diumenge, 6 de desembre de 2015

Diners! (llegiu-ho en anglès)

Deluxe Town Diner!

Un diner és un restaurant tradicional americà que té forma de tren o de cotxe i que és típic d'aquesta zona dels EUA. Si mireu l'entrada de la Viqui que he enllaçat, veureu que en una de les fotografies hi apareix un diner de la zona on visc, a prop de Davis Square, a Somerville, al qual anirem a fer un brunch (només els ofereixen el cap de setmana) amb A. aviat. Ara està restaurat i, per tant, segons diu la gent, n'han apujat els preus. 

Les cartes. Hi havia de tot, de tot. Tot l'americà, des de crepes americanes (pancakes) fins a brunch, hamburgueses, peix... tot el que a mi m'agrada, vaja i els acompanyaments que vulguis.
Avui era el meu catching up day, un terme que m'acabo d'inventar però que descriu força bé el que acabo fent quan tinc molta feina. Ajuntar-ho tot en un dia. Així que, com que darrerament he conegut gent a les vetllades en què he anat (sempre passa: vas a casa uns amics i acabes coneixent persones noves i interessants -i a l'àrea de Boston és difícil no trobar gent interessant- i això vol dir que és més gent per conèixer personalment, encara que després no segueixis al dia amb tothom, és clar, almenys no de forma individual). Així que avui havia quedat, en primer lloc, amb R., a qui vaig conèixer al sopar d'Acció de Gràcies i que va proposar-me d'anar a un restaurant indi, del seu país, per fer-ne el tastet. I com que havia anat al meu primer restaurant mexicà aquí -i segon en tota la meua vida- l'altre dia i el meu amic F. va remarcar que havia d'aprofitar que era als EUA per tastar altres cultures gastronòmiques, vaig decidir acceptar la invitació. Avui, però, R. s'hi havia repensat. Després de portar els amics que tenim en comú a un restaurant indi de debò i veure que en trobaven el menjar intolerablement picant, ha desistit (evidentment, no em va passar pel cap amagar-li que sóc molt llepafils i selectiva amb el menjar, que més valia que no contingués verdura i que recelo de les salses que no conec. Em va dir que seria sorpresa, però que tenia una proposta. Ha arribat una hora més tard del previst. Ha passat a buscar-me en cotxe. Però sí que ha valgut la pena i que m'ha agradat, perquè no només m'ha convidat, sinó que m'ha deixat triar entre un diner de Cambridge molt famós que imita l'estètica d'aquests restaurants i un de més lluny, però original. Hem optat pel segon. (Ah, en segon lloc, l'altra quedada era per fer un cafè/una llimonada amb un noi americà d'ancestres indis que vaig conèixer al concert que va organitzar G. Ja no us en posaré la inicial, només si un dia torna a sortir. Al final, no volia res més dolç, jo, i per l'hora li he proposat de fer unes pizzes per Davis Sq., però com que, a part de parlar-vos de la conversa -m'ha ensenyat un vídeo casolà del seu laboratori, el Lincoln del MIT; cada laboratori és un món-, no tinc res per ensenyar-vos, no m'hi allargaré).

Tot i que m'encanten els Ous Benedict i també el hash, aquest cop volia tastar quelcom nou (això és molt típic de brunch, però jo ja havia esmorzat una miqueteta i era tardet) i he demant els ous benedict amb pastís de cranc, la salsa i pataques.
Així que hem anat al diner original i m'ha agradat tant el menjar com l'ambient i també la gent. Hauria d'haver-ne fet fotos per dins. Banquets de fusta, dels que veieu a les pel·lícules. Molt a prop unes taules de les altres. De fet, quan les del costat han vist els nostres plats, se'ls ha fet la boca aigua. Tot i això, han demanat pancakes i altres menges.

Això és el que ha demanat ell, els ous benedict i French toast d'acompanyament.


Després hem anat a fer un xocolate cuit a Porter Square. Està just dins de la Lesley University, allà on van fer l'exposició de còmics i hi ha molts restaurants asiàtics. És un dels seus llocs preferits de Cambridge i al voltant són tot mansions. Està a la vora del meu supermercat i des d'allí he anat caminant cap a Davis Sq. perquè hi havia una activitat de l'acadèmia d'anglès per decorar l'arbre de Nadal. Només m'hi quedaria una estona perquè havia quedat encabat amb l'amic de l'amic de G., per tant he estat a la part de l'explicació de la tradició (n'érem tres i, davant de la noia japonesa, jo n'era una experta) i quan posàvem les llumetes. També hi havia un noi francès. A més, el professor d'anglès (encabat ens l'hem trobat al local de la pizza, ple com tots -era el tercer que provàvem-) i sa filla, que llegeix Harry Potter i n'hi vaig regalar una postal. Ara em reconeix. A la tornada, he fet fotografies del diner de Somerville, Rosebud, però ja era fosc i estava il·luminat. Com que no ha quedat gaire bé, us en penjo unes de velles que vaig fer un altre dia.



Compareu-ho amb el d'avui. Aquí no s'acaba de veure bé i a la fotografia de costat hi surto jo i no la puc penjar, tot i que us l'he enviat, a alguns.
Aquesta és d'avui. Després de molts de dies sense veure'l, avui ha sortit el sol i l'he pres al porxo.
Ara que tot Boston està ple d'arbres de Nadal grandiosos, a Davis Square també en tenim un, tot i que més modest (les llumetes hi són tot l'any, em penso). A la plaça també hi ha una estàtua de dos hòmens, just al costat d'on he fet la foto. Eren més de les quatre de la tarda.
Galetes a l'acadèmia. També tenia refrescos.

I la primera fase de l'arbre! Hi havia un munt de boles per penjar-hi, però em va saber greu dir al noi americà de quedar més tard; hi va haver un malentès.
Els meus veïns. L'ombra de davant és l'arbre, però van tard (es feia el cap de setmana després d'Acció de Gràcies) i encara no l'han decorat.

Altres veïns sí que ho han fet.
El catching up day m'hauria de permetre treballar demà (això sí, com que vinc d'aquí poc més d'una setmana, ja deien de quedar abans que marxés, cosa que sempre passa i pel mig tinc dos pre-dinars de Nadal i és l'aniversari de F. (ell no piula, però) i després de L., amb qui ho celebrarem divendres que ve de còctels com a ella li agrada.

10 comentaris:

  1. ¿¿Han subido los precios del Rosebud??? Pero si ya las tartas me parecían carísimas!! :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los subieron cuando lo reformaron la última vez, según me dijo una chica americana. Se ve que antes era muy barato. El diner del sábado estaba muy bien de precio :)

      Elimina
    2. Ahhh pues entonces supongo que yo los precios que vi ya eran los de después de la subida porque especialmente baratos no me parecieron...

      Elimina
  2. He legit tot el comentari del diumenge molt bonic tot anava de teca ja es nota ja que t'ho passes be. Ja fas la maleta per a vindre? acbo perque son 3 quarts de deu el i V me cridara ue dira que tardo.
    fins aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Aiai! Has tornat a comentar; quina il·lusió! Diumenge vaig menjar massa. M'encanta la meua vida aquí; han estat un any i gairebé mig molt plens. N'estic molt contenta. Ara he parlat amb O. sobre la vinguda. La setmana abans em fa impressió; és gairebé com si fossin dos mons. Tinc moltes ganes d'abraçar-vos, de deixar-me malcriar i que em farciu :D

      Elimina
  3. Això de la verdura t'ho has de fer mirar!

    ResponElimina