dilluns, 25 d’abril de 2011

Jocs Florals

A l'escola on vaig cursar bona part de la secundària i del batxillerat enguany celebren el sant Jordi d'una manera especial. Recuperen vells poemes d'antics alumnes, que els podem anar a llegir o delegar-ne la lectura a un professor. Esperen que hi assistim. La proximitat de l'acte em porta ràfegues de records, potser no els que més presents tinc, massa sensacions oblidades i també expectació (qui trobaré? què deuen recordar de mi? n'esperen res?). I, al rellegir el poema que han seleccionat, molts de dubtes. És com si la invitació fos un regal, quelcom no merescut, fruit de l'atzar més absolut, com si la noia que va escriure el poema en fos una de diferent de la que ara rep la invitació, que no sap si, passats els anys, encara la mereix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada