Taller de creació literària

Avui m'has fet pensar en la salamandra rodorediana, que cap al final de la història no distingeix clarament entre la superfície i el fons de la bassa, terra ferma i aigua avall. Entre l'ànima humana i el cos d'amfibi. Però l'amfibi no ets tu, submergit dins del meu ventre sinó jo, que també m'he deixat xuclar una mica melic endins. Les formes del teu cos se'm marquen a la panxa i no hi ha cap posició que em permeti desconnectar-me de tu. El cul se'm clava a les costelles, els peus puntegen a la dreta i el cap es mou rítmicament, melic avall, en un singlot de mandarina. I jo somric, a vegades adolorida. Compto les setmanes que deuen quedar per besar-te, vestir-te, escalfar-te. I tot es converteix en una espera després de l'advent, sense ganes de fer res més, bressada per aquests dies lents de Nadal, endormiscada de tu. Penso en les dates del nostre gener, les que per bé o per mal han quedat senyalades al calendari íntim. Qualsevol dia ens embolcallarà la

Afortunadament, enguany no ha estat un any de només lectures de puericultura, però n'hi ha hagut unes quantes (i les de puericultura estricta no són gaire originals, sinó les que trobareu a la major part de llistats dels blogaires especialitzats en maternitat). El darrer semestre he tingut la sort de fer de professora d'una assignatura d'un màster de literatura amb un programa molt obert, que m'ha permès llegir literatura (i fer de crítica) que encara no havia tingut ocasió de degustar. Em passava els caps de setmana llegint per acabar les classes de tres hores dels dilluns a la tarda. Així que, tot i que les lectures de 2018 no havien estat gaire estimulants (amb un Permagel que vaig trobar molt decebedor pel mig), vaig acabar el semestre amb El conte de la serventa  de Margaret Atwood, que J. m'havia regalat per Sant Jordi. I encara tinc pendent acabar l'antologia Passió pel conte , en la qual he participat amb un article en defensa del conte. Els prim

Aviso que he creat una etiqueta nova (ja n'hi ha cinc): "balanç de l'any". Hi podeu accedir des de les tres ratlletes que apareixen a la part superior esquerra del blog. Si premeu el botó, mostra l'arxiu (per data) i les etiquetes (per tema). Dels dotze mesos de 2018, vuit els he viscut embarassada. M'ha passat volant. Ara fa pocs dies que si la tos, que sembla que supero; que si moc; que si dolors musculars; cada dia ho tinc més difícil per moure'm totsola. Però fins ara ha estat un molt bon embaràs i sospito que trobaré a faltar acollir el nostre menut a la panxa. Quan noto que es mou (i ho noto des de l'agost a Prada, un lloc emblemàtic) m'arrenca un somriure. És un belluguet. Pareix que li agrada moure's si ens sent parlar a son pare i a mi (i això encara que J. no li burxi els peus per jugar-hi; a la dreta de la panxa, força amunt) i quan acabo de menjar, sobretot a la tarda i a la nit. Avui se m'han acabat les pàgines de l' scr

No em pensava poder assumir fins al final els compromisos d'aquest quadrimestre. A la feina habitual, s'hi sumaven classes en què m'havien demanat que substituís altres professors o que s'afegien a la meua jornada laboral perquè havia acceptat càrrecs més enllà de la meua posició habitual. No és que m'hagués plantejat, ja al juliol, haver d'agafar la famosa baixa laboral, però sí que vaig pensar que hi hauria algun dia en què no podria aguantar el ritme i hauria de trucar per suspendre una classe o es quedaria per gestionar més endavant alguna qüestió del curs que coordino. A l'estiu vaig deixar clar on podria arribar, vaig procurar negociar què podia i què no podia fer i, malgrat tot, en una negociació pots acabar comprometent-te a més del que et sembla prudent. I ja som al desembre, una setmana abans de les festes de Nadal i si miro enrere em sento orgullosa de no haver deixat res penjat, ni congressos ni classes. El darrer mes i mig no he assistit a acti

Dilluns vam anar els dos a un taller de primeres cures del nadó a Llevadonas. En vam quedar bastant contents. Tot i que a l'hospital ens ensenyaran ràpidament què cal fer, no les teníem totes, així que vaig canviar de dia la classe de tres hores del dilluns, vam pagar els 25 euros per parella (20 per persona sola) i vam anar a Barcelona. A causa del trànsit, vam arribar tard, però amb uns ninos van ensenyar-nos: a) què s'ha de posar a la cistella de l'hospital (a hores d'ara en tenim mil versions, però hem de comprar gases, alcohol de 70 graus i potser sèrum fisiològic (per a les cures del melic). b) la importància del pell amb pell acabat de nàixer (aquests van ser els 15 minuts que ens vam perdre), c) com canviar els bolquers, d) capes de roba, e) com guarir el cordó umbilical, f) com rentar-lo i posició a la banyera, g) posició recomanada per a dormir i per a lactar (cada quan), h) com agafar-lo, i) irritacions i aspecte normal dels nadons acabats d

El cap de setmana passat J. va muntar l'hamaca, el cotxet i la banyera de L. La cadireta ja fa temps que la teníem instal·lada al cotxe, però l'hem hagut de treure per fer viatges a Ikea. El bressol de collit anirà al meu costat i, com que ara ja em costa prou entrar al llit, quedarà per al final. Diuen que la roba de nadó i tot el que pot estar en contacte amb la seua pell (peluixos inclosos) s'ha de rentar. A part. Amb sabó especial per a roba de nadons. I s'ha d'eixugar a l'estenedor (ara que per fi teníem assecadora). He posat la primera rentadora de roba blanca per a l'hospital. Ai, mare. Avui la primera innocentada. J. ha tornat del supermercat amb bolquers de talla zero (fins a 2,5 kg. i mig). Estaríem preparats per si nasqués ara, però ja fa 1,9 i esperem que segueixi creixent dins de la panxa fins a la setmana 38 (o la 40, com vulgui). El 2019, a més, el permís de paternitat serà de cinc setmanes. Ja hem decorat casa: pessebres, corona, ren,

Feia dies que us ho volia ensenyar, però al final ho he acabat mostrant abans a la resta de xarxes socials. Cus que cus, ma iaia P. ens ha fet aquesta meravella per al menut. Em fa pensar com podem arribar a ser tan estimats abans de nàixer. Les rebesiaies de L. formen part de l'espera, de l'embaràs, com les meues devien formar-ne part fa trenta-dos anys. Ja ho veieu a la fotografia. Tot personalitzat i ple de detalls. Ens encanta. J. també ha muntat el cotxet, la banyera, la cadireta, l'hamaca i hem posat totes les seues capses i regals a la que serà la seua habitació. Aquesta és la setmana 33 de l'embaràs, de manera que, aproximadament, del 7 de gener al 7 de febrer el naixement és ben viable. L'esperem la segona quinzena de gener, però. Ara tinc una rinitis de l'embaràs que com a mínim deu estar barrejada amb un constipat. Fa més d'un mes que l'arrossego, però la metgessa del CAP em va fer aquest diagnòstic i em va dir que no em puc pr

Dimarts mons pares van portar-me a comprar tot el que necessitem per a les bosses de l'hospital, la de la mare i la del nadó. Es veu que als set mesos ja s'ha de tenir preparada i jo no ho sabia. Tampoc no ens ho havien comentat al curs de preparació per al part ni a l'obstetra. Al curset ens havien dit que el contingut de les bosses depenia de cada hospital i ens van donar una llista general de la qual vaig agafar les idees que no havien sortit abans. Vam anar a Prenatal, vam comprar tot el que ens van assessorar que necessitaven, vaig tornar a casa, vaig trucar a l'hospital (amb el qual no havia tingut contacte) i em van anar indicant fins que vaig trobar un document al seu web (ja ho havia mirat, però l'itinerari per arribar-hi no és senzill). Vaig veure que ens faltaven dues coses i ma iaia va dir que se n'encarregava. I va i ahir, quan l'hi vaig explicar a l'obstetra, em dona la llista de la llevadora que ens atendrà i la seua pròpia llista, a l'

Fins ara us he parlat de la hipoteca, del trasllat i de postvenda, però no de les primeres compres que hem fet per a la casa nova. J. s'ha ocupat de les petites coses, com ara eines, paper perquè no hi hagi fricció entre les cassoles o entre els estris de cuina i el calaix, panys de seguretat per al balcó i les finestres, paelles d'inducció... Jo no hi entraré perquè se m'escapa, però si us penseu comprar-vos un pis aviat, aneu fent comptes perquè aquestes menudeses sumen i molt. 1. Vam comprar cortines per al menjador i la cuina. Jo no volia tornar a veure la del menjador del pis vell. Ens falten les de l'habitació de matrimoni, les dues habitacions menudes i l'estudi. 2. Tovallolers i tots els estris de bany (escombreta, ens falta sabonera per al segon bany, paperera). 3. Cortina de dutxa per a la banyera de L. i mampara per a la nostra (han de venir-la a instal·lar). 4. Organitzador de coberts (ens ha d'arribar). 5. Llums (encara ens en falten unes

No puc evitar-ho: quan tinc un dia tranquil·let després d'un o de diversos dies més intensos, el cap bada i vaig d'un lloc a l'altre i vull escriure o llegir sense pensar que si continuo així demà tornaré a estar atrafegada. Ara J. m'ha passat el relleu amb postventa del pis (Sòlvia) perquè ja no pot més. Avui ja he trucat al cap d'obra de postventa (Vies) i a l'instal·lador i he escrit a la comercial de postventa (no en tenim el número, reps resposta automàtica i et diuen que d'aquí dos dies haurien d'haver-ho mirat, de seguida és cap de setmana) perquè encara tenim: tres vidres ratllats, un cable d'Ethernet inexistent a l'estudi, no funciona la bomba de calor, s'ha de repintar un tros de paret. Fa un mes i mig que van lliurar-nos les claus del pis i volem tenir-ho tot a punt per quan arribi L. També esperem tenir més calaix el més que ve per poder comprar fato imprescindible: calaixos per als armaris (l'armari vell no ens hi cap i, de

Estic a punt d'estrenar-la. Ja sabeu la il·lusió que em fa estrenar agenda nova, però aquesta és diferent. L'agenda t'ajuda a organitzar-te, a saber què has de fer i quan, quins compromisos tens. I aquest any que ve pareix imprevisible. Almenys, jo sé ben poc què esperar-ne. Sé què passa quan vas a viure a un país nou o quan comences una feina, però això no ho he viscut mai. L. està "previst" que neixi la segona quinzena de gener, de manera que, just després de festes, tinc el calendari net. Li hem fet lloc i temps. Em preguntava l'altre dia el meu amic cineasta a què pensava dedicar el permís de maternitat. A L., vaig contestar tota decidida. No en tinc cap dubte: no serà un període en què miri d'encabir-hi res més. Seran quatre mesos de veure com es fa gran. Quan els primers mesos em passava les tardes marejada al sofà em costava pensar que era una activitat productiva (allò que avui dia gairebé tothom persegueix) i m'havia de convèncer que era part

Escric aquesta entrada perquè no puc fer res més. Hauria de corregir treballs de la UOC, que tenen termini de lliurament, però allò dels contratemps i imprevistos, que normalment redueixes a un o dos l'any, realment imprevisibles, en el nostre cas és cada dia. La gestió de la postventa del pis és una tortura. No trobareu la resposta sobre com actuar en cas de mala combustió de gas, en aquest escrit. Més aviat s'agraeixen les propostes. Dijous: revisen la caldera i li treuen el precinte. Divendres: instal·lem alarmes de seguretat i alarma de qualitat de l'aire. L'alarma, que potser ens ha salvat la salut i/o la vida, es dispara a la nit. Ventilem. Dissabte: matí: es dispara l'alarma i truquem als que les gestionen. La reiniciem i en  fan el seguiment. A la nit torna a pujar i hem de ventilar. J. entra a la cuina i es mareja pels gasos acumulats. Diumenge: Truquem al gas. Durant el cap de setmana no tenen servei d'emergències. Dilluns revisaran l'escal

Aquesta tarda hem tornat a Barcelona. Primer a comprar-me roba d'hivern premamà a Paramamá, que de les botigues de roba per a embarassades de Barcelona és la que m'agrada més (n'he vist d'estrangeres en línia, però no soc gaire de comprar per internet). Encara que sigui per poc temps, necessitava roba d'abrigar que no em faci sentir incòmoda. Ara, a més, puc presumir de panxeta, si vull. Encabat teníem hora reservada a Ecobebé per veure L. en una ecografia 5D a prop d'on vivíem abans. Ha estat la primera vegada que J. l'ha vist. Estàvem embadalits, mirant com obria i tancava la boqueta, amb el cap contra la placenta. Al final, ha xuclat el cordó umbilical. Semblava tranquil, descansant plàcidament, però mentrestant jo en notava les patades, com sol ser habitual en ell. No li hem pogut veure la cara sencera del tot pel tipus de placenta, que deixava poc espai perquè rebotessin els ultrasons. També li hem escoltat el cor i m'han ensenyat com estava posat.

