Kyoto

Després d'Osaka i Nara, vam passar tres dies a Kyoto (el darrer vam aprofitar per agafar el tren J. i jo i fer una excursió, però ho deixaré per a una altra entrada). Des d'aquí també es pot agafar el tren bala fins a Hiroshima, però a nosaltres ens havien assegurat els amics del Japó que val la pena dedicar temps a Kyoto. De fet, a la ciutat hi ha molts temples i jardins per visitar. Us n'enumero una tria.

1. Un dels meus indrets preferits del viatge, que ja havia esmentat a la primera entrada, el santuari xintoista de Fushimi Inari:

Aquest és el revers dels torii, on han signat les persones que els han pagat com a donatiu.

S'ha de tenir en compte que hi ha temples i pagodes que tanquen aviat, de manera que és important mirar els horaris abans.

2. El Temple Daurat, amb uns jardins també preciosos. De postal.

3. El castell de Nijo. El que està construït de manera que la fusta xerrica i grinyola quan la trepitges perquè els senyors del castell es despertin si hi entra algú. Era el castell dels shogun, un títol de senyor feudal militar concedit per l'emperador, però que acabaren tenint més poder que ell.

4. El santuari xintoista d'Heian i els jardins.

El pont del fons és el de Memòries d'una geisha. Ens hi vam fer moltes fotografies. Els nuvis japonesos també se n'hi fan.

5. Pel nostre compte, vam explorar la zona de Gion: els temples, pagodes, carrerons de botiguetes i els carrers de les geiko, fins al passeig ple de restaurants del voltant del riu. Va ser una tarda molt agradable, al nostre ritme, deixant-nos seduir per tot i comprant records, però vam arribar destrossats de tant de caminar a l'hotel, a l'estació de Kyoto (hi heu d'anar, almenys, per veure'n la torre i les escales amb projeccions (a la nit). A més, en un dels pisos superiors s'hi menja bon ramen i vam menjar en un restaurant de tonkatsu (porc arrebossat, gambes arrebossades, sopa de miso i ens vam fer la salsa nosaltres per al tonkatsu amb llavors i una mà de morter) i arròs per acompanyar. El restaurant és aquest i val molt i molt la pena (després del ramen d'Osaka, al Todai, el meu plat preferit). Apunteu: Katsukura, dins de l'estació. No l'havíem buscat enlloc, però val la pena fer la coa.

Restaurant Katsakura. Em feia molta gràcia que paressin la taula amb tants plats i platerets. 

Aquesta fotografia és d'un dels llocs de ramen de l'estació de Kyoto, que no pot superar el d'Osaka, al carrer Dotonbori.

Ja m'he despistat. Us parlava de la zona de Gion i Higashiyama i de la zona de la vora del riu de Pontocho, a la vora del riu i m'he despistat. Ens va quedar pendent el mercat de Nishiki per veure les espècies (l'endemà plovia massa i vam haver de tornar a l'hotel a eixugar-nos i descansar), que vam veure a Tòquio.  Endavant les imatges, doncs:

Pagoda al temple de Kiyomizu dera. La part de la balconada estava en plena restauració.

Gentades als carrerons que menen al temple.

Pontocho.