Pedra de tartera al TNC

Fotografia extreta del web del TNC.
Mai no havia tingut tantes ganes de llegir Pedra de tartera de Maria Barbal com ara que n'he vist la representació a la Sala Petita del TNC. L'obra teatral té molts encerts: els actors parlen en català nord-occidental del Pallars per la localització de la novel·la i el públic s'enriqueix amb la llengua dels personatges; la interpretació es complementa a la perfecció amb les projeccions audiovisuals (deu ser la primera vegada que veig una obra que les incorpora sense que siguin sobreres o merament decoratives, (SPOILER) té molta força, per exemple, l'escena de desesperació de Conxa, en què abans que agafi la cadira ja sentim l'aigua del riu i el veiem de fons, com si a més a més de conèixer-ne els sentiments i d'espiar-ne les accions assistíssim a una projecció de les intencions més ocultes de la protagonista), l'austeritat d'una escenografia amb possibiltats il·limitades i la selecció dels fragments per narrar una vida sencera (l'austeritat narrativa, per tant, n'és un altre encert). Sembla ser que darrerament l'encertem amb les obres. La darrera que havia vist a Barcelona havia estat Pluja constant, de la qual vaig parlar al blog.