La il·luminació de l'arbre de Nadal de Boston

Com sempre, puc penjar pocs vídeos i curts perquè triguen molt. Bé, tampoc no vaig gravar gaire perquè no em volia perdre l'espectacle en directe!


A vegades les distàncies mentals superen amb escreix la distància física. Com sabeu, de Cambridge a Boston s'hi pot anar a peu, però a vegades la Cambridge universitària i la Boston quotidiana no es troben. Dissabte a la nit era la cerimònia d'il·luminació de l'arbre de Nadal més gran de Boston davant de Faneuill Hall, a Quincy Market (on tant m'agradava dinar quan encara vivia a l'hotel). Tot i que finalment no el van il·luminar fins a les nou, abans va arribar el Pare Noel i hi va haver concerts. L'arbre de l'altra banda de la plaça ja estava il·luminat i feia molt de goig (no en tinc fotografies perquè anava amb un grup d'amics i solc fer poques fotos quan estic acompanyada, perquè xerro, però si hi torno a passar us fotografiaré l'altre arbre i les decoracions del carrer (tot just comencen a il·luminar la ciutat, triguen més que a Londres, que recordo que era espectacular al voltant de l'òpera). Aquest arbre té més llums que el famós de Rockefeller Center de Nova York (que ja no hi era quan jo hi vaig anar al gener) i que el de Washington, és clar. Avui he explicat que havia anat a veure aquesta festa a uns companys de la universitat i m'han dit que deu ser una tradició nova perquè desconeixien que hi hagués cap arbre a Boston, però que feia sentit que tingués més llums per emular Nova York. M'ha fet pensar en la rivalitat amb The City per la governació d'aquesta regió, que hauria estat més gran que Massachussets i prou. Em penso que era cosa dels britànics, la idea, però no va funcionar. 

L'arbre era espectacular i l'ambient també. Feia fred, però nosaltres vam anar a sopar abans per escalfar-nos. Jo anava ben abrigada. Quan es van encendre les llums, que anaven canviant amb la música, em va fer l'efecte d'un piromusical. Hi va haver diversos comptes enrere i vaig pensar que no devia ser tan diferent de com celebren la nit de Cap d'Any aquí (no espereu entrades sobre les festes a Boston, perquè seré a Catalunya amb la família i J.!!). Fins i tot em va parèixer excessiu i rococó, però no es pot negar que l'efecte de les llumetes enlluerna, mai més ben dit. Us en penjo fotografies i també de la pista de patinatge sobre gel que està damunt del Llac de les granotes al parc Boston Common. Hi vaig anar abans. Vaig pensar que l'any que ve potser provaria de patinar amb J. agafant-me, però... quan els vaig veure sortir disparats, a molta velocitat i fer piruetes!! Hi havia un pobre noi agafant-se a la barana: gairebé l'atropellen i la seua acompanyant l'ajudava però ell només li demanava tornar a la sortida (de fet, estava just a mig trajecte).

I també hi afegeixo fotografies d'avui, que m'he aixecat tard, he dinat a casa i he anat a fer un xocolate cuit (a la una) amb C., A. i els dos bessons. I no, tampoc no hem trobat lloc a la xocolateria on havíem intentat anar amb Amelia l'altre dia com a primera opció, però l'hem agafat per emportar i he de dir que era boníssim. Tenien xocolatines de titos i es veu que per Halloween en fan d'esquelets. Tenen una part de bomboneria i regals i la de xocolateria-cafeteria. Després a córrer per trobar l'edifici de l'Adams House (una de les residències d'estudiants de Harvard) on representaven Medea de Sèneca, en anglès, modernitzada i molt tensa, intensa, amb una Medea fantàstica, l'actriu que l'acompanyava (tot estudiants, eh! també la producció, 'undergraduates'; eren del departament) també era molt bona i un Jàson molt ben caracteritzat. Hi he trobat una doctorand del departament i el professor amb qui treballo. 

A partir d'ara (aquesta entrada inclosa) deixaré d'etiquetar com a 'viatges' les experiències aquí (tret de quan viatgi pels EUA des d'aquí o no) perquè viure-hi dos anys no és ben bé un viatge...
Cambridge

Frog Pond, Boston Common (llac refrigerat)

Aquí començaven a entrar els patinadors, però n'hi havia moltíssims

Quincy Market, ple de gent




Fixeu-vos què alt és en comparació amb els edificis.


Aquesta fotos pareix de postal






La que us he enviat per correu, en què hi surto jo, està feta des de dalt d'una escala que mena a unes botigues, però veig que la resta que vaig fer des de dalt han sortit borroses


La xocolateria d'avui

Adams House Theater

La paella que m'han regalat al supermercat! Ja havia acumulat molts punts!!

Comentaris

  1. No paras!! jejeje eso está bien. El jueves pasado estuve con una amiga en la chocolatería y conseguimos mesa!! pero creo que a partir de ya va a ser complicado y más en fin de semana. Yo me he comprado un paquete para hacer en casa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhh! Muy bien pensado! Sí, este fin de semana he hecho un montón de cosas, el pasado me quedé en casa. Parece que voy de un extremo al otro! O te fuiste a dormir muy tarde o te has levantado muy temprano! En realidad yo te contesto desde la cama!

      Elimina
  2. jajaja yo en lo único que me he adaptado al horario americano es en el de ir a dormir. Entra mucha luz en mi habitación así que en cuanto amanece me despierto y luego me quedo dormida muy temprano.
    Hoy de todas formas hace día de estar en la cama!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Otra vez lluvia! Aggg! Ahora me iré a la uni... (A mí me duró poco la adaptación de horario porque soy muy nocturna pero aquí me levanto muy temprano siendo yo, de todos modos!

      Elimina
  3. Des d'ací se'm fa difícil pensar en Nadal. De fet, ací hi ha llumetes tot l'any, simplement perquè els agraden. És normal torbar-te un pare Noel a l'agost, tan il·luminat i tan alegre, per què no? :D

    Segur que quan arribem a Barcelona, com l'any passat i l'altre, ens sorprenen les llumetes i les decoracions.

    Mai no posem decoracions a casa perquè no hi estem. Seria depriment tornar-hi per haver de llevar-les...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahah el Pare Noel a l'estiu! Recordo que vas fer una entrada sobre el tema al blog. Jo tampoc no he posat mai decoracions de Nadal a l'estranger perquè no hi sóc, però sempre em tempten els abrets menuts (el que passa és que no em convenç haver-los de llençar encabat de festes). Normalment comprem una bola per a l'arbre de Nadal als viatges o una altra decoració per a l'arbre i la pengem al del poble quan hi arribem. Encara no he anat a cap botiga de boles... ja ho veurem! En tenim una de Harrods i de diferents llocs. I un camell de Jordània per al pessebre d'enguany!

      Elimina
  4. unes fotos molt boniques.
    Deu fer molt de fred.
    Olivera

    ResponElimina
  5. Fa fretet però de moment les capes de roba em van molt bé. La gent duu capes de bo de bo, de roba, com si fossin superman.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada