diumenge, 10 d’abril de 2016

Comiats

Boston és una ciutat de pas, sobretot en l'àmbit acadèmic: un, dos i tres anys de postdocs. Anit vaig anar a un altre comiat, d'una persona a qui em quedo amb ganes d'haver conegut encara més. Es fa estrany com alguns ja et veuen com un dels propers que marxarà de la ciutat, mentre que jo encara sóc poc conscient que queden pocs mesos, poc més de tres, per tornar. (De totes maneres, estic segura que això m'influeix en el desig que arribi d'una vegada el bon temps per sortir).

5 comentaris:

  1. Tres mesos encara és molt de temps.
    A veure si comença a fer bo i pots sortir més.
    L'hivern passat també va ser tant llarg?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que va arribar la primavera l'1 de maig, quan vaig tornar de Toronto (bé, la setmana abans no hi havia estat), però com que veníem d'un hivern tan nevat, va ser més progressiu. La darrera nevada no va ser tan tard. Recordo que per la Marató, que enguany és quan viatjo (per això era tot tan car des de Boston i ho agafo des de NY), em vaig posar malalta, però que ja feia uns dies que el temps havia millorat molt. Vam passar de l'abric doble a l'abric fi a l'abril, però enguany l'abric doble gairebé no l'he fet servir (a Chicago sí). Es fa llargot... Són tan pocs, els mesos que pots treure't l'abric, aquí!

      Elimina
    2. Jo crec que depèn de la percepció: totes les ciutats poden semblar de pas, quan un està de pas. Tu et mous entre postdocs, però hi ha gent que fa cinquanta anys que viu a Boston ;-)

      Elimina
  2. Yo también tengo esa sensación de que Boston es una ciudad de paso, incluso para los americanos... Es una ciudad universitaria y eso se nota mucho, cuando se acaba el curso, se vacía y cuando comienza el nuevo, se llena. Algunos repiten, pero otros ya no vuelven.

    Y los extranjeros que conozco, la mayoría españoles, no piensan nada más que en volver a su tierra... aunque tengan mejores trabajos aquí y mejores condiciones laborales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, es una ciudad muy universitaria y los postdocs son un % muy relevante, así como los estudiantes. Dos o tres anys tampoc no és tan "de pas", però hi estic d'acord. Una ciutat tan universitària (i amb tantes universitats) té característiques i dinàmiques pròpies.

      Elimina