L'altra nit abans

(Des del mòbil).

Demà tornarà a ser la nit abans. El darrer cop que emprenc el viatge a Boston abans de la tornada de final de juliol. I no us escriuré, perquè la nit abans la passaré acompanyada. J. es quedarà a casa. L'endemà, ell i la família m'acompanyaran a l'aeroport. Tan diferent de la vinguda. Sense cap por, amb ganes de treballar més intensament que mai abans que s'acabi l'etapa bostoniana. Amb l'energia renovada, després de tanta desconnexió, tinc moltes ganes d'emprendre la recta final i el que vingui després. Ara és quan m'enyoro anticipadament, però m'alegro de tenir amics que m'esperen a l'altre continent. Aquesta vegada arribo a mitjanit. Deurà estar nevat. Agafaré un taxi a l'aeroport i em ficaré directament al llit. D'un glop, se succeïran l'hivern, la primavera i l'estiu. El segon semestre sempre és objectivament més llarg. Fa vertigen que torni a passar volant. Hi ha tanta feina per fer, tants llocs que vull visitar quan torni a fer calor,... Set mesets. Espero una visita de J., però, a veure si pot venir per Setmana Santa, finalment.

Dijous serà un dia llarg. Amb sis hores més. El viatge d'avió s'eternitza. M'espera el meu estudi. El meu balcó. Tornareu a trobar-me darrere de la pantalla. Vull seguir gaudint d'aquests mesos intensament, amb els cinc sentits. També he de fer canvis: fer un esprint amb el projecte, prioritzar les quedades amb els bons amics, he pensat a deixar les classes d'anglès per aprofitar millor les hores de feina. Ara tinc l'horari tan descontrolat des de Cap d'Any (em costa molt poc que passi) que no crec que noti el jetlag i mira que és útil, per aixecar-me aviat allà! 

Us seguiré escrivint. Bon any nou!