Harvard Beats Yale (The Game)

'If you're from Yale, I sell maps
if you're from Harvard, BEAT THEM'.

(Si ets de la universitat de Yale, venc mapes
si ets de Harvard, guanya'ls/destrossa'ls').

Frase dita per una venedora de mapes de Harvard Square (apunt: els estudiants de Harvard fan un tour que té molt bona fama per la universitat i t'expliquen com és la vida d'un alumne en una universitat tan prestigiosa com aquesta, la número 1 dels rànquins mundials. La visita guiada, veg. la darrera foto, es paga, però els mapes del campus els ofereixen gratuïtament i he de dir que no he trobat enlloc més mapes de la zona, a més inclouen en un requadre el mapa del campus del MIT, també. Hi ha visites guiades gratuïtes al punt d'informació de Harvard, al costat de Harvard Square, també, però no deuen ser tan completes). 

Si no sabeu de què us parlo, si no sabíeu que avui era el gran partit de futbol americà (universitari) entre les dues uniersitats rivals de l'Ivy League, també televisat, amb entrades que costen uns 60 o 80 dòlars, 200 a la revenda, aleshores us deveu haver quedat amb la mateixa cara que jo ahir quan el professor va preguntar a classe quants de nosaltres aniríem AL PARTIT (The Game), en majúscules. Tota la classe va aixecar el braç i jo em vaig afanyar a preguntar a la companya de la dreta de quin partit es tractava (una mena de Barça-Madrid, vaig pensar sense equivocar-me, i com que els esports no m'atreuen gaire...). Però vaig tenir una sorepresa majúscula quan em va contestar que es tractava del Harvard contra Yale!! Però si no ho he vist anunciat, si els companys no ho han comentat a classe (i mira que fan coses singulars, darrerament!)!!! 

Potser la meitat dels lectors d'aquest blog no entenen per què faig tants escarafalls si no sé ni com funciona el futbol americà ni m'apassiona el tema. Però potser alguns sabeu que tinc una desuadora crimson (granate, el color de Harvard) de la universitat des de fa uns anys i que venir aquí era un somni que feia temps que covava. Des que vaig sentir parlar d'aquesta universitat a la sèrie Gilmore Girls (una de les meues preferides) fins ara, han passat sis anys i a hores d'ara em vull la sang crimpson (granate)! I em crida molt l'atenció aquest sentiment de pertinença i de comunitat que creen les universitats anglo-saxones, com Harvard, Yale, Cornell, que a més poden convertir-se en una tradició familiar, els néts, els fills volen anar a la mateixa universitat que els pares o iaios, que a vegades encara fan donacions, que segueixen a les associacions d'antics alumnes (avui hi havia publicat granadet i granate, eh). A les universitats de Cambridge i d'Oxford al Regne Unit passa el mateix i ells tenen les competicions de rem. 

L'estadi. Feia fresqueta. A la nit era l'única sense gorret, però, tot i que en tinc un que em va fer la iaia, no solc sentir fred al cap. Ara bé, tots els amics, espanyols, amb qui he quedat aquesta nit, volien unes orelleres com les meues!

No volia perdre'm un dia que té moltes parts de ritual (almenys a les Gilmore Girls ensenyaven el dels Bulldogs de Yale, que em sembla recordar que tenien una mascota, no sé si dissecada o esculpida, el gos, i anaven tots a visitar-lo i cantaven l'himne i feien barbacoes abans del partit...). L'equip contrari es diu Yale Bulldogs i el de casa, Harvard Crimson. Però ahir ja no quedaven entrades i n'hi ha només un a l'any. Així que avui he decidit no perdre'm l'ambient i sortir de casa a les onze per viure l'ambieny, vestida de Harvard, jo, també i he fet la ruta amb ells des de Harvard Yard (l'estàtua estava plena de gent, i això que darrerament, amb el fred, els grups de turistes no són tan nombrosos) fins a l'estadi de la universitat, a l'altra banda del riu, a Boston (Harvard té campus a Boston, també). 

Tot venut

A la nit he preguntat a una noia amb un gorret de Harvard: qui ha guanyat? I m'ha dit: Harvard!!!!! I han començat a cridar tot el grup, eufòrics! El color del meu abric hi ajudava :)

La visita guiada pels estudiants de Harvard

P.S. Demà us explicaré què he fet la resta del dia, però acabo d'arribar i ja són les dotze de la nit de dissabte...