dilluns, 15 de febrer de 2016

Fato que enyoraré #2: brunch (esmorzar-dinar)


A hores d'ara ja he perdut el compte del nombre de brunches (esmorzar-dinars, com indica el TERMCAT) que he engolit des que sóc aquí. Però aquesta French toast d'avui al restaurant Orléans (on hi fan karaokes alguns vespres) ha estat boníssima. A més, ha estat una sorpresa que tinguessin esmorzar-dinars un dilluns, però és que avui és festa, el President's Day i nosaltres havíem quedat a Davis Square per anar al cinema. No sé si recordeu que el curs passat no em vaig assabentar que era festiu i vaig anar a Harvard, tot nevat, no hi havia ningú. Vaig acabar al museu etnogràfic de la universitat. Avui estàvem a -12 al migdia i, a la tornada, també nevava. Aquest cap de setmana vam batre rècords dels darrers 50 anys (si fa no fa) pel que fa al fred, però, de totes maneres, és un goig poder caminar amb tranquil·litat pel carrer, sense patir per aquells caminets minúsculs de neu. Una alternativa hauria estat anar de rebaixes, com fan cada dia que és festa.

10 comentaris:

  1. En el próximo festivo aprovechas para compras, ahora que tienes varias visitas previstas y así te llevan algunas cosas!!

    Yo siempre lo hago al contrario, aprovecho para que me traigan de todo ;) Lo malo que no me visitan muy a menudo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Te tengo que poner al día de las visitas! Es que ahora mismo, está claro que lo que tengo aquí ya no cabe en la maleta. Si hasta tengo mantas nuevas.

      Elimina
    2. Nos tenemos que poner al día pronto de muchas cosas!!! Necesitamos aunque sea un rato para tomar un chocolate pero ya jajajaja

      Elimina
  2. Buf, això és molt, no?
    Quina mania té la gent amb "anar de Compres"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo pensava el mateix, però el millor és pensar en els dilluns festius quan t'adones que tens un jersei foradat que necessita substitut. Jo no hi solc caure mai, però els descomptes valen la pena. Em vaig fartar com un jònec (havia esmorzat una hora i dos quarts abans).

      Elimina
    2. No m'has convençut! Jo no vaig mai "de compres", jo vaig a comprar un jersei... 10 minuts = jersei i després, hala , a fer una cerveseta o a passejar :D

      M'ho crec, que et vas fartar com un tito!

      Elimina
    3. Vosaltres dieu com un tito? M'agrada molt! (Les meues compres mai no superen els 15 minuts, un cop em vaig comprar un jersei que encara gasto on hi diu Estimo gossos i gats i el perfil d'un gos perquè ni m'hi vaig fixar, el jersei m'anava bé i és còmode. Però em fan por els gossos i sempre temo que se m'apropin els amos per aquest detallet).

      Elimina
    4. Ens fartem com un tito, o com un jònec, sí :)

      El jersei del gosem recorda un apunt que no podré fer mai (almenys, no amb proves documentals), sobre les samarretes que duen les adolescents ací que... si les mares saberen anglès!



      Elimina
    5. Fes-lo sense proves, que ens em fiem plenament!

      Elimina