dijous, 6 de novembre de 2014

Veïns


Avui faré un apunt molt breu abans d'anar a dormir, que ja se'm tanquen els ulls. I no parlaré dels meus veïns (dins de la mateixa caseta però en apartaments separats, els senyors C., que m'estan fabricant una tela mosquitera i venen a mesurar la porta del balcó). Finalment, després de molt insistir-hi, que una de les caps del grup es guarís i d'haver conegut dues noies del grup que pensaven persuadir la professora perquè fes lloc per a una més, he començat (tres setmanes tard) al grup de conversa en anglès de nivell avançat dels dimecres, que és just l'hora abans de la classe de les Metamorfosis. 


Som una desena de dones i, a més, si vas al grup dels dimecres pots portar-hi la criatura (en tenim dos al grup). De moment, m'ha sorprès que a totes les activitats (gratuïtes) pensades per practicar la llengua anglesa hi he trobat sobretot orientals (coreanes, japoneses, xineses) i turcs, algun àrab. En canvi, d'europeus ben pocs.

M'havien dit que era més de vocabulari que de conversa, però almenys avui hem xerrat, que ja m'està bé, tot i que m'estimaria més que em corregissin (pronunciació, gramàtica, vocabulari) i he de dir que els temes d'avui s'escapaven una mica dels que estic acostumada a debatre en anglès (o bé són dels que em fan bullir la sang. Així que, en dos grups menuts, després d'explicar com vam celebrar el Halloween (síiii, el professor de l'assignatura que curso ens porta les llepolies que li van sobrar a classe des de fa dos dies, nyam) hem parlat sobre les eleccions que hi va haver ahir als EUA (jo m'hen vaig assabentar pel doodle del google, tot i que fa mesos que fan campanya a la TV, però vaig pensar que en aquest país era normal anunciar els candidats a cada pausa, que ja sabeu que són cada sis minuts menys al canal on fan Homeland. Són campanyes molt agressives, d'atac, que usen imatges i citacions dels altres candidats per criticar-les directament. Encara estic més al dia de Catalunya, sobretot aquests dies pre-9 9N que d'aquí). Van guanyar els republicans, a Massachusetts i en general augmenten als EUA. Ens ha explicat una mica com funciona el sistema de les dues cases, el congrés i el senat, de manera que ara, amb més representants republicans, es faran un fart de negociar amb Obama. Es preveu una situació difícil i els nord-americans s'adonen que el panorama polític dels EUA canvia. Aleshores ens ha cedit el torn de paraula per explicar com funcionava als nostres països. M. era amb l'altra professora, de manera que m'ha preguntat a mi a única representant de l'estat espanyol en aquella taula. He aprofitat per fer èmfasi en el procés català i per corregir-la i no anomenar 'separatist' a la gent, igual que els patriotes americans dels quals tant parla el Freedom Trail van defensar la independència (Guerra de la Independència). Separatista trobo que només s'aplica per als que no han guanyat, amb un matís negatiu o minimitzador. De totes maneres, aquí sempre es pensen que com que han sentit a parlar més del procés d'Escòcia (o del que tenen més a prop, al Quebec), els independentistes catalans deuen ser uns extraterrestres que ells no n'han degut conèixer mai cap. O potser no se'ls han escoltat, perquè mira que costa... Hem quedat que dimecres que ve els explicaré com ha anat l'enquesta (sí, primer he dit referèndum i eleccions, però després quan els he explicat que el TC l'havia prohibit i que ara faríem un pla B que no és... oficial, només m'ha sortit la paraula enquesta, així que de seguida he tornat a usar 'referèndum'). Es fa complicat, perquè quan ets en un grup d'estrangers sempre volen saber coses sobre el teu país i no vols entrar en confrontacions, tampoc. Espero que s'hagi entès bé. Les meues intencions eren didàctiques.

Per cert, el recompte trigarà més de l'habitual? Hi haurà programa de formatges a TV3?

P.S. Per fi he entès què són les eleccions primàries i he resolt el meu dubte: votar als 18, beure als 21 (amb el carnet de bevedor o passaport encara que en tinguis 60, però això seria motiu d'una altra entrada: us remeto, també, en aquest blog, encara que hi hagi diferències entre les dues costes).



I per continuar aquesta setmana anglesa, demà el professor de les carabasses m'ha convençut perquè fes una prova de nivell de la seua acadèmia (després ja decidiré si m'hi apunto) i quan acabi m'he apuntat en una classe de conversa que fa demà com a mostra per als alumnes potencials.

6 comentaris:

  1. Aquests grups d'anglès em recorden una mica al "Friday Night Kitting Club" que m'estic llegint...

    Interessant l'enllaç del xoc cultural :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara llegeixo que l'autora és madrilenya i al·lucino. A Espanya també s'han de prémer els botons per creuar, i et poden donar un número telèfon "de segona mà" (i d'un senyor que deu molts diners, com ens va passar a nosaltres!)...

      Elimina
    2. hahahah jo he conegut gent a qui li han donat números vells de prostitutes i han tingut moltes complicacions... :s
      Aquí, ja pots prémer per creuar, que és més efectiu mirar el conductor als ulls i s'aturen tots, encara que el semàfor de vianants estigui en roig o que estiguis en una carretera grossa i sense pas zebra (sobretot amb les bosses de la compra) i au, tu els saludes i ja està!
      De què tracta Friday Night Kitting Club? M'han acceptat a la classe (ara ja agant) i començo demà, en seran 4, de classes, a veure si m'agrada. :)

      Elimina
    3. Resumint: d'unes dones que es reuneixen per fer mitja. Literatura motivacional per anar teixint el meu jersei gris (el primer!).

      Elimina
    4. Ja el podràs estrenar aquest hivern!

      Elimina
    5. Ja veurem si no serà per l'any que ve, que vaig molt poc a poc... :P

      Elimina