Ara als somnis sempre hi surto embarassada. Vaig en patinet, bec o em trobo vells amics de qui fa anys que no sé res i estic embarassada. No cal que siguin somnis sobre l'embaràs o el menut (que n'he tingut), però em veig el barrilet. Divendres passat vam fer la primera de les quatre sessions de preparació del part a Llevadonas a Barcelona a través de l'assegurança. També havia trucat al CAP (hi havia d'anar en persona per apuntar-me a la llista no se si d'espera) de la zona on vivim ara i a l'Hospital General (només en fan els dilluns, el dia que ensenyo al màster) i a l'Asepeyo (només per als seus assegurats), però no ens anava bé. Llevadonas és un institut de la dona. Ja els coneixia perquè era un dels llocs que havia mirat per fer ioga per a embarassades, tot i que per temps no ho he fet. També en teníem un de més barat a la voreta de casa, a Gràcia. Quan l'obstetra ens va recomanar Llevadonas no en vivíem gaire lluny. Tenen tot tipus de sessions i

No ha estat un trasllat tranquil encara que l'hagi pogut viure amb comoditat . Una setmana i quatre dies més tard encara no hi he pogut dormir; demà ho faré. De fet, no hem pogut ni desempaquetar perquè passàvem el dia a casa els meus pares. Al pis nou esten envoltats d'okupes. No aconsegueixen fer-los fora i ja han okupat quatre pisos. I seguim trobant destrosses a casa ara que ens acaben d'instal·lar l'electricitat. L'anècdota ha estat sonada. El pis m'encanta. Hi entra molta llum. Hem comprat uns quants llums i les cortines hi queden molt bé, a més de seguretat per a les finestres (ara no només a Barcelona has de prendre moltes precaucions). A poc a poc anirem adquirint el que ens fa falta. El mes que ve. J. ha feinejat bastant per casa, però amb el drama dels okupes ha hagut de demanar més dies de vacances perquè sempre hi hagués algú. Els de la promotora han instal·lat guàrdies de seguretat a l'edifici fins que aconsegueixin expulsar-los. Vam pensar q

Avui escric indignada, per desfogar-me, amb un menut dins que em nota nerviosa. Em sembla que vaig explicar-vos que el 9 d'octubre vam signar el préstec de la hipoteca i que ens van lliurar les claus. Aquella nit vam començar les gestions electròniques amb Endesa, que J. vol denunciar a través de l'Oficina del Consumidor perquè ha estat tanta la incompetència dels treballadors que han fet malament el procediment tres dels 4 cops. El 27 vam fer el trasllat i ara fa una setmana que no podem cuinar, escalfar casa (tenim gas però ens han precintat l'escalfador fins que tinguem llum) o il·luminar-la (ara que va canviar l'hora i es fa de nit de seguida). Impotència, ràbia i paciència. Esperem que la setmana que ve se solucioni. Quart intent. Mentrestant, més de 40 euros de telèfon amb Endesa, no podem avançar amb el pis ni instal·lar-nos-hi. Per sort, tenim casa mons pares, perquè el 31 vam tornar pintat i net el pis vell i anem comprant els acabats (tovallolers, llums, mampa

Ara mateix ens estan desmuntant el pis vell. Han començat a quarts de nou del matí i ens han trobat al llit (estava previst a les 11, el trasllat i pensàvem que encara teníem temps per empaquetar les darreres capses, però demà tornarà J. i agafarà el poc que queda perquè hem fet curt malgrat les 60 capses que ells ens van portar i algun viatge que ja havíem fet). Ens endurem gairebé tots els mobles (hi ha electrodomèstics que vendrem a bon preu, exprés, al primer que el vingui a buscar i l'armari de l'habitació de matrimoni de moment farà cap al traster perquè és molt gran i al pis nou n'hi ha d'encastats a la paret). Hem hagut de fer molta feina en molt poc temps i en una època en què tenia molta feina a la universitat. Per sort, J. sí que ha agafat un dia de permís (es veu que per llei, encara que sigui fora del municipi de residència, depèn del conveni de cada empresa que puguis tenir més d'un dia) i uns quants de vacances. Em feia més la idea del que costa busc