Garraf



Des de dalt del celler.



El celler de Gaudí. Gaudí Garraf restaurant.
El port de Garraf.
Una de les terrasses de La Cúpula, on hem dinat.
La platja del Garraf. Una llàstima que Renfe hi passi just per darrere; de fet, com a les platges del Maresme.
Aquest cap de setmana ha passat en un mos: de dinar en dinar, de celebració en celebració. Ha estat ben estrany. Avui, tot celebrant sant Josep un dia després, he descobert el Garraf i com que n'estic farta de tenir poquetes fotos de nosaltres i el viatge als EUA em va deixar amb ganes de seguir compartint imatges de llocs que m'han agradat a través del blog, us deixo algunes de les fotografies de la passejada després de dinar al costat del mar i amb vista a la platja (restaurant La Cúpula, avui encara feia fred per gastar terrassa). I com m'agradaria explorar un indret nou (una cafeteria, una obra de teatre, un poblet, un monestir) cada cap de setmana i deixar lluny per unes hores la feina (que ens entusiasma, però que no deixa de ser feina) que costa tant traure's del cap (sobretot quan tens terminis per acabar-la, però no horaris, i que consti que no me'n queixo)!

P.S. Quin constrast entre la terrasseta a l'aire lliure i les fotos de neu de la setmana passada a Núria.

Comentaris

  1. M'encanta que trobis llocs tan preciosos i poc concorruts amb els que sempre em sorprens!! A veure quan hi tornem a l'estiu!

    T'estimo!!

    petons!

    ResponElimina
  2. *concorreguts.

    A la terrasseta... has vist com t'atenyo? Jo si no fos per tu no coneixeria el Garraf.

    ResponElimina
  3. L'he rellegit després de veure l'entrada dels rànquings.
    És una entrada amena.
    Hi ha unes fotos molt boniques i a més parles del restaurant i potser per això hi entren.
    Olivera

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada