Pedra de tartera al TNC

Fotografia extreta del web del TNC.
Mai no havia tingut tantes ganes de llegir Pedra de tartera de Maria Barbal com ara que n'he vist la representació a la Sala Petita del TNC. L'obra teatral té molts encerts: els actors parlen en català nord-occidental del Pallars per la localització de la novel·la i el públic s'enriqueix amb la llengua dels personatges; la interpretació es complementa a la perfecció amb les projeccions audiovisuals (deu ser la primera vegada que veig una obra que les incorpora sense que siguin sobreres o merament decoratives, (SPOILER) té molta força, per exemple, l'escena de desesperació de Conxa, en què abans que agafi la cadira ja sentim l'aigua del riu i el veiem de fons, com si a més a més de conèixer-ne els sentiments i d'espiar-ne les accions assistíssim a una projecció de les intencions més ocultes de la protagonista), l'austeritat d'una escenografia amb possibiltats il·limitades i la selecció dels fragments per narrar una vida sencera (l'austeritat narrativa, per tant, n'és un altre encert). Sembla ser que darrerament l'encertem amb les obres. La darrera que havia vist a Barcelona havia estat Pluja constant, de la qual vaig parlar al blog.

Comentaris

  1. Sabia que t'agradaria! I mira que era difícil adaptar una novel-la tan descriptiva.
    Ho han aconseguit!

    ResponElimina
  2. Ara em toca llegir la novel·la, Pilar, però l'obra estava tan ben feta que espero trobar-hi el mateix, almenys!

    ResponElimina
  3. La novel-la és fantàstica. Una prosa descriptiva increïble, et convidarà a seguir-la.
    Per això era tan difícil l'adaptació i van trobar la fórmula en el narrador, les reproduccions dels sons i les projeccions a la paret.
    Bona lectura!

    ResponElimina
  4. Em va agradar molt, la interpretacio, fabulosa! L'unic es que ja estic una mica sobresaturat de històries de la guerra civil... Tot i aixi em va encantar!

    Petons!

    ResponElimina
  5. Conec una noia que li passa com a tu. Estranyament encara no he sentit ningú que se saturi d'històries de la IIGM, per exemple. ^^

    ResponElimina
  6. A més, una obra sense context històric o deslligada de la seua època... si no és ciència-ficció és difícil.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada