Balenes a la vista!

Era molt difícil fer--ne fotografies i ho he deixat estar de seguida.

Tant de parlar de balenes la setmana passada, em vaig quedar amb ganes de veure'n. Fa temps que tenia pensat anar a Cape Cod quan fes bo perquè és la zona coneguda per les balenes i s'hi pot arribar en ferri des de Boston. Però la setmana passada, quan buscava llocs on anar amb L. com a alternativa a Concord i on ella no hagués estat, vaig veure que els de Harbord Cruises, a més dels creuers que fan a les illes de Boston (com la de St. George, on hi ha una fortalesa -la que va tenir el transport gratuït per la inauguració, i no és barat-), també oferien un creuer amb personal de l'Aquari a un espai natural protegit enmig del mar en què, entre altres animals, hi ha balenes. A més, si no en veus cap, et donen un altre bitllet perquè hi tornis quan vulguis. Així que aquest migdia he agafat el vaixell. Ha estat un viatge de quatre hores (gairebé tothom ha corregut a refugirar-se dins perquè feia molt de fred a alta mar), però jo m'he quedat fora amb un alemany que hi he conegut (m'ha dit que era en una escola d'estiu de les que fa Harvard en aquest temps). Ha estat molt bé poder-hi xerrar, perquè durant el viatge, en total unes tres hores, només veus el mar (tret de les illetes del començament). Quan arriben a l'alçada de Provincetown (Cape Cod) (em penso que canvien la ruta segons on són les balenes: les reconeixen per les aletes, fins i tot saben si emigren al Carib a l'hivern i el vaixell capta els sons de les balenes, a més avui ja ens portaven avantatge els creuers de les 10 i les 11 i les tenien més o menys situades). Els educadors del museu te n'expliquen característiques.

Tenia por que no en veiéssim cap (tot i que L. em va dir que des de Cape Cod n'havia vist i de MOLT a prop), però només arribar davant de Provincetown i aturar els motors (o almenys aturar el vaixell) ja hi havia, a més dels ocells, una foca de costa que s'havia aventurat mar endins i el que m'ha agradat més veure de tot el viatge per la impressió que feia i perquè ens perseguia, s'ha enganxat al vaixell: un tauró!!! Jo la primera balena (també una rarera, la milky whale) no l'he vista de forma nítida, però després no en paraven de sortir: el xorret d'aigua, la balena que surt i al final el cop de coa que veieu a la fotografia. Era com si saltessin. 

Encabat estàvem gelats i hem entrat. 

Des de dins, he fet aquesta fotografia per a Eva.

I per entrar en calor (tenia raó Olivera, que ho faria), he anat a demanar una New England Clam Chowder (la sopeta típica) a Quincy Market, tot i que era millor la de Legal Seafoods i la del cap de setmana passat (per cert, he vist el que està al port, just davant de l'embarcador per al creuer, però no tenia ganes d'entaular-me bé). Hi havia molt d'ambient d'estiu (i el Freedom Trail està ple de turistes).

Pots triar, sense canvi de preu, si la vols en un pa com la sopa polonesa, però farta molt i com que abans de sortir de casa ja m'havia fet un brunch...

I quan anava cap al Public Garden, on volia anar amb Amelia i un grup d'espanyols de la llista d'Iberia, m'han donat una mostra (aquí només se'n veu la meitat) de gelat de Frozen:

Seguint la línia roja del Freedom Trail.

Però un imprevist ha fet que acabés tornant a casa abans d'hora. 

Què me'n dieu? Quan mig arriba el bon temps (avui tornava a fer bo, 18 graus la major part del dia-dia -però semblava molt més- i màniga curta) aquí hi ha milions de coses a fer. Quan pensaves que ja ho tenies apamat. Això sí, no faré de reportera bostoniana tot l'estiu perquè al juliol vaig a Catalunya (amb congrés pel mig a Anglaterra), però us explicaré el 4 de juliol l'any que ve (esperem que el blog continuï com fins ara).

P.S. Segueixo trobant els gelats d'aquí deliciosos. Aquest era d'oreo, però a mi m'agraden senzillets, de nata pura, de llimona, potser de coco.