dissabte, 30 d’abril de 2016

Japan Festival a Boston

Dissabte: avui parlo amb els iaios, encabat de moltes setmanes!

La setmana passada vaig estar uns dies treballant a Nova York. (Una d'aquelles inversions que fas per la feina). El darrer dia, feien un festival japonès al jardí botànic de Brooklyn i tenia ganes d'anar-hi, era la festa del cirerer florit, em penso. Però, al final, vaig optar per aprofitar i treballar fins a l'hora d'anar a l'aeroport cap a Orlando a trobar-me amb Jordi. Així que m'havia quedat el cuquet i, quan vaig tornar a Boston, de seguida que vaig veure que feien el Japan Festival a Boston Common (gent disfressada de mangues inclosa, l'anomenat cosplay) m'hi vaig animar. Hi vaig anar amb A. i una parella d'amics i, a poc a poc, s'hi va anar afegint més gent. Al final, al festival ens hi vam estar ben poc, però per fi vaig anar al restaurant Cheesecake Factory (una cadena americana famosa on s'hi menja de tot, no només postres, que de fet vam fer en una pastisseria anomenada Paul's: vaig demanar un flam de coco bo; però, com que el de ma mare és molt millor perquè té més gust de coco i és més flonjo, em va fer enyorar-lo). Feia temps m'havien dit d'anar-hi i, al final, no ho havia fet perquè quan vaig arribar aquí no em cridava gens l'atenció, però això ha canviat.

Les fotografies són de diumenge passat. Tots ens pensàvem que seria un d'aquests festivals menuts, dels molts que es fan quan arriba el bon temps, sovint tallant dos carrers durant un parell d'hores, però no, no va ser així!
La pista de gel substituïda pel llac de les granotes, tot i que a la biblioteca Widener de Harvard encara estan posades les fustes del mig de les escales, les que pronostiquen nevades. Ja és hora de treure-les, no?

Hi havia un munt de paradetes sobre cultura japonesa; moltes d'universitats. Molta gent. Nosaltres havíem quedat davant de l'escenari, on cantava un noi molt entregat.



Aparentment, la primavera hauria d'haver arribat, tot i que l'aire fred està allargassant l'hivern i ja tenim ganes de treure'ns abrics i mocadors.

Vaig fer fotografies del menjar, també, si hi esteu interessats, però de moment us deixo amb aquest reportatge fotogràfic. Dins del meu farcellet de l'experiència aquí m'hi emporto el valor de les persones que he conegut i les hores de conversa i de rialles amb ells. 

2 comentaris:

  1. Fue una pena que hubiese tanta gente... era imposible ver nada :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Pero me lo pasé muy bien con todos vosotros!

      Elimina