Col·lecció de Rare Books a la Boston Common Library

Normalment, no parlo de les activitats acadèmiques a les quals assisteixo al blog, però en aquest cas, tenia l'apunt pendent i no volia deixar-ho estar (encara que hagin anat passant els dies i al final només n'escrigui quatre línies) perquè no estem gaire habituats a anar a la biblioteca i que deixin entrar, si un no porta acreditacions/és investigador, a la secció de reserva, on guarden, cataloguen i curen els manuscrits i incunables (els primers impresos, abans del 1500). I encara menys que puguis demanar veure (en aquest cas, diria que s'ha d'avisar) el primer foli d'un determinat volum i fins i tot fotografiar-lo. A la col·lecció de la Rare Books tenen la política d'accés al públic (sigui americà o no ho sigui, investigador o curiós). 

De la col·lecció de Shakespeare.

De dijous a dissabte passat va ser el congrés de l'American Renaissance Society a Boston i hi vaig presentar una comunicació el primer dia a primera hora. Tot i que l'horari no acompanyava gaire (a les 8.30 al barri financer de Boston), que em toqués parlar el primer dia significa que després et pots centrar completament a assistir a la resta de sessions sense pensar-hi més i la veritat és que (malgrat que el cap de setmana el desplaçament en transport públic es fa complicat; des de fa un parell de setmanes tallen la part de la línia roja que va des del meu barri fins a Harvard Square) vaig aprofitar-ho de valent. Hi ha congressos en què, per assistir a tallers i certes sessions especials, has de pagar (encara més) a part, però en aquest cas no era així: tothom tenia dret a participar en una de les activitats complementàries programades si ho reservava amb antelació (i de forma gratuïta). Jo ja havia estat a la Houghton Library, a l'Isabella Gardner Museum i a altres de les activitats que oferien. També a la biblioteca pública de Boston, és clar, però em va atreure el tema de l'exposició/visita que ens van preparar: una selecció de manusrits i incunables de la Rare Books Collections, que a més té una part d'obres portugueses i espanyoles rica, pel que sé. L'única restricció va ser quant a bosses de mà i abrics (tot fora i, tot i així, aquell da estàvem a 20 graus i m'ofegava, després vindrien els -8 i les nevades) i el fet que no es poden manipular els volums, sinó que s'ha de demanar al curador que els obri, per exemple. La veritat és que fomentar la política d'accés del públic a les obres (hi estic plenament a favor) implica també molt de desgast dels materials, alguns dels quals molt fràgics i més tasques de restauració i de preservació:

Aquests bocins no es podran posar junts, massa fràgils.

D'aquest manuscrit de 1631 de Lope de Vega en devien sortir les primeres edicions impreses. Moltes d'aquestes obres encara no estan catalogades en línia, però se'n poden consultar les fitxetes en línia. Fan tasques de digitalització.

Una família de ducs va encarregar un arbre genealògic familiar en què se'ls representés (i ben emparentés) des de la Creació del món, representada dalt de tot.

Algunes de les peces que ens van ensenyar i explicar seran a la gran exposició de la tardor que ve en la qual participen un munt de biblioteques i institucions de l'àrea de Boston amb manuscrits i incunables. Les obres presentades s'estudien més i tot això es va introduint al catàleg. Ja em reca prou perdre-me-la, perquè no en paren de fer xerrades, petites mostres. Aquest rotlle genealògic hi serà, també. 

No m'entrentinc més, que m'ha trucat J. i aquesta tarda per fi he quedat amb Amelia. Després d'això vaig estar pendent del simposi que organitzava dilluns (i havíem anat ajornant el moment de veure'ns), en el qual presentava una ponència (us en vaig penjar el cartell fa unes setmanes). En vaig quedar molt satisfeta. Podeu rellegir les piulades sobre el congrés a l'etiqueta #RenSA16 al Twitter. Enguany també va ser aquí el congrés de la Medieval Academy of America. 

Ahir vaig organitzar la meua visita a la biblioteca de la Hispanic Society of America a Nova York la setmana que ve. Hi tenen dos incunables amb els quals estic treballant per al meu projecte de recerca. Ahir hi vaig trucar i ja els tinc reservats: necessitaré el passaport i acreditació acadèmica. No es poden fotografiar i aquí la política és més restrictiva, però m'ho ha semblat menys que a la British Library quan vaig demanar veure un altre dels incunables amb els quals treballo (no estan digitalitzats, aquests, en canvi sí que ho està el de la Biblioteca de Catalunya -el meu testimoni de base, expressió que per fi he après com es diu en anglès- i el de Madrid). En queden 20 de l'edició de 1.000 exemplars que contenia el text que edito. 

Mentrestant, J. va mirant i visitant pisos per quan torni. I dissabte que ve ens trobarem!