven de repetir la paraula emprenedor com a substantiu, sinònim d'empresari, ua accepció nova que restringeix molt el significat de la paraula. Jo no estic en contra del fet que les paraules vagin guanyant significat amb el temps i les circumstàncies o fenòmens socials, però em rebenta quan els mitjans de comunicació encunyen un mot nou o una nova accepció per a definir quelcom que ja tenia paraula. No entenc que ara ningú no parli d'empresaris, que potser s'havien ressentit d'una visió negativa per part d'uns partits polítics determinats i gent que els ha acabat equiparant en la següent equació: caps= enemics (que bé que m'ho he trobat). En canvi, emprenedor és una paraula positiva ens ho mirem com ens ho mirem i que es veu que en temps de crisi fa tanta falta. Fins fa uns mesos gairebé ningú no utilitzava l'ADJECTIU (sí, segons el DIEC només és un adjectiu) "emprenedor": És una noia molt emprenedora, ja ha col·laborat en tres associacions culturals pel poble. I ara s'ha rescatat només en aquest ús restringit: què passa, que els que no som empresari no podem ser emprenedors?
DCVB: perquè se'n vegi l'ús històric.
EMPRENEDOR, -ORA adj.
Dotat d'iniciativa i coratge per a emprendre accions difícils; cast. emprendedor. Lo Sanglier era molt valent e forts caualler, brau e molt ardit e gran emprenedor, Curial, ii, 101. La ciutat de Barcelona, com a precípua, és stada emprenedora de gestes, doc. a. 1461 (RLR, l, 335). L'avíem conegut sapat, robust, emprenedor, Massó Croq. 130.
Que ha d'emprendre's. «Les obres emprenedores per a fer el canal duraran tres anys».
DIEC2:
emprenedor1 -a
adj. [LC] Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Un projecte per a gent emprenedora.
Està clar que la persona (periodista?) que la va posar en circulació no sabia què significava: on hi diu fundador d'empreses? O és que se m'escapa la nova aplicació del mot? Quina és la diferència amb empresari o fundador d'empreses?
DCVB: perquè se'n vegi l'ús històric.
EMPRENEDOR, -ORA adj.
Dotat d'iniciativa i coratge per a emprendre accions difícils; cast. emprendedor. Lo Sanglier era molt valent e forts caualler, brau e molt ardit e gran emprenedor, Curial, ii, 101. La ciutat de Barcelona, com a precípua, és stada emprenedora de gestes, doc. a. 1461 (RLR, l, 335). L'avíem conegut sapat, robust, emprenedor, Massó Croq. 130.
Que ha d'emprendre's. «Les obres emprenedores per a fer el canal duraran tres anys».
DIEC2:
emprenedor1 -a
adj. [LC] Que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses. Un projecte per a gent emprenedora.
Està clar que la persona (periodista?) que la va posar en circulació no sabia què significava: on hi diu fundador d'empreses? O és que se m'escapa la nova aplicació del mot? Quina és la diferència amb empresari o fundador d'empreses?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada