Llegint On Beauty, de Zadie Smith
Fa pocs dies vaig encetar el llibre que m'havia comprat al Barnes & Nobles de la Cinquena Avinguda de Nova York. És On Beauty, de Zadie Smith, que m'havia apuntat com a recomanació del blog Espai de llibres.
Com que m'agrada deixar la lectura per plaer per a just abans d'anar-me'n a dormir el resultat és que aquesta setmana no he pogut gitar-me cap dia abans de quarts de quatre de la matinada, perquè Smith em té atrapada, no només per l'estil fresc del llibre, sinó perquè em parla d'un món que no conec i que ni tan sols intuïa: el de la raça i el sentit identitari que li atorguen els negres de la història. En canvi, l'ambient universitari en què passa la història ja m'és més familiar i em recorda la bombolla acadèmica de Nice work de David Lodge, que intentava construir un pont entre una professora de literatura feminista (la literatura de dones/gènere, la literatura de raça, tot això, per sort, encara no ha entrat als plans d'estudi de Filologia Catalana) i un treballador d'una fàbrica que considerava la literatura una pèrdua de temps sense cap benefici econòmic.
El cas és que no puc deixar de trobar en Zadie Smith referències a E. M. Forster (oi que Smith va escriure'n una introducció?). Hi ha dos escenes (del tros que n'he llegit) que m'han traslladat a Howards End. La primera (i no ho llegiu si teniu la intenció de deixar-vos seduir pel llibre) se situa a Londres. El fill gran de la família protagonista (liberals i ateus) va a treballar a Anglaterra i s'està una temporada a casa de la família de l'enemic (a l'acadèmia i per ideologia i política, conservador i cristià) de son pare. El llibre s'obre amb el correu electrònic que el noi escriu al pare i de seguida sabrem que s'ha enamorat de la filla gran del matrimoni que l'acull, Victoria. El pare, quan se n'assabenta, aprofitant que havia d'anar a Cambridge a fer una conferència, fa una visita al fill i destapa l'intent frustrat que havia fet el noi de casar-se amb Victoria.
Exactament igual que passa a Howards End, en què Helen Schelegel, d'una família que estima l'art, s'enamora del fill menor d'una família de nous rics, gent de negocis que no volen tenir res a veure amb l'art (sí, aquí es relaciona amb l'obra de Lodge a la qual feia referència més amunt) durant una estada estiuenca a casa seua. Ho comunica a la germana per carta (encara no hi havia Internet) i la tia, en assabentar-se'n, es desplaça fins a la casa de camp per impedir-ho, però, com passa en Smith, parla abans amb el germà del presumpte promès, el fa enfurismar amb la nova i, quan arriba, també s'adona que ha estat una falsa alarma. L'única que entén i observa impassible tota la trama a les dos novel·les és la mare de la família que acull els dos joves davall del mateix sostre. Un temps més tard, uns i altres seran veïns. I aquí m'he quedat.
Però entremig, Zadie Smith descriu una altra escena, amb molta força evocativa, que té lloc a Boston. La família protagonista (la del fill enamorat) assisteix al mateix concert que vaig anar jo l'any passat a Peralada i que no vaig saber valorar: el Rèquiem de Mozart. Assistim a la descripció de les diferents maneres que tenen de gaudir del concert tots els membres de la família des de la mirada de la mare, Kiki. Aquest concert recorda el de l'inici de Howards End, en què la família Schelegel escolta la Cinquena Simfonia de Beethoven i la germana menor acaba coneixent-hi Leonard Bast (un jove treballador de classe baixa amant de la literatura que vol accedir a la cultura) perquè la noia, despistada, li agafa el paraigua. A On Beauty no es tracta d'un paraigua sinó del discman, però és així com Zola (la germana de l'enamorat d'abans)
coneix Carl, un noi jove (també negre) hiphopero que vol ser un poet poet. D'acord, ara tinc por que acabi en tragèdia!
Com que com més comparava els dos llibres més evidents em semblaven els paral·lelismes, he googlejat "Zadie Smith i E. M. Forster" i sembla que he descobert la sopa d'all! Quina sensació de satisfacció, és un encert monumental que jo, que tinc uns coneixements tan vagues de literatura anglesa, hagi topat amb aquestes dos o tres obres relacionades. Deuen proposar-la com a lectura recomanada per als cursos sobre E. M. Forster?
