divendres, 19 de febrer de 2016

Memorial Hall de Harvard


No sé si us havia ensenyat abans aquest edifici, però és el Memorial Hall de Harvard, just al costat de l'edifici de ciències, on, entre d'altres, hi celebren els cicles de conferències de ciència i menjar a la tardor. Quan el curs passat vaig començar a la universitat, el primer acte al qual recordo haver assistit va ser el de la presidenta de Harvard entrevistada per un periodista al Sanders Theater, que està aquí dins. Però aquest edifici és, a més, un monument commemoratiu per homenatjar els estudiants de Harvard unionistes morts durant la guerra civil. Hi va haver un debat entre si havia de ser un monument com els que hi ha a D.C. o si era millor que es preservés com a edifici amb una utilitat per a la comunitat. I així es va construir el Memorial Hall, quan el Comitè dels Cinquanta va decidir-se per la segona opció. Avui no m'hi allargaré (ho trobareu a la Viqui), però se suposa que els arquitectes van estudiar el gòtic i aquest edifici no acabava d'encaixar a Harvard, malgrat el maó i la fusta. Es va cremar i van haver-lo de reconstruir, sobretot la part de dalt. Té forma de catedral i un campanar, actualment sense campanes, em penso. Jo enyoro el so de les campanades, de nit. Les tenia a Sant Cugat i a Tivenys.

Ahir, després de molt de temps, vaig aprofitar que tenia una estona per anar a una visita guiada de Veïns per l'edifici. El teatre ja l'havia vist per dins. A més, hi fan la classe famosa Justice, que també trobareu a EdX i que vaig cursar unes setmanes, aquest cop en línia. També hi fan concerts,

Transepte del Memorial Hall. Hi ha vidrieres i estàtues per tot arreu. A més, és un edifici policromat preciós.

A les parets, inscrits els noms dels estudiants morts a la guerra civil. Dalt, l'any de la promoció (quan haurien acabat) i, amb el nom, el de la mort. Em penso que al 60 era quan més morts hi havia hagut. A alguns encara els quedaven tres anys per graduar-se.


Això és el Sanders Theater. Es poden comprar entrades per als concerts, també, però s'hi fan classes, encara. L'acústica és tan bona que un professor de Harvard de física es va inventar un sistema mètric per mesurar-la a partir d'experiments en aquesta sala. Arquitectònicament, cal fer notar com se sosté i com estan repartits els pesos al segon pis, sense columnes que afectin la visibilitat.

La fusta de l'edifici gairebé no requereix manteniment. Hi ha estàtues, a les sales, de Quinci, Samuel Adams... personalitats de Harvard i Boston. Aleshores Harvard era més college que institució nacional, encara. La finestra amb vidriera, simbòlica.

Una imatge, dalt de l'escenari, amb l'escut i el lema, Veritas, de la universitat.

Aquest és el moment que més esperava. Tancat al públic. Diuen que aquesta sala va inspirar Hogwards, el menjador de l'escola de Harry Potter. Actualment és un menjador per als estudiants i no hi paren de servir menjars. Havia d'ajudar a enfortir, amb aquesta nova funció, l'esperit d'unitat (entre estudiants de diferents cases, per exemple; així no menjaven cadascú en un club). També hi ha unes escales que menen a dues aules a un pis superior, on J. va assistir a classes de la New York Film Academy un estiu llunyà. Ell va viure en una de les residències de Harvard durant el mes que hi va ser. D'aquí va sortir la meua desuadora de la universitat. Al soterrani, hi ha un pub molt controlat per veure qui és menor de 21 i no pot beure.


La idea inicial era representar un home d'armes i un de lletres a cada vidriera. Aquesta és la més rellevant per a la història de l'art. Hi ha diverses capes de vitrall per aconseguir diferents tonalitats. Això va ser molt innovador.

No vaig gosar fer fotografies de les estàtues i les banderes perquè tres persones deien que era un espai privat, tot i que el guia ens va deixar fotografiar el que vam voler.

L'eclesiàstic de la imatge és el que va decidir predicar la Bíblia en la llengua dels nadius americans. Ell mateix va escriure'n un diccionari i traduïa els textos. Se'n guarda un facsímil al Peabody Museum, el d'antrologia del costat del d'història natural, on treballa F. Hi ha un altre vitrall amb una estudiant nadíua americana, la primera que es va graduar a Harvard (la imatge està basada en la de la besnéta, que hi estudiava aleshores).

Des de dalt, on estan les aules. Un cop van canviar la disposició de les taules i va quedar harrypotterià total.

Senyors, sisplau, traieu-vos els barrets (al costat de l'aula).

11 comentaris:

  1. Qué bonito es ese edificio... pero no sabía que había tours!! Ya me podías haber avisado para ir juntas!!!! :(

    Yo si escucho las campanas de la Iglesia de la bailarina y la veo por la ventana de la cocina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Pero tú el jueves a las 3 trabajas, no? Era un tour especial de Neighbors :( Pues estaba convencida de que no podías el jueves...

      Elimina
    2. ¡Qué vistas! Pues no sé si mis padres habrán leído ya la entrada, porque me han mandado un audio con campanadas de Montserrat, que han ido de excursión.

      Elimina
    3. Ahh!! Pensaba que hablabas del viernes... sí, los jueves entro a trabajar más temprano.

      Elimina
  2. Ara he llegit l'enyorança de les campanades. :).
    L'edifici és molt bonic i el menjador immens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada residència té un menjador propi i hi ha un dia a la setmana que hi mengen tots a la mateixa hora i no haurien d'anar convidats a altres cases. No sé si aquest deu ser freqüentat, sobretot, pels de primer.

      Elimina
    2. Aquest, però, no deu formar part de cap de les cases.

      Elimina
  3. Ara m'he adonat que el color de la façana d'aquest edifici i el del pòster és gairebé igual.
    També s'assembla a la foto que vas fer a la tardor des de davant de la biblioteca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tabot. Jo també penso que és marca Harvard. Avui els senyors C. em delecten amb corals infantils a tot drap.

      Elimina
  4. És molt bonic. Abans de llegir el peu de foto, a mi també m'havia semblat harrupoterià ;)

    ResponElimina