La vall de Núria
El cremallera de Núria.
Queralbs.
Núria.Quan era menuda hi anava amb sons pares i sa germana. Diria que van descobrir Ribes de Freser una primavera, però no ho sap del cert, perquè el que fos que hi havien trobat els va empènyer a tornar-hi estació rere estació, cada vegada més a l'hivern, perquè esquiaven a Núria, cremallera amunt, més amunt de Queralbs. Però el dia que recorda amb més claredat era un dia de tardor, al passeig de Ribes hi havia castanyeres i els arbres eren d'un marró rogenc que feria els ulls. Feia molts anys que no hi tornava, però quan va sentir que ell no hi havia estat mai, va decidir regalar-li-ho pel seu aniversari. El que no s'imaginava és que faria tan mal oratge que acabarien tenint tot Núria per a ells totsols davall la neu.
I una servidora, enguany, ja n'ha tingut prou, de neu!
Que maca la Vall de Núria.
ResponEliminaM'has fet riure amb el comentari sobre la neu. Deus estar mig congelada!
Sí, i la meu decisió de no sortir més del país durant l'hivern durant una bona temporada es manté ferma (tot i que segur que l'hivern que va ja no hi pensaré, sempre acabo fent igual!). Almenys no hi feia ni la meitat de fred que a NY!
ResponEliminatambé me'n recordo del dia de les castanyes.. xo me'n recordo més de l'habitació 142 de l'hotel dels macarrons bonissims... mhmhmm
ResponEliminaM
Com que a mi els macarrons no m'agraden... Aquesta vegada se'ls va menjar J.!!
ResponEliminaMoltes gracies amor meu!!! M'ha encantat! aveure quan tornem en una altra epoca i menjem una altre espatlleta de xai!! Per moltissimes escapades mes!!!!
ResponEliminaMilions de petons!
PD:Els macarrons... el record et decebria...
:D :D Ara a la primavera o a la tardor, que els arbres estan preciosos. I jo també vull més cabridet. Però encara hem d'explorar molts més llocs junts.
ResponElimina