Propòsits incomplerts
Imatge extreta de la Viqui.
Al final no he complert el que m'havia proposat: les meues visites setmanals a llocs que encara no havia visitat de Barcelona durant el juliol no van passar del Museu Blau de la primera setmana.
No va ser perquè el museu em decebés ni tampoc per la calor, simplement he dedicat totes les meues energies a altres temes (a part de mirar massa sèries i de començar Dexter, que m'ha comportat grans sentiments de culpa per perdre el temps d'aquesta manera, mirant la TV i, per tant, m'ha induït a formular teories autojustificatòries, per convèncer-me que mirar la sèrie em feia treballar una mica la ment, com una comparació entre Dexter Morgan i el protagonista de Crim i càstig força fluixa, els paral·lelismes entre Dex i els superherois com Spiderman, la reflexió sobre el conflicte entre el Bé i el Mal i la crisi d'identitat freudiana que ara que he començat a llegir On Beauty de Zadie Smith em sembla hilarant, un intent d'esbrinar quina de les potències de l'ànima porta Dexter a l'error o a matar tot seguint l'Ètica d'Aristòtil versió simplificada presa dels literats medievals catalans que vaig estar a punt de penjar, però com que no en vaig traure l'entrellat... i una reflexió sobre la importància de l'amistat basant-me en el fet que a la primera temporada de la sèrie el protagonista esmerça tots els seus esforços per semblar normal en cultivar una relació amorosa, una de familiar amb sa germana i les relacions laborals, però no l'amistat... això vol dir que per adaptar-te a la societat, semblar "normal", es pot prescindir d'aquest factor? És el que pesa menys a la balança del fràgil equilibri psicològic? Encara que no ho paregui, això em va fer rumiar molt).
I ara, tot i que queda encara més d'una setmana de juliol, ja us anuncio que divendres (per fi!) començo les vacances i me'n vaig a Plymouth amb J. Així que, suposo que a la tornada, tindreu una ruta amb fotografies i explicacions sobre el sud-oest d'Anglaterra, una part que té més fama entre els turistes britànics que fora del Regne Unit. Entre altres coses visitarem la cova de Merlí!
Malgrat tot i si em serveix d'excusa, vaig veure una cosa molt nova per a mi: la Barcelona Fashion de dins (la van fer a la UB de Plaça Universitat, la setmana passada) i... tampoc no em vaig perdre el recital líric de Montserrat Caballé a Peralada d'anit.
Res, que us devia una explicació pel silenci de les darreres setmanes.
P.S. Ah, i segueixo enganxada a l'Scrabble, ara en línia.
Una vegada vaig veure una "cova de Merlin" a la Bretanya francesa (?!). Segurament Merlin va passar per més d'una cova ;)
ResponEliminaGaudeix molt del sud d'Anglaterra. Jo només hi conec Kent, i és preciós així que... bon viatge!
Exacte, tothom em recomana llocs bonics del sud-est d'Anglaterra, però el J. està al sud-oest i penso que és una molt bona oportunitat per descobrir-la i donar-la a conèixer!! La Bretanya francesa és preciosa, Eva, jo hi vaig anar fa dos estius (poquets dies perquè féiem ruta per França i ma germana no havia estat mai a París, que va ser la destinació final) i me'n vaig enamorar. Hi voldria tornar un dia... però no vaig veure la cova.
ResponEliminaA veure si segueixo les petjades de Merlí a Anglaterra, ara!
Jo he anat tres o quatre vegades al sud-est pel mateix: perquè hi viu una bona amiga meua. Però allà on vas ha de ser molt bonic. I on no?
ResponEliminaA Bretanya vaig estar tres setmanes i... m'hi estaria tres anys. Però enguany aniré una mica més cap amunt, a terres de víkings!
Aniràs a Dinamarca? A Noruega? Una vegada vaig anar a un museu sobre els víkings i hi havia un mapa on sortien tots els llocs on havien anat arribant. Em va sorprendre molt descobrir que s'havien ficat a l'Ebre i que semblava que haguessin arribat molt a prop del meu poble, Tivenys.
ResponEliminaSi en descobreixes res més fes-m'ho saber, em va encuriosir moltíssim!
ResponEliminaEnguany toca Suècia :)
ResponElimina(Mmm, sí: a sècia hi havia menys víkings. Però n'hi havia!)