Sorpreses

Em sap greu perquè avui no he fet fotos per ensenyar-vos-ho tot; simplement he sortit de casa sense bateria al mòbil i no hi he pensat fins que he vist què bonica és Longfellow House i el jardinet. PERÒ HE FET AQUESTA FOTO PERQUÈ... QUÈ HI FAN ELS TRONCS AL COSTAT DELS ARBRETS DE NADAL????? EN UNA FLORISTERIA ALS EUA. ÉS QUE TAMBÉ FA CAGAR EL TRONC EL PROPIETARI DE LA BOTIGA?

Després de dinar, a les 12.45, Veïns havia programat una de les dues classes d'anglès avançat d'aquest quadrimestre, quan se celebri la propera ja seré a Catalunya. Al final hem estudiat els articles (!!!!!!), perquè ho han fet pensant especialment per a asiàtics que volen aprendre anglès. També hem llegit un conte de Nadal que ja coneixia (The Gift of the Magi d'O. Henry). De fet, entenc que pensés en els orientals perquè les esposes de postdocs xinesos i coreans són majoria en aquestes activitats (avui també hem comptat amb un dels postdocs, a part de mi), però a mi no m'ha servit, així que no em sap greu perdre'm la propera, tot i que estarà enfocada d'una altra manera. Per a cada activitat d'aquestes (i n'hi ha un munt de xules, Veïns té un grup d'art, els donen pintures i fan excursions a museus i manualitats, dibuixos.., bé, d'activitats gratuïtes també n'hi ha a Cambridge -es veu que a la biblioteca pública fan unes classes d'anglès de conversa que valen la pena de bo de bo, amb vocabulari i correccions, però a mi em queda fora mà i sobretot fora d'horari, per això ara vaig pagar quatre classes a l'acadèmia on vaig decorar la Jack O'Lantern i acabo el paquet de lliçons la setmana que ve) us heu d'imaginar safatetes amb galetes de te, tes, cafès (i si hi ha xocolata de màquina no n'agafeu, que aigualit!). M'ha agradat conèixer més noies i, arran del conte, hem parlat de sacrificis per amor. Gairebé totes han explicat que per a elles venir aquí, deixar la família, en molts casos la feina, els amics, aprendre bé l'anglès... ha estat un sacrifici, tot i que l'han fet de bon grat per amor. Desprésmtotes m'interrogaven sobre la meua feina i com havia aconseguit fer temps per anar a les classes de conversa dels dimecres. Els he dit que no sabia si continuaria al segon quadrimestre, perquè ara m'anava molt bé per l'horari (era just abans de la classe d'Ovidi), però encara no sé quin horari faré al segon quadrimestre; tinc un mes per pensar-hi.

Com que avui no tenia pressa (demà tinc tot el dia per treballar), només pensava passar per la biblioteca abans de la quedada que tenia a les quatre, per primera vegada m'he pogut aturar a fer-la petar i m'han explicat que gairebé totes anaven a un grup de pintura de les, aquest cop sí, Esposes i Marits de Harvard. Resulta que els postdocs i estudiants visitants també hi podem anar. De fet és a l'oficina internacional de la universitat (el nom m'havia ben enganyat!). Així que m'he animat a anar-hi. Fa unes setmanes que preparen una postal de Nadal. Jo només m'hi he pogut estar una estona, així que no he passat de la primera fase: practicar cal·ligrafia cursiva per escriure la postal i ha estat mooolt relaxant, hem xerrat, he conegut gent nova; molt divertit. De postal, no he tingut temps de fer-ne cap, però no era el que buscava. Després he corregut cap a la meua cita a Longfellow House, que avui feia una jornada de portes obertes, i on havia proposat anar a I., una companya xinesa de la classe de conversa, Aquí la sorpresa ha estat negativa, perquè me les ha fet de tots colors i quan he considerat que allò superava tots els malentesos causats per una diferència cultural entre un asiàtic i un occidental, li he dit ben clar. Tot i que la quedada amb ella no ha estat el que esperava, la visita a la casa val molt la pena. Havien decorat l'entrada i el jardinet amb candeles enceses dins de bosses de paper, com si fossin fanalets, al llarg del carrer i del jardí fins a l'entrada. Després, un cop allí, l'únic inconvenient és que no hi pots entrar ni amb bossa de mà ni amb abric, sinó que ho has de deixar a la consigna. És la casa del poeta Henry W. Longfellow (també hi havia estat George Washington) i jo m'esperava una exposició sobre la vida i la poesia de l'autor, però és la casa, conservada com si fóssim al s. XIX, et mostren i, en aquest cas, el tema de la vetllada era el Nadal victorià, de manera que ens han explicat des de la tradició de penjar els calcetins (a la porta) perquè el Pare Noel deixés regals als menuts (i ens han llegit les cartes dels fills i les respostes del Pare Noel) fins a la decoració tradicional de l'arbre de Nadal. Quan entres a cada habitació, un o dos guies fan una breu explicació sobre la sala i després pots fer preguntes. La visita és molt breu i no pots visitar tota la casa, però és una mansió molt bonica i m'ha agradat veure-ho. Després oferien begudes calentes a la casa de davant.

Les meues pràctiques de cal·ligrafia i les decoracions tradicionals de l'arbre de Nadal (a més de candeles i paperines amb nous dins, llacets) que m'ha regalat I. (es veu que en van fer a la sessió d'art d'aquesta setmana a Veïns).

És tinta. Està fet amb ploma.

Em penso que l'entrada d'avui encara està més desordenada que normalment! Ha estat una bona tarda.