dissabte, 6 de febrer de 2016

I... dissabte abans de la Superbowl (un títol com qualsevol altre)

El meu barri avui. Un dia encabat de la tempesta de neu. Ara, quan passes davall dels arbres, et cauen boles de neu al cap.

Ara feia dies que no parlava amb els pares. Aquesta tarda m'he posat al dia amb ells i amb J. i tenim confirmats els seus dos viatges. A vegades, quan parlo amb ells una estona tan llarga com avui, vaig cancel·lant, de forma inevitable, temes que m'havia anotat mentalment que volia tractar al blog. Acabo passant massa hores davant de la pantalleta i els dissabtes, darrerament, acabo cansada, amb ganes de relaxar-me a casa. Dijous, després del seminari de medieval i d'hores de biblioteca, vaig anar al Center for European Studies de Harvard a una ponència de dues hores de Mas-Colell. Al matñi li havien fet un homenatge a l'Economics School de la universitat per la seua trajectòria (també va ser professor a la nostra institució) i de tarda va parlar sobre la situació política actual de Catalunya a Espanya, organitzada pel Real Colegio Complutense. No s'hi cabia i en volia fer un crònica, però com que no comparteixo plenament la visió que va transmetre, em va desanimar una mica i no hi pegaré més voltes (ja n'hem parlat a bastament).

Tot i que avui he anat a Cambridge, gairebé totes les fotos que penjo són del meu barri a Somerville perquè m'agrada molt la sensació de barri, de les casetes amb jardinet i aparcament al costat (encara que allà també se n'hi trobin i que a la major part d'edificis aparentment unifamiliars hi visquin moltes famílies o gent jove), els parcs cada dos per tres, menuts, amb gronxadors, la tranquil·litat, els veïns amb pales i perquè és el meu, suposo. I m'enamora cada dia.
Aquest cap de setmana em vaig inscriure a una fira que organitzen Harvard i el MIT per a investigadors postdoctorals i doctorands de les universitats de Boston amb ganes de continuar la carrera a Europa. Malauradament, també aquesta activitat està excessivament enfocada a tot el que no siguin humanitats: salut, ciències, tecnologia i enginyeries, ciències socials, però no humanitats. Tenint en compte que a la majoria d'estands hi havia institucions públiques de finançament, consorcis del govern i universitats, no entenc perquè no poden ampliar-ho. He anat a parlar amb representants de diverses universitats i m'han dit que no estaven especialitzats en humanitats i alguns no m'han sabut respondre el que els demanava, preguntes generals sobre com funcionen les ofertes de feina, requisits lingüístics o informació sobre un determinat centre de recerca. Trobo que no costaria tenir-ho en compte. Recordo que quan em vaig inscriure (finalment, no hi vaig assistir) a la primera fira d'ocupació de Barcelona mentre buscava feina em va passar el mateix. En aquest cas d'avui, el candidat es registra al web amb el CV i les empreses, d'una banda, hi pengen ofertes de feina (cap del meu àmbit) i, de l'altra, et contacten si els interessa el teu perfil per concertar entrevistes demà i dilluns. No cal dir que no ha passat i, de fet, al web ja anuncien de quins àmbits es tracta (més aviat de tots menys de les humanitats), però (i sobretot quan no es depèn només d'empreses) queda camp per recórrer en aquest sentit. Igual que ens hi vam trobar amb els programes de mentors i, concretament, a l'hora de crear i promocionar el nostre ho vam tenir molt en compte. També hi havia xerrades informatives, tot i que els 30 minuts s'han quedat curts i només hi havia temps d'una pregunta (assistents perseguint els ponents pels passadissos). Malgrat tot, l'organització impecable. Demà aniré amb F. a un dels tallers informatius.
Una de les cases d'aquest carrer és la que sempre està decorada per Halloween i per Nadal. Aquí no celebren el nostre Carnaval, ara només esperen Sant Valentí i, de totes maneres, ahir corria un vídeo per les xarxes socials sobre com els bostonians no suporten aquesta festa. A mi molta gent (amics nois) m'havien dit de veure'ns aquest cap de setmana perquè el cap de setmana que ve seria "estrany". Doncs ja ens veurem l'altre, si de cas, que no hi ha tants de dies com llonganisses...

És que no sé si triar la primavera amb els arbres florits com l'any passat, o aquestes postals d'hivern (l'hivern preciós que fa i tan benèvol, almenys fins ara; malgrat que m'alegro d'haver vist també com pot arribar a ser, com l'any passat) o els paisatges de tardor espaterrants. I, amb tot, l'estiu es fa enyorar, somniar, desitjar amb tanta intensitat! Això sí, el bon temps ja pot venir abans, però el calendari no cal que corri, que va massa de pressa!


És per això que aquesta fotografia l'he fet al MIT i després, tot i que no ho veureu, també he tret el cap al riu Charles.

Avui ha sortit el sol.

Torno a Davis Square.
No havia sortit encara de casa des de la tempesta. La setmana que ve nevarà uns quants dies. Tot i això, no feia fred. Aquest matí, -3, i després ha pujat. La setmana que ve sí que baixaran les temperatures, però tot i que avui he calçat botes, duia l'abric lleuger català, les orelleres que no faltin perquè ja no me'n voldré desprendre ni a Catalunya i m'he posat, per si de cas, l'armilla fina damunt del jersei. He escrit 45 entrades amb l'etiqueta "estacions" des que sóc aquí!

I J. i jo hem començat a mirar pisos a Barcelona. De moment, en línia. Ell se m'avançarà a l'hora d'instal·lar-s'hi. Serà una nova etapa.

Començo a muntar rutes per a les visites.

8 comentaris:

  1. No entiendo tus comentarios sobre lo de quedar con amigos el fin de semana de San Valentín... la traducción no tiene sentido y ha quedado muy rara... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los amigos chicos dicen: tenemos que quedar este fin de semana, porque el otro es San Valentín and it would be so weird. Y como nosotros no lo celebramos, para mí no tiene nada de sentido, así que ya quedaremos más adelante, que si no, es imposible.

      Elimina
    2. ahhh!! Pues no entiendo sus puntos de vista, si aquí San Valentin está también enfocado en la amistad. En España no ya que allí es mucho más de amor de pareja y punto, pero aquí en los colegios los niños se mandan hasta postales entre amig@s.

      Elimina
    3. Tienes razón, he conocido a chicas de nuestra edad que hacen esto de las postales. De hecho, una conocida americana el año pasado acabó devolviéndola porque se le olvidó en casa y su amiga no le trajo nada (porque, claro, puedes devolverlas).

      Elimina
    4. Menos mal que aquí ni preguntan cuando vas a descambiar algo... jajaja

      Elimina
  2. Les fotos m'encisen!
    Ja estàs amb un peu a cada banda... Si em passa a mi, i encara tenim dos anys per ací!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, no havia pensat que a tu et passés, ja! Però quan passes l'equador, ho notes...

      Elimina
    2. Aquest estiu vam passar l'equador.

      Elimina