Curiositats del Japó (imatges)

Menjar a l'aparador d'un restaurant (aquest encara és senzillet).

Botigues, totes atapeïdes de coses. Igual que els edificis, estrets de façada en alguns llocs (perquè els feien pagar segons l'amplada de la façana) i amb restaurants a cada pis anunciats amb llums "de neó", l'atapeïment el vam trobar també a les convenience stores, botigues de de tot, com les pharmacies dels EUA.

Per servir peix-globus en un restaurant necessiten llicències, perquè si no el talles bé és verinós, letal.

Tenen mascotes per a tot. Aquesta és la de la torre d'Osaka, una mena de Wally, però l'humà amb una banya d'unicorn rosa de la torre de Tòquio ens va fer molta impressió. La mascota és aquesta, però hi havia un noi amb un con rosa al cap que feia una fila...

Kit-kats de matcha.

Amulets dins d'un temple budista.

Més amulets.

Les galetes per als cérvols sagrats de Nara.

Dolços embolicats.

Una maiko, aprenent de geiko/geisha, dames de companyia que cobren uns 700 euros per una hora (et serveixen el sopar, ballen o toquen). En teoria ens van explicar que ja no necessiten espònsors, els que hi anaven al llit, sinó que són artistes. Aquí no es veuen les sabates de fusta. Se sap que és maiko perquè són més jovenetes, encara no porten perruca i per la pintura del coll.

Els dolços. Paquet destapat. Mochi. El sobret que veieu és perquè al Japó hi fa tanta humitat que no es conservaria bé el menjar. Solen avisar els turistes com poden perquè no ens ho mengem.

Aquí hi veieu les paradetes de menjar del voltant dels temples, sobretot amb brotxeta.

Font per purificar-se abans d'entrar al temple. Aquest és xintoista, em penso. Et rentes una mà amb una cassoleta amb mànec, que fiques a la font; l'altra mà, glopeges aigua, l'escups i neteges l'estri i el tornes a deixar.

El te verd és el seu gust preferit. No he trobat les fotografies dels cucurutxos.

Hi ha màquines, moltes, de refrescos arreu i de gustos molt estranys.

Barrils de sake com a ofrena a l'entrada dels temples (i com a reclam publicitari).

Us sona? És el pastisset de Doraemon, fet amb un fesol roig esclafat. I és molt bo.

Un de real.

Tant si plou (comprovat) com si fa sol, aquests carros són estirats per humans.

L'estètica és aquesta dels dibuixets, fins i tot per a anuncis sobre què fer en cas d'un incendi o altres temes seriosos.

El cartell del barri de les geiko a Kyoto. No les toqueu, sisplau. La guia ens va explicar a quina hora sortien de casa (cobren per hores des del moment que surten de casa i han d'anar ràpid per arribar al lloc de la quedada). Hi havia molta gent esperant que es fes fosc per veure-les.

Però avui dia van en taxi, la majoria. Aquestes van sortir abans d'hora. I s'esmunyen pels carrerons laterals.

Te verd i pasteta.

Bar per prendre quelcom acompanyat de mussols (el tema de la companyia, amb joves que treballen moltes hores i surten a sopar i a beure amb els caps de tant en tant, és un neg-oci).

A l'estació de Kyoto, on teníem l'hotel, planta baixa, vam entrar en una llibreria. Hi havia llibres escrits en la direcció a la qual estem acostumats, però els altres s'obrien a l'inrevés. També hi havia moltes pastisseries.

Les famoses mascaretes per quan estan constipats. En portaven.

Sabates.

Pa amb carn dins en una de les moltes botiguetes. Vam dinar també brotxeta amb carn de kove i jo, a més, boles d'arròs amb salsa de nous i cucurutxos de nata.

Aquesta mena de mandonguilla la trobareu a les botigues de sake, el licor d'arròs japonès. Si està verda, és que van fer fa poc la collita.

Els barrilets de sake en un dels pobles on tenen bona aigua, imprescindible perquè surti bo. En vam comprar dos. També en podies degustar a les botigues, però nosaltres ja n'havíem begut uns quants dies i ho teníem clar.