Acció de Gràcies

L'any passat, aquest dia, vam anar al tast del menú del casament i vam fer-ne la tria final. Aquest és el segon dia d'Acció de Gràcies des que vaig tornar i ara J. treballa en una empresa tecnològica, de manera que ja us podeu imaginar que la feinada del Black Friday no passa desapercebuda. La tardor espectacular de Nova Anglaterra estava plena de dates assenyalades. El primer any vaig passar aquest dia totsola, tot i que vaig assistir a pre-celebracions, però gairebé acabava d'arribar i encara no tenia un grup fort d'amistats. El segon any em van sobrar plats de tito i va ser molt especial. Encara que mai no és un mal moment per donar gràcies pel que tens, el missatge d'aquest dia m'és car i no vull deixar passar l'oportunitat per fer-ho i fixar-ho. De motius, no me'n falten. 

Dono gràcies per la celebració del nostre casament i per l'amor que ens uneix, amb energia renovada. Aviat farà deu anys que estem junts (al gener) i renovar i fer un pas més en el nostre compromís ha enfortit la nostra relació. Després de moltes dificultats pràctiques, des de fa poc més d'un any gaudim del dia a dia i no ens sentim en una cursa d'obstacles per parlar, per veure'ns, per tenir-nos l'un a l'altra. Dono gràcies perquè el vam poder celebrar amb la família i els amics. Em vaig emocionar i sentir molt afortunada en veure tots els iaios al primer banc del monestir. Tant, que em vaig sonar amb el mocador prestat, que havia usat per embolicar el ram i que era l'únic que tenia a mà! Aquest divendres ens havien cridat per mirar com està quedant l'àlbum, però al final no hi podrem anar fins al final de la setmana que ve (ja queda menys). Tota la família es va entregar a la festa; hi anaven a xalar i ens van donar molt de goig. Tinc amics que van fer quilòmetres per ser-hi, il·lusionats. També dono les gràcies perquè aquestes fites vitals també ajuden a veure qui realment valora l'amistat o la relació. Hi va haver persones que sabíem que no podrien venir, però també altres a qui els vam dir que només ens importava que hi fossin i van decidir no fer-ho. He de dir que vaig convidar només els amics més íntims, perquè ja érem 200 convidats, així que realment volia que hi fossin. Tinc la sort que hi va haver moltes més persones que em van demostrar que per a ells era molt més important del que m'hauria esperat. I dono les gràcies per haver-me decidit a fer la coreografia del ball, que va ser un gran encert i em va sorprendre a mi mateixa. També vaig gaudir molt amb els preparatius i ma mare em va donar un bon cop de mà. I amb el curset prematrimonial, que va fomentar el debat posterior entre nosaltres dos.

Pel comiat de soltera que em va muntar M., amb la col·laboració de mes cosines.

Dono les gràcies per les descobertes fetes en un viatge a l'altra punta del món, Japó i Maldives i per haver-lo compartit amb el meu home; la nostra lluna de mel.

Dono les gràcies pels petits moments nous que hem viscut en aquest primer any de convivencia: el primer pessebre, la compra del primer arbre de Nadal, l'inici de tradicions nostres, l'escapada per la mona.

Dono les gràcies pel meu primer Sant Jordi de signatures, que va ser un èxit.

Per haver tingut feina des del gener i haver conegut molts i molts i molts companys de qui aprendre, professionals entregats i amb idees als instituts on he estat. I per l'afecte dels alumnes.

Dono les gràcies perquè m'han concedit dues postdoc (pràcticament alhora, però; llàstima) i la que tinc m'ha permès continuar el meu projecte de recerca i tornar a la universitat com a investigadora. A més, he sentit valorada la feina que vaig fer a Harvard i que vaig continuar els primers sis mesos aquí. Perquè no m'ha costat reprendre la feina i perquè m'hi trobo molt i molt a gust. I per la taula enorme que tinc al despatx.

Dono les gràcies per la valentia dels polítics que ens van permetre tocar la independència amb la punta dels dits. Que facin el que hagin de fer per recuperar les seues vides, la llibertat, la família. Que la seua feina no hagi estat en va i consolidem una base social cada dia més àmplia per construir (encara) la República que molts anhelem. I que el projecte pugui ser atractiu per a altres que, d'entrada, no la cerquen. Dono gràcies per haver pogut ser a Catalunya i participar en aquest moviment, per haver cridat "prou" quan la democràcia estava en perill (encara que ara, francament, ens sentim sota un decret de nova planta).

Dono les gràcies per haver trobat espais (microteatres, compres, àpats) per compartir amb les persones que més estimo. 

Per les pràctiques de R, la feina de C. 

Per la salut.