Jo, l'amfitriona?

(Des del mòbil). 

Uns dies enrere vaig esmentar a F. que jo el més elaborat que sabia cuinar eren uns pèsols amb cansalada. La conversa es va acabar de l'estiu: això s'ha de tastar. Quan vulguis. I fa un parell de dies, em va escriure preguntant si m'anava bé aquesta setmana per al sopar a ca meua. Sorprenentment, em va fer il·lusió. Era nou, per a mi, preparar un sopar per a algú altre i convidar algú a casa. Així que ja em teniu pensant el menú, que no estava segura si havia d'incloure els pèsols, però que al capdavall sí que són el plat més elaborat (i l'única verdura que m'agrada). Però, darrerament, també sé que ell s'hi mira i, per tant, res de pastís o xocolatines de postre. Ni res dolç com la fruita. Finalment, aquest migdia he anat al supermercat i el menú ha consistit en: pèsols amb cansalada, la sopa Clam Chowder i de postre formatge brie especiat. Ell només havia de portar una cullera i una forquilla, perquè jo només en tinc una de cada. I he "estrenat" els gots de vidre. I tenia hamburgueses per si de cas.

 Quan quedaven només unes hores m'he amoïnat una mica: i si no es fartava, quant menja ara, quedarien bé els pèsols (jo no faig mai dues coses alhora, i si em descomptava de temps?), i si no li agradava? Al final, entre que li havia fit de venir tard per poder treballar prou abans (a les set) i el que m'ha costat, tenia tanta gana que s'ho hauria menjat tot! Em penso que el menjar ha estat el menys important i li ha agradat molt casa meua. He allargat la taula de la cuina i hi he portat la cadira de l'escriptori i ens hi hem quedat xerrant durant hores. Potser no he estat una amfitriona d'excel·lència, però hi he posat ganes! 

P.S. Durant els mesos d'hivern us parlaré de menys llocs nous, però tinc intenció de seguir actualitzant de tant en tant! I avui J. ha rebut el paquet que li vaig enviar pel nostre 8è aniversari des que vam començar a sortir junts. És aquest cap de setmana!