Com que m'agrada deixar la lectura per plaer per a just abans d'anar-me'n a dormir el resultat és que aquesta setmana no he pogut gitar-me cap dia abans de quarts de quatre de la matinada, perquè Smith em té atrapada, no només per l'estil fresc del llibre, sinó perquè em parla d'un món que no conec i que ni tan sols intuïa: el de la raça i el sentit identitari que li atorguen els negres de la història. En canvi, l'ambient universitari en què passa la història ja m'és més familiar i em recorda la bombolla acadèmica de Nice work de David Lodge, que intentava construir un pont entre una professora de literatura feminista (la literatura de dones/gènere, la literatura de raça, tot això, per sort, encara no ha entrat als plans d'estudi de Filologia Catalana) i un treballador d'una fàbrica que considerava la literatura una pèrdua de temps sense cap benefici econòmic.
El cas és que no puc deixar de trobar en Zadie Smith referències a E. M. Forster (oi que Smith va escriure'n una introducció?). Hi ha dos escenes (del tros que n'he llegit) que m'han traslladat a Howards End. La primera (i no ho llegiu si teniu la intenció de deixar-vos seduir pel llibre) se situa a Londres. El fill gran de la família protagonista (liberals i ateus) va a treballar a Anglaterra i s'està una temporada a casa de la família de l'enemic (a l'acadèmia i per ideologia i política, conservador i cristià) de son pare. El llibre s'obre amb el correu electrònic que el noi escriu al pare i de seguida sabrem que s'ha enamorat de la filla gran del matrimoni que l'acull, Victoria. El pare, quan se n'assabenta, aprofitant que havia d'anar a Cambridge a fer una conferència, fa una visita al fill i destapa l'intent frustrat que havia fet el noi de casar-se amb Victoria.
Exactament igual que passa a Howards End, en què Helen Schelegel, d'una família que estima l'art, s'enamora del fill menor d'una família de nous rics, gent de negocis que no volen tenir res a veure amb l'art (sí, aquí es relaciona amb l'obra de Lodge a la qual feia referència més amunt) durant una estada estiuenca a casa seua. Ho comunica a la germana per carta (encara no hi havia Internet) i la tia, en assabentar-se'n, es desplaça fins a la casa de camp per impedir-ho, però, com passa en Smith, parla abans amb el germà del presumpte promès, el fa enfurismar amb la nova i, quan arriba, també s'adona que ha estat una falsa alarma. L'única que entén i observa impassible tota la trama a les dos novel·les és la mare de la família que acull els dos joves davall del mateix sostre. Un temps més tard, uns i altres seran veïns. I aquí m'he quedat.
Però entremig, Zadie Smith descriu una altra escena, amb molta força evocativa, que té lloc a Boston. La família protagonista (la del fill enamorat) assisteix al mateix concert que vaig anar jo l'any passat a Peralada i que no vaig saber valorar: el Rèquiem de Mozart. Assistim a la descripció de les diferents maneres que tenen de gaudir del concert tots els membres de la família des de la mirada de la mare, Kiki. Aquest concert recorda el de l'inici de Howards End, en què la família Schelegel escolta la Cinquena Simfonia de Beethoven i la germana menor acaba coneixent-hi Leonard Bast (un jove treballador de classe baixa amant de la literatura que vol accedir a la cultura) perquè la noia, despistada, li agafa el paraigua. A On Beauty no es tracta d'un paraigua sinó del discman, però és així com Zola (la germana de l'enamorat d'abans)
coneix Carl, un noi jove (també negre) hiphopero que vol ser un poet poet. D'acord, ara tinc por que acabi en tragèdia!Com que com més comparava els dos llibres més evidents em semblaven els paral·lelismes, he googlejat "Zadie Smith i E. M. Forster" i sembla que he descobert la sopa d'all! Quina sensació de satisfacció, és un encert monumental que jo, que tinc uns coneixements tan vagues de literatura anglesa, hagi topat amb aquestes dos o tres obres relacionades. Deuen proposar-la com a lectura recomanada per als cursos sobre E. M. Forster?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada