Llum

No ha estat un trasllat tranquil encara que l'hagi pogut viure amb comoditat. Una setmana i quatre dies més tard encara no hi he pogut dormir; demà ho faré. De fet, no hem pogut ni desempaquetar perquè passàvem el dia a casa els meus pares. Al pis nou esten envoltats d'okupes. No aconsegueixen fer-los fora i ja han okupat quatre pisos. I seguim trobant destrosses a casa ara que ens acaben d'instal·lar l'electricitat. L'anècdota ha estat sonada.

El pis m'encanta. Hi entra molta llum. Hem comprat uns quants llums i les cortines hi queden molt bé, a més de seguretat per a les finestres (ara no només a Barcelona has de prendre moltes precaucions). A poc a poc anirem adquirint el que ens fa falta. El mes que ve. J. ha feinejat bastant per casa, però amb el drama dels okupes ha hagut de demanar més dies de vacances perquè sempre hi hagués algú. Els de la promotora han instal·lat guàrdies de seguretat a l'edifici fins que aconsegueixin expulsar-los.

Vam pensar que, amb els nostres mobles i divuit dies des de la signatura del pis hauria estat arribar i moldre, poder-hi dormir. Just va ser quan l'onada de fred i no hem tingut llum ni gas, de manera que no hi podíem viure. Els papes ens han cuidat molt, però no teníem les nostres coses (la roba encara està a les capses).

Són quarts de tres de la matinada. Demà al matí vull fer la mudança, però han estat dies d'emocions i només sé pair-les desperta. Avui la darrera ponència/comunicació abans del naixement de L. i durant uns bons mesos. Ha anat bé i tinc moltes classes, aquest quadrimestre, però tinc una certa sensació d'etapa nova. Tant de bo tingui algun cap de setmana sencer per dedicar-nos a nosaltres dos, a l'arribada de L. o a la casa. S'acumulen les compres. Deien al curset de preparació del part que era un dels efectes del tercer trimestre. Les ganes de fer una llar (que associaven a les compres) i de preparar l'arribada del menut. He començat la setmana 29 de l'embaràs. No només hem de comprar per a ell, sinó que no tinc gens de roba d'hivern premamà i ja urgeix. El trasllat ha aturat una mica la resta de preparatius, tot i que sense L. dubto que haguéssim fet el pas, encara.

A Instagram segueixo moltes mares de nadons i embarassades per trobar idees. Normalment, només m'hi entretinc. Unes quantes tenen blog i els llegeixo (avui, durant hores). Estic molt contenta amb l'embaràs. Fins ara ha estat molt bo. Una mica marejada el primer trimestre, perquè solc estar baixa de tensió, un cert estranyament del propi cos durant aquells mesos, en què no era ben bé jo per la manca d'energia. Però conscient de quina era la funció més important que feia el meu cos en aquell moment en què encara no goses compartir-ho. Vaig estar sola els tres mesos (sense J.) i potser això també fa que, malgrat tot, no acabis d'afluixar. Després s'ha anat fent càrrec de tot, encara que no acaba de ser conscient del que em puc arribar a cansar físicament, d'anar amunt i avall, per exemple. I m'he sentit enèrgica. Hi ha moments de feina en què no tinc present la panxeta, però si ell em pega una patada de seguida em fa somriure.

Ara tinc un melonet, ja gros, a la panxa.  La primera llar de L. És ben rodoneta. I pesa. Hi ha dies que es mou molt, sobretot quan em gito al sofà, però darrerament ha estat més tranquil·let. És grossa, però al curs de preparació del part era la més menudeta. Encara hi ha gent, al tren, que diu que dubta... No puc botonar-me la gavardina i he après a demanar un dels seients reservats (a vegades). Ja ha passat Tots Sants. Vaig presentar L., dins de la panxa, als iaios quan vam anar al cementiri al poble. M'hauria agradat donar-los la notícia i veure'ls la cara quan ho feia. De Tots Sants a Nadal tot deurà accelerar-se. I a Nadal ho hauríem d'anar tenint tot a punt. L'esperem les dues darreres setmanes de gener.

Aquests dies no tinc a mà l'scrapbook...

Bona nit!